12/18/2011

En record de na Cesaria Evora

Ja sé que la seva música no és la més habitual d'aquest blog, però fa molt de temps que és una de les meves cantants favorites. I avui, dos dies després de la seva mort, m'abellia recordar-la... (No fer-la present, perquè la seva veu sempre la hi me fa i la hi me farà...
















12/16/2011

Girls: vomit

Noise-pop,com en el temps del Malafama....
Rock i renou, però d'aquella suerte...

The Postal Service - Such Great Heights

Sí, comercial, però m'agrada...

12/15/2011

The Asteroids Galaxy Tour - MAJOR

Una de les meves cançons de l'any! Què passa si mesclam l'ska-pop dels Reboster, el disco-sound setenter i dels primers vuitanta, l'electro-rock i l'indietrònica? Idò això! Com deien a un temps, "danzad, malditos, danzad!!

12/13/2011

The Last Time (Arthur Baker Remix) - we are standard

Cançons (i remescles) com aqueixes em fan venir les ganes de trescar els viaranys i les carrerasses de la indietronica, una vegada més... Au, a gaudir-ne!

10/27/2011

Youth Lagoon: placidesa

Placidesa

9/26/2011

Simplement, rock! (i ja em va bé)

9/10/2011

Ja fa vint anys que en Damien Lovelock, el cantant de the Celibate Rifles, va treure aqueixa cançó. Sempre ve un poc de nou escoltar un punk-rocker fent balades o cançons acústiques, però se'n poden sortir ben bé. De mostra serveixen, per exemple, en Jeff Dahl, els Rifles i aqueixa mateixa cançó.

7/26/2011

Mox Nox

Qui són els Mox Nox?




Són un grup de rock de la terra germana de la Marina. Què fan? Rock'n'roll? Indie? Garage? Noise? Un poc de tot! Un bon grup que farà les delícies de la guarda malafamera. I que ja comença a swer conegut dins el circuit indie-alternatiu estatal.

Assaboriu-ho! I volen venir a tocar a Mallorca...

Podeu descarregar el seu 7'' i la seva demo del 2010 a:

http://moxnox.bandcamp.com/


Més informacíó a:

http://www.facebook.com/#!/profile.php?id=100001262752987&sk=info

http://www.rtve.es/radio/20110329/mox-nox/420474.shtml






7/24/2011

Edredon

Quina cançó...

7/18/2011

Lüger

Rock electrònic i psicodèlic, amb coses de Kaut rock i de post rock, però amb un so ben actual. Per ventura els descriuria com uns ZZZ guitarrers. Però això només és una descripció per aproximació.

7/14/2011

[(South Central + The Prodigy)/Day I Die] = !

Simplement, un resultat rodó

5/19/2011

Hadouken

Uns dignes successors de the Chemichal Brothers i de the Prodigy. Un pelineu més rock (sobretot als primers discs), a cançons com House is falling i That boy that girl (que sembla una espècie d'homenatge a una coneguda cançó del gènere: aveiam si em deis quina)




5/05/2011

Monotonix: una paròdia (o una recreació?) dels tòpics del hard/heavy/ stoner?

No són ni els Mudhoney ni els Kuyss ni el Fumanchu (més aviat en són una paròdia, però un poc de hard (garage) rock sempre ve bé... ;-).I els directes diuen que són tot un espectacle, on fan broma dels tòpics del gènere ...











Una mostra que els agraden les paròdies:

5/02/2011

The Inspector Cluzo "The Inspector Cluzo" Live @ Fuji Rock Festival

Recobrar l'energia amb una cançó, i que pegui la botera, sempre va bé! Au!

4/19/2011

Depeche Mode Nothing Headcleanr Rock Mix

Tot i que siga el més habitual, les remescles/remixs no consisteixen, necessàriament, a introduir elements electrònics en un tema de pop o rock, o a convertir-lo en un tema d'aires o solucions dance. Una bona mostra és aqueix remix de Nothing de Depeche Mode obra d'en Headcleanr.

Depeche Mode - Nothing - Live 101 and backstage



4/15/2011

Toxic Avenger - Saloperie de Minimal

South Central

Diuen que són els nous reis del dance/electro/rock (o new rave, o electroclash, o electrotrash,o el que siga: cagondell d'etiquetes gairebé equivalents), però jo trob que el seu darrer disc --Society Of The Spectacle, encara nou de trinca i del qual en podeu saber noves


tot i ser més que recomanable, els allunya del tron, perquè han perdut part de l'armadura rock pel camí que han trescat d'ençà del seu magnífic Owl Of Minerva. I un cavaller fora armadura no pot arribar a aqueix tron. Per ventura hi arribin, però s'hauran de reforçar i guanyar més d'un torneig. En tot cas, cançons com aqueixes tres, procedents del seu primer disc, encara ara els mantenen com a seriosos aspirants a substituir la monarquia tricèfala de the Chemichal Brothers, Primal Scream i the Prodigy.

Au, a ballar i a fer (quan pertoqui, no fos cosa vos travàsseu) l'air guitar i capades a rompre!







4/14/2011

Irish steph: Power (Keadz remix)

Una bona galtada d'electro-rock (o dance-rock. O New rave. O nu rave. O com li diguen)

4/13/2011

Crystal Castles - Not In Love feature Robert Smith

Crystal Castles i en Robert Smith: una combinació inesperada que m'alegra aqueixs dies de primavera.


4/07/2011

Those Dancing Days

Música divertida per passar el dia. Indie-pop, amb tocs electro i d'aire (i, segurament, vocació) mainstream. Però a mi m'agraden. I a vosaltres?

En podeu descarregar de franc cançons a:

ttp://www.thosedancingdays.com







3/23/2011

2/14/2011

Brothers de the Black Keys

L'any 2010 va ser ple de grans discs, però si jo n'haguera de triar un, triaria Brothers, el darrer dels Black Keys. Un disc de blues-rock magnífic. Sí, blues-rock, d'aires indies, pero retro; garatger, però amb un so absolutament contemporani. Potser és per mor d'això mateix que Brothers és --així ho diuen, jo no n'estic tan segur-- el seu disc més accessible. Potser, però això, tanmateix, no és necessàriament un sinònim de perdre els sabers ni tampoc d'haver-se venut. En aqueix cas, tot el contrari. Un disc que pot donar als Black Keys el reconeixement que es mereixen.

Més informació ACÍ








2/13/2011

El nou disc de Mogwai, Hardcore will never die, but you will

Els reis (amb permís de God is an astronaut) del post-rock --tot i que els diuen que són simplement rock instrumental--, tenen disc nou. Sí, un altre gran disc de Mogwai: Hardcore will never die, but you will. Un disc excel·lent. Qualcú pot dir que aqueix disc no aporta res de nou, estilísticament, respecte dels anteriors. Potser, però només estilísticament (i només pot ser, ho recalc). Però és que aqueix estil de música m'agrada. I el disc continua aportant el mateix que els altres discs de Mogwai: cançons redones, que t'enrevolten, que t'agafen i no t'amollen fins que han acabat i vols que tornin a sonar... Fins i tot les que tenen com a nom You're Lionel Richie (és que els Mogwai tenen el seu punt d'humor tronat). En definitiva: un disc que vos recoman. Per escoltar a ca vostra, dues o tres vegades seguides. Per deixar-vos endur.

Més informació, ACÍ






2/08/2011

It's my life, de Kiss i na Wendy O Williams

Aqueixs dies estic un poc nostàlgic, però també amb ganes de trull, tant fart estic d'ésser dins ca sa Tia (passetj amb les restes d'un grip, una tossina que no em deixa ni dormir bé i un parell més de rossegalls). I per això em pega per escoltar cançons com "It's my life". D'aqueixes amb estribillos que esdevenen una declaració d'intencions... de quan tenia vint anys...


It's my life.
And I'll do what I wanna
Do what I wanna,
Do what I like.
It's my life





1/31/2011

Represa. Mr. Airplane Man

Després de dos mesos d'inactivitat --coses de feina, cansament, vacances, constipats i altres coses de salut-- reprenc l'activitat bloguera. I ho faig recordant Mr. Airplane Man, un grup de només dos components, com els Black Keys i els White Stripes. Són més garatger i "oldies" i a més cridaven l'atenció perquè tots dos integrants --cosa poc habitual en els grups d'aqueix estil-- eren dones. A mi m'agraden especialment i trob que meresqueren més sort (o mereixen: no sé si s'han arribat a desfer del tot).