L'any 2010 va ser ple de grans discs, però si jo n'haguera de triar un, triaria Brothers, el darrer dels Black Keys. Un disc de blues-rock magnífic. Sí, blues-rock, d'aires indies, pero retro; garatger, però amb un so absolutament contemporani. Potser és per mor d'això mateix que Brothers és --així ho diuen, jo no n'estic tan segur-- el seu disc més accessible. Potser, però això, tanmateix, no és necessàriament un sinònim de perdre els sabers ni tampoc d'haver-se venut. En aqueix cas, tot el contrari. Un disc que pot donar als Black Keys el reconeixement que es mereixen.
2/14/2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)