Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris new wave. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris new wave. Mostrar tots els missatges

5/12/2015

The Spectors: Light stay close (2015)

      
     Em fan venir al cap grups vuitanters o de la primeria dels noranta com els                 Chamaleons, the Bats o the Parachutemen. I ja em va bé.                                                                                                                                                                                                                                                                              
  .

3/09/2014

New Order: Blue Monday i Love Will Tear Us Apart

Res, que aqueis dos dies m'ha pegat la nostàlgia musical --que és només un costat de l'altra. Aqueix cap de setmana, tot sol, corregint un llibre i revisant de prim compte un bon esplet de fitxes --coses de la feina-- mentres sent al front la llum càlida d'una possible primavera, és normal que vénguen al cap records. N'hi ha prou a mirar les prestatgeries amb els meus vinils (un dia m'hauria de dedicar a tornar-los compondre per estils), aqueis llibres que han aplegat pols o les fotocòpies de documents que ja grogegen. I deix volar el cap, però guiant-lo amb cançons, com aqueixes, que em recorden aquells dies juvenils --de, ups, mitjans anys vuitanta-- en què corríem i trescàvem Can Picafort, Son Bauló sobretot,  i teníem com caus el Chiringuito, l'Scàndals --molt més que una hamburgueseria--, Tramps, el Bauhaus... I aqueixes dues cançons, una de Joy Division i l'altra dels seus hereus? successors? (aqueixa era la discussió que teníem) New Order eren part de la nostra banda sonora vital; una per siular i fer la guiterra --air guitar, li diuen ara--, l'altra per ballar-la d'una manera que --ehem-- més val que ningú, ningú filmàs mai. 

Temps era temps. 


11/12/2012

Començant el dilluns amb No tens cor (una excel·lent versió de Tainted Love) de Els Trons

Tainted Love és una conegudíssima cançó, escrita per Ed Coob i popularitzada l'any 1964 per Gloria Jones, una cantant de soul. D'aleshores ençà se n'han fetes versions, estilísticament molt diferents, que encara l'han feta més famosa: n'hi ha prou a recordar la dels Soft Cel, la de Marilyn Mason o la dels Scorpions (resulta curiós, d'altra banda, veure com els grups de rock aconsegueixen "apropiar-se" de la cançó.

No fa gaire (l'any 2010) uns grup de garage rock català, Els Trons, en va fer una versió, amb la lletra adaptada al català que, personalment, em sembla excel·lent i molt més acostada a l'original (que pareix que ha estat la base de la versió).Bon garage rock i en català: ja em va bé!

La versió dels Trons, amb lletra adaptada

La cançó original, interpretada per Gloria Jones (1964)

La versió de Soft Cel

La versió de Marilyn Mason (2002)

La versió dels Scorpions (2011)

5/17/2010

16 Horsepower

Ja fa deu anys d'ençà que tregueren Hoarse, i cançons com aqueixa. Ara en fa cinc que es disolgueren. Un gran grup