Bo Diddley

Fa un parell de dies que ha mort, a setanta-nou anys, en Bo Diddley.

Són molts d'anys per a un blues-man de la seva època, d'aquells que no solien arribar a les velleses. En Bo va ser tant un blues-man com un (el veritable?) pare del rock, tant o més (això és el meu parer, i no doctrina) que en Chuck Berry, n'Elvis Presley, n'Eddie Cochran, en Little Richard, en Jerry Lee Lewis o en Bill Haley. En Bo feia música molt potent per a l'època, d'una avior blues més que avinent, però que, de manera indubtable, ja era rock'n'roll. Cançons com Who do you love, Hey, Bo Diddley, Road runner, I'm a man, i tantes d'altres (que n'hi ha s'assemblen "misteriosament") en són una mostra perfecta. No va fer tant de doblers com segons qui, però és un dels fundadors del rock, possiblement el primer amb tota l'actitud d'un veritable "guitar man". N'hi ha que són els amos de les ametles i en Bo va ser el primer cantant de rock amb fets i planta de ser l'amo de la guiterra. Hi ha d'altres cantants del seu temps que cantaven i la tocaven, però mai de mai de la mateixa manera que ell. I si no em creis, mirau aqueis videos:


Hey, Bo Diddley i Bo Diddley



Road Runner




You Cant Judge A Book By Its Cover




Bo Diddley - Let The Kid Dance (1965 clip)




I'm a man




Who do you love