Avui, a Son Fullós, hi ha hagut...

Com pertoca després d'una dieta d'aqueixes, me'n vaig a posar els ossos ben de pla

Tres versions de Smells like a teen spirit

Tres versions, ben diferents, d'Smells Like Teen Spirit. Quina vos agrada més? (Si voleu, podeu votar en forma de comentari)

Abigail



Paul Anka



Patti Smith

the Misfits

Feia devers una setmana que no escrivia. La causa? Problemes informàtics. Avui és el primer dia que el portàtil em va relativament bé (va estar constipat). L'altre ordinador, el de taula, pràcticament RIP. Què li hem de fer? Paciència.

Aqueixs dies fora ordinador m'he dedicat a furgar les prestatgeries i, mirant mirant, vaig ensopegar amb discs d'un dels grups que vaig escoltar més durant una temporada, the Misfits. Eren i són, perquè tornen a tocar, un grup de punk rock amb aires, temàtica i estètica psychobilly (horror punk i coses així en deien)que donava molta de branca. I, segons diuen veus amb més sabres que no els meus, han tengut molta d'influència. No sé si és ver o no, però feien cançons molt bones (almanco a gust meu); per exemple, una que haguera estat bé per a fa dues setmanes o això: Halloween.

Al·lotes i al·lots, apreneu altres llengües!

O almanco apreneu a escarnir-les una miqueta...

Un llop que grinyola

Escoltant-lo, no ve de nou que el batiassen així: Howlin' Wolf.L'homo té moltes, moltes de cançons d'aqueixes que fan venir un calfred. Smokestack lightning, per exemple.

El Dia de la Beata, a Can Malet

Devers les set del matí, hi havia aqueix ambient i aqueixa gent. Evidentment, no vaig ser jo qui va fer els videos

tonight, do the mojito

Feis mojitos! Alerta, però: com a resultat d'una investigació, he pogut comprovar que no convé que en faceu més de dos (per dir-ne una xifra) sense haver sopat a bastament, després d'haver begut qualque tiret de vi (mitja botella, per exemple) i un parell de serveses --més de dues, vull dir--.

I no, no vaig ser jo. Però no revelaré quines són les meves fonts d'informació ni la resta de l'equip d'investigació: un bon CSI mai traeix els seus companys d'eixida ;)

I'm a rural-man

Qui escriu aqueixes retxes sempre ha estat, és i serà --i amb orgull!--, pagès i roter, de casta de Son Fullós. Tant és que ara no m'hi guanyi les garroves i que tresqui poc els comellars, però haver crescut dins una família pagesa i haver fet feina a foravila imprimeix caràcter. Ni més bo ni pitjor que qualsevol altre, però caràcter. I no precisament, perquè ens entenguem, de personatge de cançó d'Ossifar. Res, que a part d'ésser n'Ñ-Man, en Maraca-Man, es CSI --la darrera que m'han tret-- i em Sam Inot, som sobretot un RURAL-MAN (subespècie d'arregladors d'animals, espolsador d'ametles i espedragadors forçats). Per si qualcú en vol una prova, vet-la-ací: una fotografia d'en Sam Inot --quan just era un Sam Inotet de dos anys--, amb el meu repadrí Manento amb una mà al gallato i amb jo a l'altre, amb una paret de tanca i un ametler de fons, i amb una truja de casta "petranya" --en deixen així-- part davant nosaltres. I, sobretot, un caramull de records que fa revenir una fotografia mal tirada.