The Hellfreaks: Boogie Man

the Misfits

Feia devers una setmana que no escrivia. La causa? Problemes informàtics. Avui és el primer dia que el portàtil em va relativament bé (va estar constipat). L'altre ordinador, el de taula, pràcticament RIP. Què li hem de fer? Paciència.

Aqueixs dies fora ordinador m'he dedicat a furgar les prestatgeries i, mirant mirant, vaig ensopegar amb discs d'un dels grups que vaig escoltar més durant una temporada, the Misfits. Eren i són, perquè tornen a tocar, un grup de punk rock amb aires, temàtica i estètica psychobilly (horror punk i coses així en deien)que donava molta de branca. I, segons diuen veus amb més sabres que no els meus, han tengut molta d'influència. No sé si és ver o no, però feien cançons molt bones (almanco a gust meu); per exemple, una que haguera estat bé per a fa dues setmanes o això: Halloween.

The Cramps (un video curiós)

Quan, fa prop de dues setmanes, hi va haver la festa Malafama i/o noise al Colomer,sonaren the Cramps, un dels cappares del psychobilly,un so que té com ingrients bàsics el rockabilly, el garage i el punk. Aqueix estil m'agrada (no és el que escoltaria sempre, però) i en tenc qualque vinil i qualque CD. A Mallorca, el look que solien passejar els que anaven de psychobillys pel món no era gaire del meu gust (ho reconec: massa tupé i massa anar mudat per al meu gust, què li hem de fer). Aqueixa gent --i crec que encara n'hi ha, però per ací ja no en campen-- solia anar vestida amb una mescla de look rockabilly i sinistre, amb camisetes de pel·lícules de terror, que eren les que --deien-- els agradaven, a més de sèries americanes antigues, de pel·lícules de sèrie B, i altres que no ho eren tant, però que, pel cas, eren el mateix, com les d'en Russ Meyer. Pots ser siga per això que qualque aficionat al gènere haja fet un muntatge d'una cançó dels Cramps amb unes imatges d'una pel·lícula antiga que són, diguem-ho així, un poc "especials". Fet s'al·lot, feta sa jugueta, diuen.

The Cramps - Love Me