Un trenc d'alba per a Son Real

the Inner Light: Joan Mascaró i Fornés i els Beatles

Així comença the Inner light, una cançó dels Beatles cantada per en George Harrison:

Without going out of my door
I can know all things of earth
Without looking out of my window
I could know the ways of heaven.

Hi va haver un mallorquí, un vilero, que fora tèmer-se'n i sense voler, va influir en la trajectòria de la música pop i rock internacional ( també ho va fer em moltes de més coses, però a posta ). Ací i ara, només vull recordar que el margalidà Joan Mascaró i Fornés, professor --successivament-- a Barcelona, Skri Lanka i a Cambridge, va ser un dels principals responsables (jo diria que el que ho va ser més) del gir "hippy" i "oriental" que feren els Beatles.

Fora cap casta de dubte, en Joan Mascaró i Fornés mereix ésser recordat, abans de tot, per moltes d'altres coses més però, parlant de música, convé treure a rotlo aqueixa qüestió. I que els Beatles versionaren --o musicaren-- un text místic de l'Índia, que els va suggerir en Joan Mascaró i que ells convertiren en cançó, the Inner Light. En George Harrison l'admirava el margalidà --n'hi ha prou a veure la carta que li va enviar-- i , per mor d'això, seguí els seus suggeriments místicoliteraris que, més ell que no els altres Beatles, convertiren en música.

Ara com ara, fa com a cosa escoltar aqueixes cançons a l'estil Beatles (per exemple, les de Sidonie) tocades amb sitar i amb instruments d'aqueixa casta, i pensar que, en bona part, és el resultat de la influència que va tenir en els Beatles un mallorquí que estava a Cambridgde ensenyant (i traduint) texts sagrats en anglès, sànscrit i altres llengües "orientals".

En Joan Mascaró i Fornés, conegut per pocs dels seus paisans, dóna nom a la Biblioteca de la Vila i a un carrer de Can Picafort. És fill il·lustre del seu poble on va ser enterrat per voluntat pròpia. També ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Però on és conegut Joan Mascaró i Fornés és internacionalment, en els països anglòfons. Però ací, al seu país, poca gent sap de qui és aqueix bust que hi ha devora l'església de la Vila, mirant cap a s'hort d'en Degollat. Ni perquè, de tant en tant, hi van estrangers amb llibres, i per què en reciten passatges, i per què després se'n van amb una mirada malencòlica.



Qualque referència a the Inner Light i a la influència d'en Joan Mascaró i Fornés:
http://revolution.beatlesperu.com/viewtopic.php?t=8453
http://oldies.about.com/od/thebeatlessongs/a/theinnerlight.htm
http://home.att.net/~chuckayoub/The_Inner_Light_Lyrics.html http://blogs.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendId=193914727&blogId=354553606

Per saber coses d'en Joan Mascaró i Fornés:

http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró_i_Fornés
http://en.wikipedia.org/wiki/Juan_Mascaro
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmascaro/index.html
http://www.lavila.org/premasca.html
http://www.tdr.cesca.es/TDX-0524105-084629/
http://cvc.cervantes.es/trujaman/anteriores/noviembre_02/13112002.htm
http://books.google.es/books?id=I3owDhq-lJMC&pg=PA418&lpg=PA418&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=bAuYzETB9&sig=L28auxJmTEDm78zmxJ6L7LzOeo&hl=es&ei=4QbRSZLHDM3OjAe2haziCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=9&ct=result http://books.google.es/books?id=Cvoq6SmFfnwC&pg=PA168&lpg=PA168&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=_3eFdsiz6b&sig=XC11HrN25jUklotbHJDkKjnJzfI&hl=es&ei=kgfRSYDzHeO4jAfs8OjJCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA178,M1 http://www.amazon.com/Bhagavad-Gita-Penguin-Classics/dp/0140441212
http://books.google.es/books?id=FmjPA5K7UVcC&dq=Juan+Mascar%C3B3&printsec=frontcover&source=bl&ots=kuTsPR0HCf&sig=gI9r6LeCC-S0JJZYwHx7o50jKZQ&hl=es&ei=iAjRScP6Fo7N-QbY3_3UBw&sa=X&oi=book_result&resnum=6&ct=result#PPA11,M1
http://www.upv.es/~ecabrera/cpast2.html

festa village People

videos de la síquia Reial anegant ses Sorts de la Vila

Avui tots els diaris van plens de les inundacions que –llegesc al Diario de Mallorca— han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no haja plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d’altres, com diuen els nostros majors, ha plogut bé. Molt –fins a un 30% més— però bé; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixs indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o –si tant voleu— per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa –si la podem anomenar així— la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarentena d'anys, la xerxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents...) que han construït els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d'anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui n’és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple, de pagesos mecanitzats que llaurant a molta fondària espenyen els albellons, destrossen les síquies o les farceixen de terra; d’arquitectes, promotors i mestres d'obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d’enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vesassen les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors, enginyers que no tenen en compte –a bastament, almanco— les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistemes de drenatge o d'evacuació suficients; de promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d'indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho. En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l’acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar –entre d’altres aspectes— en la construcció d’una xerxa de drenatge que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l’illa i, a més, en una selecció dels llocs d’hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, entre d’altres factors, els riscs d’inundació. Quin és el resultat d’oblidar i de no tenir en compte tot això? La situació que vivim aqueixs dies. I mapes de sòls i de riscs d'inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt guapos i donen una imatge de molta previsió, però que no serveixen de res si no es tenen en compte a l'hora de planificar.

Dos videos de la síquia Reial

La Vila passada per aigua

Sa síquia Reial ha sortit i s'ha empantanada. Em diuen que ara han tallat o volen tallar la carretera per s'Alqueria, perquè l'aigua de la síquia va més alta que no la carretera. I això que enguany, maldament haja brusquejat molt, ha plogut bé. Si arriba a fer qualque aiguada grossa, no sé què haguera passat. I, per cert, ja fa un parell d'anys que n'hi ha que comença a saber-los greu haver espanyat els albellons.

Plou i plou

I quan s'atura, i clareja un poc, apareixen imatges com aqueixes. I que tan desagradables resulten per a la pagesia, perquè aqueixes terres quedaran fora sembrar. Coses de l'aigua i, a més, de fer malbé els albellons.

Temps de matances

Avui, cercant altres coses, he trobat una capsa amb fotografies antigues de la família. I n'hi ha una que pareix que ni feta a posta com per penjar-la aqueixs dies: una fotografia de la meva família i d'altra gent un dia de matances de fa més de cinquanta anys.

Passejant per Son Fullós

Avui, a Son Fullós, hi ha hagut...

Com pertoca després d'una dieta d'aqueixes, me'n vaig a posar els ossos ben de pla

I'm a rural-man

Qui escriu aqueixes retxes sempre ha estat, és i serà --i amb orgull!--, pagès i roter, de casta de Son Fullós. Tant és que ara no m'hi guanyi les garroves i que tresqui poc els comellars, però haver crescut dins una família pagesa i haver fet feina a foravila imprimeix caràcter. Ni més bo ni pitjor que qualsevol altre, però caràcter. I no precisament, perquè ens entenguem, de personatge de cançó d'Ossifar. Res, que a part d'ésser n'Ñ-Man, en Maraca-Man, es CSI --la darrera que m'han tret-- i em Sam Inot, som sobretot un RURAL-MAN (subespècie d'arregladors d'animals, espolsador d'ametles i espedragadors forçats). Per si qualcú en vol una prova, vet-la-ací: una fotografia d'en Sam Inot --quan just era un Sam Inotet de dos anys--, amb el meu repadrí Manento amb una mà al gallato i amb jo a l'altre, amb una paret de tanca i un ametler de fons, i amb una truja de casta "petranya" --en deixen així-- part davant nosaltres. I, sobretot, un caramull de records que fa revenir una fotografia mal tirada.

La revetla de la Beata

Ja fa una partida d'anys que hi torna a haver molta de gent per la revetla del dissabte a vespre, però enguany, senzillament, feia pardal la gernació que hi havia; la plaça era de gom a gom, no hi cabia ni un bri. I al sopar dels Margalidans Agermanats hi havia més de tres-centes persones. Trui i bauxa tot el vespre, amb els Tumbet, els Horris i el Dj Toni. En es Colomer, en Toni Curro s'encarregava de fer ballar la gent que, a mesura que s'atracava el trenc d'alba, hi va cercar cobro i trui. A la plaça, devers les set i mitja, una processó anuncià el Gat Escaldat, que enguany fou intens i amb beure a bastament (i no aigua) per enmig; la banyada va acabar amb la banda de música tocant diana; és a dir, Sor Tomasseta. Acte seguit, va tronar a les totes una traca made by Dimonis de Hiachat. Just després, va sonar Som vileros i, llavò, Paquito el Chocolatero. La processó, precedida pels estandards dels Dimonis de Hiachat, seguits per la banda de música, amb gent amb poals i amb molta, molta de gent, va fer la volta a la plaça de la Vila i va partir cap a la plaça d'en Ramon i en Panxo; allà la Banda de Música no s'aturava de tocar i la gent de cantar, un bon esplet s'encamellaren a l'estàtua; l'èxtasi va arribar quan s'hi va entregar l'amo en Biel Bauçà --es dimoni Gros-- i la gent se va posar a cantar un eslògan improvisat: "l'amo en Biel, es Dimoni Gros". I llavò, xicolatada a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo, i berenar --encara amb beure--, amb els xirimiers de la Vila i membres de la Banda de Música a Can Malet. I llavò començaren a arribar els dimonis, més destrossats i cansats que altres anys. Tornem-hi torna-hi amb les cantades i amb la bulla; ja eren devers les deu quan qui escriu aqueixes paraules va anar a posar els ossos de pla. En resum: unes bones fetes, amb molta de participació de la gent, i amb festes recuperadades: una del temps dels nostros padrins, la diana de la Banda de Música, i una altra de més recent, però també amb solera, el Gat Escaldat. Per cert: la gent que va organitzar aqueixes dues festes --que de fet se convertiren en una de tota sola-- (i que són els mateixos que ja ho organitzaren fa un parell llarg d'anys) ho deixarà anar ara que la cosa pareix que s'ha encaminat. Els motius? Una, que diuen que ja toca haver-hi relleu, i l'altra, que aplegaren una nyirviada que feia pardal (era molt mal de fer mirar de posar un poc d'orde dins aquell desgavell; ja sabeu de què parl). Supòs no mancaran voluntaris i si no, malament va la cosa.

El sopar dels margalidans agermanats

Començant el trui

Fins i tot hi havia mureros, però un poc aclimatats a la vida vilera

Fent uns beures abans de dur els estandars cap a la plaça

Els estandards del gat escaldat i el seu autor

Amb els estandards, anant cap a la plaça i es brother amb el capell de pregoner



Qui és aqueixa vilera?

Oh, no, són ells!

la plaça, de gom a gom

Quina gentada!

La barra també era plena ;)

Es Curro, en Biel i en Josep

Es Curro

La processó del Gat Escladat, a punt de sortir

La processó de la diana, amb la Banda de Música i els estandards del Gat Escaldat, cap a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo

Arribant a la plaça d'en Ramon i d'en Panxo

Trui dins Can Malet

Increïble: na Maria del Mar surt amb els ulls oberts a una foto!

Els xirimiers i la banda a Can Malet

Cantant Sor Tomasseta amb els braços a l'aire

Al cap d'una estona...

Punt i principi

La Beata és el cap d'any, el punt i el principi del calendari vilero. I, pel que a mi respecta, és també el punt (i a part, o final) de moltes de coses en l'àmbit personal (això és segur)i professional (esperem que es confirmin segons quines esperances, bastant fundades). La cosa ha vengut així per la data -és a dir, perquè ho vull així-, però també per coincidència o perquè ha pres aqueix quasi fora fer-ne comptes. Però l'important és això: que és un punt i principi. Que tant de bo acabi ben passat el pi de Son Tovell.

El concert de dissabte en es Colomer

El concert de dissabte passat des Colomer va estar molt, però que molt bé; no hi havia un excés de gent (n'hi havia, però tampoc una gernació), però els que hi anàrem passàrem molt de gust (i n'hi havia que feia estona ferm que no fèiem tant l'ànimal). Va ser un excel·lent inici de festes, que hem d'agrair a la gent del Colomer i, sobretot, respondre als seus esforços tocant-hi comparació i que estigui de gom en gom. Res, que va un gran vespre, que va acabar, a les nou i mitja, amb berenada amb Can Malet. L'única nota negativa: la "tradicional" brega de vileros i de mureros (tanta de sort que la cosa es va aturar a temps, i que no va acabar malament). Ara que pareix que la gent dels dos pobles comença a collar, no s'hauria d'espanyar per coses d'aqueixes. Més val beure plegats que barallar-se. En tot cas, una anècdota que no lleva que fos un vespre dels bons.

Nota: He eliminat les imatges que m'heu demanat quan només hi sortia una persona (i fora dir res de si l'he llevada); quan n'hi sortia més d'una només he llevada la que m'ho ha demanat (dient que la fotografia ha estat modificada).

Au idò, la Beata ja és aquí!


El concert...

Renoouu (i del bo)!

Gent amb nissaga del carrer Llibertat

Es Rafel

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

En Toni i n'Imma

Es dos Joseps, bota que et bota!

I na Ju, que no els quedava a darrera...

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

Vaja quina violinista!

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

Heavy metal women!

En Nico, el nostro rock'n'roll man!

Na Calvó i na Sílvi, que només begueren suc de melicotó i de pinya tot el vespre
Na Maria del Mar, ídem d'ídem

Què tenien, ganes de berenar (de tant de beure suc de fruita) o rapinyera?

Una mostra de fraternitat interètnica



I dins es Colomer...

Truii!!!







Amb el DJ Butxet

Es brother i na Silvi

Ieah!


Es brother i en Toni