Nancy Sinatra & Calexico - Burnin down the spark

Aqueixa cançó m'havia passat per alt.

Hauré de cercar aqueix disc de Nancy Sinatra (Nancy Sinatra, 2004)

Woods - Size Meets the Sound

Mentres esper que pengin qualque cançó del seu nou disc Woods - With Light And With Love (2014), vet ací un video d'una que m'agrada molt:

Joan As Police Woman - Holy City

Començant un dimecres amb pluja amb Ocean and a Rock de Lisa Hannigan

Començant el divendres amb Mayla d'Edward Sharpe & the Magnetic Zeros

Acabant el diumenge i començant el dilluns amb Sunday (Psychic Conversation #9) de Crocodiles

Del nou disc Endless Flower: recomanat per als amants de l'indie-pop-rock.

Començant el dissabte amb Cloud Cuckoo Land de the Cosmic Birds

Coses que escolt: Acolyte, de Delphic

A mi, ho reconec -supòs que un "rocker" com jo ho ha de dir així-- m'agrada la música electrònica. Però no tota. N'hi ha que m'embafa, que no em diu res o que no m'agrada gens. M'agraden els grups que la fusionen, amb major o menor grau, amb el rock, o l'indie (ja ho sabeu: allò d'indietrònica, de dance-rock, dance-punk, electro-rock, electro-punk, New rave o nu-rave o com li diguen ara), però també aquells que la fan part d'un so psicodèlic i atmosfèric, siguen o no comercials. Grups, per exemple, com Delphic i el seu disc Acolyte, també nou de trinca. Un grup més del so madchester? No ho sé. Per ventura poren arribar a ser qualque cosa més. Per cert, dia 26 de febrer s'atraquen a Barcelona, a la Razzmatazz. Un bon motiu per fer-hi una escapadeta.

Més coses a:

http://www.myspace.com/delphic

http://delphic.cc/

Coses que escolt: Chew Lips

Sé que qualcú pot trobar que això em pega poc, però supòs que tots els que ens dedicàrem a escoltar New Order i companyia ens estira un poc l'electrònica, maldament només siga un poquet. A mi, si he de dir ver, d'aqueix estil m'agraden més gent com Delphic, the Longcut, Cansei de ser Sexy o brutalitats electropsicodèliques com els Fuck Buttons. Els Chew Lips --un grup amb només un disc i un parell de singles-- no són res d'això; fins i tot, tenen cançons massa techno, dance i ampul·loses (pel meu gust, és clar), però també n'hi ha que m'agraden, i molt. Com aqueixes tres del seu disc Unicorn, ben nou de trinca:

El meu disc favorit: Forever changes, de Love

De vegades (avui mateix) m'han demanat si haguera de triar un sol disc de tots els que m'agraden aveiam quin triaria (jo també he fet aqueixa pregunta més d'una vegada). I, si m'ho diuen, jo no trec a rotlo un disc de la Velvet, ni d'en Neil Young, ni d'AC/DC, ni dels Stooges, ni de Sonic Youth, ni dels Rolling, ni de the Walkabouts. Perquè per a mi hi ha un disc perfecte: Forever Changes, de Love.

Sensibilitat, força, un so intens i càlid; rock, psicodèlia, pop. Un disc perfecte només per començar amb Alone Again Or i continuar amb A House Is Not a Motel; un disc, que a partir de la primera nota, t'agafa i te'n du, que t'acompanya sempre. Forever changes. No és precisament un disc desconegut --tot el contrari, passa per estar entre els cent millors discs de rock o pop de la història--, però per aquí --Mallorca-- no sol ésser un dels discs més reevindicats per la parròquia indie-rockera de la Part Forana, que sol tenir uns altres referents musicals, que no són ni més bons ni més xarecs, sinó, senzillament, uns altres.

Avui, potser, escau recordar el disc: fa quaranta-un anys en clau (el novembre de 1967) que es va publicar. Vet ací, idò, un parell de videos d'Alone Again Or: l'original, una de n'Arthur Lee --el líder del grup-- de fa un parell d'anys en una gira dedicada al disc, una versió de Calèxico --melassa-- i --sorpresa-- una versió hard/heavy rockera d'UFO. Au idò!

Coses que escolt: Shiva, de the Antlers

Del seu disc Hospice (2009)

The Antlers - Shiva from LaundroMatinee on Vimeo.

Shine on

Una cançó que sempre m'ha agradat, tant en la versió original --de the House of Love, de 1987-- com en la versió recent d'Apoptygma Berzerk, de prop de vint anys després (2006).

Robyn Hitchcock

Avui estic de composta. I component, he anat a pegar amb els vinils d'en Robyn Hitchcock, i amb cançons com Heaven.

Manu Chao: La despedida

Molt més que un grup de música per a pel·lícules (varen començar a ser coneguts per això): una banda que fa discs que són bandes sonores d'emocions i sentiments.

I aqueix divendres Devotchka toquen a Lloseta. Així és que ja ho sabeu...

Tres versions lolailolailo-rumberes de temes coneguts

El dissabte de la Fira vaig posar música en Es Colomer. Patxanga m'havien demanat i, com que estic a ses ordes, patxanga hi vaig posar: disco, funk, rumba, movida espanyola dels vuitanta, frikades diverses (el Fary, el Pelos, Toni el Gitano...) i --sí-- un poc de rock. Però vet aquí que el que va venir més de nou a la gent varen ser una altra casta de cançons: el rock electrònic (o dance-rock, o com li diguin) que vaig posar de les sis i mitja en envant, i versions loailos de cançons d'altres estils, però que agradaren a la gent. Són aqueixes (supòs que tothom endevinarà quines són les originals):





M'han dit que un que té un programa de radio hi va dir (al programa) que aqueix vespre era al Colomer, va escoltar aqueixa versió lolailo-rumbera de Where is my Mind i que ha demanat ameiam si li puc fer arribar la referència. Podeu estar segurs que ho faré: per un pic que em fan propaganda ;-) i tenc un momento de gloria ;-). Deixant la pardaleria a part, les tres versions m'agraden molt. Però jo som un poc (molt) lolailo...

Manel, el millor grup en català en molt de temps

Que m'agraden de molt... Quasi tant com Antònia Font

the Inner Light: Joan Mascaró i Fornés i els Beatles

Així comença the Inner light, una cançó dels Beatles cantada per en George Harrison:

Without going out of my door
I can know all things of earth
Without looking out of my window
I could know the ways of heaven.

Hi va haver un mallorquí, un vilero, que fora tèmer-se'n i sense voler, va influir en la trajectòria de la música pop i rock internacional ( també ho va fer em moltes de més coses, però a posta ). Ací i ara, només vull recordar que el margalidà Joan Mascaró i Fornés, professor --successivament-- a Barcelona, Skri Lanka i a Cambridge, va ser un dels principals responsables (jo diria que el que ho va ser més) del gir "hippy" i "oriental" que feren els Beatles.

Fora cap casta de dubte, en Joan Mascaró i Fornés mereix ésser recordat, abans de tot, per moltes d'altres coses més però, parlant de música, convé treure a rotlo aqueixa qüestió. I que els Beatles versionaren --o musicaren-- un text místic de l'Índia, que els va suggerir en Joan Mascaró i que ells convertiren en cançó, the Inner Light. En George Harrison l'admirava el margalidà --n'hi ha prou a veure la carta que li va enviar-- i , per mor d'això, seguí els seus suggeriments místicoliteraris que, més ell que no els altres Beatles, convertiren en música.

Ara com ara, fa com a cosa escoltar aqueixes cançons a l'estil Beatles (per exemple, les de Sidonie) tocades amb sitar i amb instruments d'aqueixa casta, i pensar que, en bona part, és el resultat de la influència que va tenir en els Beatles un mallorquí que estava a Cambridgde ensenyant (i traduint) texts sagrats en anglès, sànscrit i altres llengües "orientals".

En Joan Mascaró i Fornés, conegut per pocs dels seus paisans, dóna nom a la Biblioteca de la Vila i a un carrer de Can Picafort. És fill il·lustre del seu poble on va ser enterrat per voluntat pròpia. També ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Però on és conegut Joan Mascaró i Fornés és internacionalment, en els països anglòfons. Però ací, al seu país, poca gent sap de qui és aqueix bust que hi ha devora l'església de la Vila, mirant cap a s'hort d'en Degollat. Ni perquè, de tant en tant, hi van estrangers amb llibres, i per què en reciten passatges, i per què després se'n van amb una mirada malencòlica.



Qualque referència a the Inner Light i a la influència d'en Joan Mascaró i Fornés:
http://revolution.beatlesperu.com/viewtopic.php?t=8453
http://oldies.about.com/od/thebeatlessongs/a/theinnerlight.htm
http://home.att.net/~chuckayoub/The_Inner_Light_Lyrics.html http://blogs.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendId=193914727&blogId=354553606

Per saber coses d'en Joan Mascaró i Fornés:

http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró_i_Fornés
http://en.wikipedia.org/wiki/Juan_Mascaro
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmascaro/index.html
http://www.lavila.org/premasca.html
http://www.tdr.cesca.es/TDX-0524105-084629/
http://cvc.cervantes.es/trujaman/anteriores/noviembre_02/13112002.htm
http://books.google.es/books?id=I3owDhq-lJMC&pg=PA418&lpg=PA418&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=bAuYzETB9&sig=L28auxJmTEDm78zmxJ6L7LzOeo&hl=es&ei=4QbRSZLHDM3OjAe2haziCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=9&ct=result http://books.google.es/books?id=Cvoq6SmFfnwC&pg=PA168&lpg=PA168&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=_3eFdsiz6b&sig=XC11HrN25jUklotbHJDkKjnJzfI&hl=es&ei=kgfRSYDzHeO4jAfs8OjJCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA178,M1 http://www.amazon.com/Bhagavad-Gita-Penguin-Classics/dp/0140441212
http://books.google.es/books?id=FmjPA5K7UVcC&dq=Juan+Mascar%C3B3&printsec=frontcover&source=bl&ots=kuTsPR0HCf&sig=gI9r6LeCC-S0JJZYwHx7o50jKZQ&hl=es&ei=iAjRScP6Fo7N-QbY3_3UBw&sa=X&oi=book_result&resnum=6&ct=result#PPA11,M1
http://www.upv.es/~ecabrera/cpast2.html

Manos de Topo

És per demés: no deixen indiferents negú. O agraden --o arriben a agradar-te-- o simplement els detestes. A mi m'han arribat a agradar. La veu, de tot d'una, ho feia difícil, però ara no podria imaginar-me el grup si el vocalista --que xerrant té un altre to de veu-- cantàs d'una altra manera. I hi ha cançons seves que aixequen passions entre l'audiència. De tota manera, no els m'imagín sonant a segons a on, no fos cosa apedregassen el DJ amb el gel (o els tassons) del cubata.

Morir de celos


Morir de celos (directe)


El Cartero


Es Feo


No Doy La Talla

Ja s'ha acabat, d'Els Pets

Els Pets són un dels meus grups preferits. Tenen cançons que agraden a tothom i els seus darrers discs són boníssims: tornen més bons amb cada disc. Aqueixa cançó és de les més primerenques, però, tanmateix, és un dels seus himnes, i una de les que agrada més al meu amic Rafel. Molts d'anys, Rafelet, i no canviis mai!