Motörhead versionant els Sex Pistols

En el blog de la festa malafama (continuarà?) hi havia un apartat dedicat a versions. Els en vaig enviar un parell, però em va passar per malla aqueixa: els Motörhead --Yeah!-- versionant God save the Queen dels Sex Pistols. Per cert, pot ser mai que en Lemmy no duga el seu bigotarro?

Death in Vegas: Aisha

Ara fa deu anys (que passa d'aviat el temps, fotre!), un dels grups que més m'impactaren varen ser els Death in Vegas, un grup de rock electrònic, amb Lps més rock i altres més "electros". Em descobriren, ells i en David Holmes, que es podia fer rock mesclat (o basat) amb/en música electrònica. La recepta no era la mateixa que la de segons quines cançons de, per exemple, de the Prodigy o the Chemical Brothers o, pel costat contrari, de Ministry o de Nine inch Nails (o més electrònica o més rock, perquè ens entenguem). Quan vaig comprar el CD, feia poc que em comprava, i ho feia perquè no quedava més remei. Era --encara ho som-- un fan dels vinils.



El CD, "The contino Sessions", va ser el primer que vaig comprar que duia videos incorporats. El que no em va fugir mai de la memòria era el d'Aisha. El d'una dona més que atractiva (diguem-ho d'aqueix vent), amb calces i un vestit vermell esqueixat que corria espantada, fins que arriba a una casa rarenca ferm. El contrast entre la música, i el contengut del video, que de cada vegada es convertia en més angoixant, em tenia corprès. El final de la cosa era absolutament inesperat. Pe'ntura ara no em vendria tant de nou però ara, així i tot, em continua impactant. Per cert: la veu de qui canta (o gairebé recita) és la de n'iggy Pop.

Si el voleu veure, pitjau en aqueix enllaç (en el youtube la inserció està desactivada per mor de la discogràfica):

http://www.youtube.com/watch?v=cOsonaQMy-E

Mojave 3

Ha passat la fira. Trull, tres, o quatre, o cinc dies de sortir, posar música devers set hores seguida el dissabte, fins a trenc d'alba,la berenada a Can Malet amb el sol ben alt... Vénen dies per dir ou, de minvar el trull (de tota casta) i la feina (hi va haver tres vespres que vaig dormir ben poc o gens per mirar d'acabar un article; el vaig acabar el divendres de la fira, a les deu i mitja --i no eren del dematí). Aqueixs dies, amb un solellet que encara no crema i amb temperatures agradables sempre em pega per estar al sol llegint qualque cosa que no siga molt "dura" i per escoltar música relaxada. Una bona ocasió per retrobar grups que fa estona que no escoltes, com els Mojave 3, un grup anglès de so americà, quasi country ( -folk o -rock, segon l'ocasió) que fa cançons que, cada cert temps, he de posar al reproductor o al plat.