The Bellrays - Voodoo Train - LIVE 2007 Hollywood [Un poc de hard rock... (IX)]

The Hives perform "Come On!" & "Go Right Ahead" live [Un poc de hard rock... (VIII)]

Començant el divendres amb Kistch, un dels primers grups "indies" en la nostra llengua

Tant o més bons que molts dels grups estatals indies que feren molta de més vasa en el seu temps. Contundents. Melòdics. En la nostra llengua (digau-li català, mallorquí, valencià, rossellonés, menorquí, eivissenc, pla, pagès, xapurreao, aragonès oriental, en llengua cooficial diferent del castellà, com vulgueu, però en el nostre idioma). Quant a la trajectòria, fora el resò que es mereixien. Segurament, perquè no mudaren mai de parlar. Ara, són de culte. Llàstima. Però tenim els seus discs. I sí, sonaven així a la primera dels noranta.

   

  




I ara sonen així:

. O així: . 

En un dia com avui, Solidaridad de Chicharica (versió de Angelic Upstairs)

Simplement, rock! (i ja em va bé)

Ja fa vint anys que en Damien Lovelock, el cantant de the Celibate Rifles, va treure aqueixa cançó. Sempre ve un poc de nou escoltar un punk-rocker fent balades o cançons acústiques, però se'n poden sortir ben bé. De mostra serveixen, per exemple, en Jeff Dahl, els Rifles i aqueixa mateixa cançó.

The Bellrays

Després del parèntesi estiuenc reprenc el blog amb bones noves. Vénen. A Mallorca. Sí.

Es Browny, es Nico i jo serem davant de tot per veure sa Lisa ben de prop:



Soul...







Punk



Punk-soul



Rock'n'roll de tota casta

Musica d'estiu (4b): the Gossip

The gossip, altra volta....
Ho reconec: no havia escoltat així com pertocava els seus darrers discs.

Més coses, ACÍ.





Au, a colgar els ossos!

Un poc de música d'estiu (4): the Gossip

Que qui són the Gossip? Un grup de indie rock, que ja fa més de deu anys que rutlen i que ja han fet quatre discs. Tenen al capdavant na Beth Ditto, una vocalista impactant i rabassuda, amb una veu suggerent i amb potència. Com els Bellrays, em direu. Sí, d'una manera certament injusta, la comparança habitual, la referència immediata són, indefectiblement, els autors de Vodoo train. I és que, com la banda de na Kebaula, the Gossip fan rock potent, garager, de base punk i tenen també molt de soul, però aquí acaben les comparances (de tot d'una hi havia elements a bastament per fer-ne, però jo no diria que hi haguera hagut cap influència directa). A diferència dels Bellrays, the Gossip tenien molta de cosa de psychobilly i, de fa un parell d'anys ençà, són molt més indie i glam. I, per afegitó, en el darrer disc, Music for men, del 2009-- fins i tot hi mesclen l'electrònica. Música potent i aferradissa, feta per gent sense complexos i amb les idees clares. Què més voleu?

Qui vulga saber més coses d'així com sonen, que pitji

ACÍ

Hi torn (amb els Toll Dolls)

Torn, després de les festes de Nadal, dels Reis, de Sant Antoni i de Sant Sebastià; després de contractures de cervicals, sinusitis i ressaques variades; amb les piles posades i amb ganes. I per començar, un poc de diversió, punk versions estratosfèriques i cants tavernaris que, per ser-ho, convé que tenguen un parell d'anys, com les cançons dels Toy Dolls

Coses que escolt: la Phaze

Dans l’éclat des néons
des lignes à haute tension
la guerre du bleu ou guerre du feu:
néant derthal!
iIs parlent d’ ecco-système
et c’est leur nouveau crédo
capitalistes et camarades ont baisé Kyoto!

Croissance toujours, croissance encore
ils veulent tous dormir dans un doux lit d’or.
Consommation, c’est le piège à con
Tout est saccage, saccage et destruction

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

Plus 5 degrés! chaos! calor!
soleil de plomb, terre cramée
banquise fondue, ours blancs noyés
montée des eaux, terres inondées
populations évacuées,villages submergés
cultures saccagées:
jusqu’où devrons-nous reculer?

croissance à mort, et pour ces porcs
pénurie et progrès font partie du décor
A quoi ça sert? où ça nous mène?
On pille la Terre, pire on la gangrène!

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

malgré nos cerveaux confits
au CO2 enrichit
la colère nous tient au ventre
noire est la couleur des temps
j’te parle de survie pas d’capital
puisqu’on est tous concernés
avant qu’l'espèce humaine finisse éradiquée

énergies prioritaires ou économie solidaire?
le marché régulateur : non! tout ça n’est qu’un leurre!
cassons les habitudes pour vivre autrement
une question de culture pour avancer! pour avancer!

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance, a chance…

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

Font: http://www.justsomelyrics.com/2337782/La-Phaze-Climax-Lyrics

Coses que escolt: Thomas Function

¿Com sonaria una mescla, amb intensitat punk, de the Violent Femmes, Long ryders y the Lyres? Pentura com Thomas Function. En estudi poden agradar a la parròquia indie-cool, però en directe són molt garagers.

The Bates versionant Billy Jane

Fa anys, vaig comprar un CD de segona mà,amb una portada no gaire afortunada(pel meu gust), però amb bones cançons de punk-rock. Era Pleasure and pain (1995), del grup alemany (que cantaven en anglès) anomenat the Bates, que va versions, i d'èxit, de diferents grups, entre les quals hi ha aqueixa versió de Billy Jane de Michael Jackson. De tot d'una ja em va cridar l'atenció com la convertien (i de bé) en una cançó de rock fort. De ben segur que durant un parell de mesos aqueixa excel·lent versió tornarà a sonar per Alemanya. I a qualque festa de per ací.

the Stooges

Qui més qui manco (vull dir d’aquells que ens agrada el rock pre (o proto) punk) va
escoltar a bastament els The Stooges, i cançons com Search and destroy, raw power, I wanna be you dog o Loose. Cançons fetes a les darreries del seixanta i que han tengut una influència en el rock molt més important, almanco a parer meu, que la de qui els va donar a conèixer i va produir el seu tercer LP, Raw power (en David Bowie). Foren molt, molt més, que la primera banda de n’Iggy Pop. A la dècada dels 2000 s’han reunit un parell de vegades, i encara donant branca a bastament. N’hi ha prou a comparar la versió que en feren, l’any 1993, els New Bomb Turks (un dels millors grups de punk-rock dels 90) amb la que feien ells fa dos anyets.

P.D.: Des d’aquest humil blog, voldria retre homenatge a Ron Asheton, guiterrista i baixista dels Stooges, mort fa poc. Branca a rompre!

The Stooges (2007)


New Bomb Turks (Madrid, 1993)

Tall Shirts

Cada punt hi ha grups que passes gust de descobrir; un d'aqueis són els Tall Shirts, que a darreries dels vuitanta feien cançons com Kill the Pig. Han estat descrits com punk-country-rock. Feien bona música i cançons tan divertides com aqueixa.

Música relaxada?

Deia que aqueis dies tenia ganes d'escoltar música relaxada i, de fet, ho faç, però qualque coet de tant en tant vé bé. I més encata si el coet és en Jefh Dahl (en som un autèntic fan) i n'Stiv Bators (el difunt cantant de Lords of the New Church) versionant Search and destroy d'Iggy Pop and the Sotooges. Llàstima que el so renquetji una mica. De totes maneres: branca a rompre (que demà es festa!)

Motörhead versionant els Sex Pistols

En el blog de la festa malafama (continuarà?) hi havia un apartat dedicat a versions. Els en vaig enviar un parell, però em va passar per malla aqueixa: els Motörhead --Yeah!-- versionant God save the Queen dels Sex Pistols. Per cert, pot ser mai que en Lemmy no duga el seu bigotarro?

M'haguera agradat molt anar a aqueix concert

Ahir el meu brother no em va trobar i, per mor d'això, no em va comprar una entrada per al concert d'U2 de Barcelona. Llàstima. M'haguera agradat anar-hi. No perquè me n'agradin molt els darrers discs, sinó perquè m'agradaria veure'ls, i de més a més tocant les cançons de sempre. Però, si he de dir ver, m'hauria agradat més veure aqueix concert de reunió d'"antigues glòries", de fa dos anys: un dels meus grups preferits (els Hoodoo gurus) i dos altres grups australians que també m'agraden ferm: els Stems i Radio Birdman. Rock a rompre i trull a les totes.

Vat ací tres videos de quan tenien més cabells:

the Bellrays, otra vesssssss

Decididament, el meu grup favorit de rock, avui i ara, són els Bellrays. I a qui diga la història de sempre, que són partdamunt tot una mescla de soul (via na Tina Turner), de heavy del xerec i de punk idiotitzat jo li diré, simplement i clar i llampant, MUNTA ACÍ I VEURÀS PORTOPÍ. Cagon d'ell, això és rock de veres i no segons quines animares. Au, ja ho he dit

Les Thugs: hardcore-noise-pop?

He de reconèixer que sé poca cosa del rock indie/underground de l'Estat veïnat del nostre (França, perquè ens entenguem), però sempre hi ha dos grups que m'han fascinat: Telephone --que feien un rock'n'roll un poc a l'estik new wave, relativament comercial però ben potent-- i Les thugs, una excel·lent banda de punk rock, accelerat i melòdic, que espesses vegades sonava més noise que moltes de bandes del seu estil, com si fossen un esglaó intermig entre Bad Religion, Magic Dirt i el primer disc de My Bloody Valentine (no sé si m'he passat, però així és com els veig jo. Varen fer un bon esplet de discs en tot el temps que tocaren (que va ser molt: de la primeria dels 80 a les darreries del 90), farcit d'actitud, independència i bona música. Ara pareix que se tornen a juntar (ací podeu veure més informació, i videos recents), almanco per fer qualque actuació i qualque eurel·lo. S'ho mereixen.

PD: És una llàstima que els videos no s'acabin de sentir bé.
PD2: Toni, ja sé que no hauria de penjar tants de videos, però veure aqueis grups em fa gana de posar-ne mil.


Les Thugs - Clip - I love you so
Uploaded by Hellheaven