Hüsker Dü

L'èxit musical és injust, com la vida mateixa. És ver que, com diria el meu padrí, de la feina surt el profit, però també ho és que hi ha gent (i molta) que fa feina a rompre i mai arriba enlloc o, que, en tot cas, la seva trajectòria és reconeguda al cap d'uns anys, quan això serveix de poc per no dir res per a aquells que han hagut de tallar les llesques primes mentre els altres anaven polents i a balquena. En el món de la música, i més encara en el del rock (i del blues, i del pop, i dell soul ...), això passa espesses vegades. Una mostra: fa un parell de dies vaig escriure quatre retxes de la música indie i noise. Els pares reconeguts, la referència absoluta, varen ser sempre els Sonic Youth. No és que hi haja res a retreure, perquè supòs que tothom té clar ferm que Sonic Youth han estat i segurament encara són un dels millors grups de rock, i dels més rompedors (en els vuitanta). Però, qui se'n recorda, per exemple, d'altres pares del noise, tant en el seu vessant rock com en el pop? Qui se'n recorda, per exemple,

de Live Skull,





d'Swans,





o, sobretot, de Hüsker Dü?

Pot ser els Live Skull i els Swans eren massa obscurs i experimentals, però els Hüsker Dü tenien un costat pop que els feia diferents. Els Hüsker, al meu parer, han tengut molta d'influència en el món del noise, del noise rock i del noise pop, però, part damunt tot, foren un gran grup.Formats a 1979, els seus membres eren el guitarrista Bob Mould, el baixista Greg Norton, i el bateria Grant Hart. Inicialment feien hardcore i punk (i del bo!), però de mica en mica, anaren fent cançons més lentes (però no manco intenses). Flip your wig (1985), segurament, fou el disc que marcà la inflexió. No passa per ser un dels seus millors treballs, però per a mi , i també per a altra gent, era un disc perfecte, amb cançons com Private Plain, Green eyes, Flip you wig, Flexible Flyer, o la que n'és més coneguda, Makes no sense at all. El seguiren dos Lps més: el, aleshores, tan anomenat Candy Apple Grey (1986) i el doble vinil (no sé com és en CD) Warehouse: Songs And Stories (1987). Després se separaren i seguiren una trajectòria desigual: només en Bob Mould (tot sol o amb el seu grup-projecte Sugar) ha tengut un cert ressò. Injust,molt injust.

Vet ací tres grans cançons dels Hüsker:
Make no sense at all (Flip your wig)





Dont want to know if you are lonely (Candy Apple Grey)






Could You Be The One (Warehouse: Songs and Stories)