La revetla de la Beata

Ja fa una partida d'anys que hi torna a haver molta de gent per la revetla del dissabte a vespre, però enguany, senzillament, feia pardal la gernació que hi havia; la plaça era de gom a gom, no hi cabia ni un bri. I al sopar dels Margalidans Agermanats hi havia més de tres-centes persones. Trui i bauxa tot el vespre, amb els Tumbet, els Horris i el Dj Toni. En es Colomer, en Toni Curro s'encarregava de fer ballar la gent que, a mesura que s'atracava el trenc d'alba, hi va cercar cobro i trui. A la plaça, devers les set i mitja, una processó anuncià el Gat Escaldat, que enguany fou intens i amb beure a bastament (i no aigua) per enmig; la banyada va acabar amb la banda de música tocant diana; és a dir, Sor Tomasseta. Acte seguit, va tronar a les totes una traca made by Dimonis de Hiachat. Just després, va sonar Som vileros i, llavò, Paquito el Chocolatero. La processó, precedida pels estandards dels Dimonis de Hiachat, seguits per la banda de música, amb gent amb poals i amb molta, molta de gent, va fer la volta a la plaça de la Vila i va partir cap a la plaça d'en Ramon i en Panxo; allà la Banda de Música no s'aturava de tocar i la gent de cantar, un bon esplet s'encamellaren a l'estàtua; l'èxtasi va arribar quan s'hi va entregar l'amo en Biel Bauçà --es dimoni Gros-- i la gent se va posar a cantar un eslògan improvisat: "l'amo en Biel, es Dimoni Gros". I llavò, xicolatada a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo, i berenar --encara amb beure--, amb els xirimiers de la Vila i membres de la Banda de Música a Can Malet. I llavò començaren a arribar els dimonis, més destrossats i cansats que altres anys. Tornem-hi torna-hi amb les cantades i amb la bulla; ja eren devers les deu quan qui escriu aqueixes paraules va anar a posar els ossos de pla. En resum: unes bones fetes, amb molta de participació de la gent, i amb festes recuperadades: una del temps dels nostros padrins, la diana de la Banda de Música, i una altra de més recent, però també amb solera, el Gat Escaldat. Per cert: la gent que va organitzar aqueixes dues festes --que de fet se convertiren en una de tota sola-- (i que són els mateixos que ja ho organitzaren fa un parell llarg d'anys) ho deixarà anar ara que la cosa pareix que s'ha encaminat. Els motius? Una, que diuen que ja toca haver-hi relleu, i l'altra, que aplegaren una nyirviada que feia pardal (era molt mal de fer mirar de posar un poc d'orde dins aquell desgavell; ja sabeu de què parl). Supòs no mancaran voluntaris i si no, malament va la cosa.

El sopar dels margalidans agermanats

Començant el trui

Fins i tot hi havia mureros, però un poc aclimatats a la vida vilera

Fent uns beures abans de dur els estandars cap a la plaça

Els estandards del gat escaldat i el seu autor

Amb els estandards, anant cap a la plaça i es brother amb el capell de pregoner



Qui és aqueixa vilera?

Oh, no, són ells!

la plaça, de gom a gom

Quina gentada!

La barra també era plena ;)

Es Curro, en Biel i en Josep

Es Curro

La processó del Gat Escladat, a punt de sortir

La processó de la diana, amb la Banda de Música i els estandards del Gat Escaldat, cap a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo

Arribant a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo

Trui dins Can Malet

Increïble: na Maria del Mar surt amb els ulls oberts a una foto!

Els xirimiers i la banda a Can Malet

Cantant Sor Tomasseta amb els braços a l'aire

Al cap d'una estona...