Pareix mentida com interioritzam la crisi, i donam per fet que les coses no tornaran a ser com abans o que, més probablemen, pitjoraran. El pitjor de tot és que, sense voler, inoculam aqueixa sensació de pesimisme i de derrota a les generacions més joves, aqueixes mateixes que haurien de tenir com a principal endarrer canviar el món, empènyer-lo, sacsar-lo, i no ensopegar amb la sensació que tot ja està dat i beneït. Dues nines del meu poble, de tretze i catorze anys, s'ofereixen per dur a passejar cans. Ho fan en castellà (farcit de mallorquinades) perquè saben que els que paguen per dur a passejar cans, a la Vila, són estrangers 'europeus' (és a dir, alemanys, anglesos...); els qui duen el maneig, en definitiva. I s'ofereixen a fer-ho perquè volen tenir doblers estalviats per poder anar a la Universitat "cuando seamos grandes". Com que sé qui són, puc dir que aqueixes nines volen fer això perquè aquests dies han sentit a dir que els canvis que es preveuen a l'ensenyament universitari faran molt difícil que les famílies 'normals' (ja m'enteneu: com la gran majoria) puguen pagar fora dificultats el cost de màsters i d'assignatures. Així i tot, elles volen estudiar i fer coses. La sensació que em queda de tot això és tan agra com dolça: una iniciativa com per llevar-se el capell, per tot el que significa dels endarrers d'aqueixes nines, i una llàstima de país, cada vegada més ple de desigualts i de misèries. En tot cas, esperem que aqueixes nines no arribin a pensar que "El somni s'ha acabat" (com titularen una cançó Senior i el cor Brutal) o, si o fan, que siga amb la lletra que ho canta en Sènior: "quina sort cada dia/ la vida torne a començar/quina sort el present/ ja s'ha acabat/ i totes les cartes/ que no t'has atrevit a jugar/ estan retornan-te/ amb cels nets i clars/ (...) quina sort que la vida/cada dia torne a perdonar/quina sort que el futur es pot canviar/ quina sort que la vida/ cada dia torne a començar/quina sort que el somni s'ha acabat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris folk-rock. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris folk-rock. Mostrar tots els missatges
2/15/2015
6/06/2014
Cathedral: Solitude (versió de Black Sabbath)
Si la versió és més bona que l'original? Sempre la vella pregunta que, en aqueix cas, un fan(àtic) dels Sabbath, com qui escriu aqueixes paraules, no pot respondre fora tenir una crisi identiària ;-) . Però la versió també arriba, i fa que en moments no recordi ni l'original (i això ja està més que bé)
Etiquetes de comentaris:
folk-rock,
heavy,
psicodèlia
6/04/2014
Andrew Bird: the Giant of Illinois
Una de les cançons (the Giant of Illinois) que m'agraden més del darrer disc de n'Andrew Bird, Things are really great here, sort of...
Com la resta del disc, és una versió d'una composició original de the Handsome Family; aqueixa en concret, ja fa estona que en Bird la toca:
En directe, tocada a 2007:
L'original:
Més informació: http://www.indiehoy.com/noticias/andrew-bird-anuncia-nuevo-disco-things-are-really-great-here-sort-of/
4/30/2014
Esperant que Sènior i el Cor Brutal vénguen a tocar a Mallorca
Dia 10 d'aqueix més que entram, a Lloseta. Això sí, la bomba de plaer és molt més elèctric...
Etiquetes de comentaris:
alternatiu,
americana - rock americà,
català,
folk-rock,
rock
3/23/2014
Cowboy Junkies - Laying down (LP)
Laying down (1996), de the Cowboy Junkies és un disc que torn a escoltar cada parell de setmanes, o de mesos... I ja fa més de més quinze anys.
I, per cert, per ventura són impressions meves, però no puc deixar de pensar que tant la música dels Junkies com la meravellosa veu de na Margo Timmins han estat una poderosa font d'inspiració per al duo aragonès Amaral (no sé si reconeguda). Podria ésser casualitat, però...
Etiquetes de comentaris:
americana - rock americà,
folk,
folk-rock
3/17/2014
3/16/2014
Dean Wareham - Love Is Colder Than Death
)
Etiquetes de comentaris:
cantautors,
folk,
folk-rock,
indie
6/05/2013
Remescles/remixs, fins i tot de Little Lion Man de Mumford and Sons
Això de les remescles és una gran cosa. O una plaga. O les dues coses alhora. Fins i tot en fan, de remescles de remixs, de temes com Little Lion Man de Mumford & Sons. Els resultats? Com tot, desiguals, però suggerents. Vet-ne ací un parell d'exemples.
Mumford and Sons - Little Lion Man (original)
Mumford & Sons - Little Lion Man (Florian Paetzold Remix)
Mumford & Sons - Little lion man (Monkey Safari Remix) Short Version
Monkey Safari - Little Lion Man (feat. Mumford & Sons)
Etiquetes de comentaris:
folk-rock,
música electrònica
1/02/2013
11/27/2012
11/26/2012
Començant el dilluns amb Tales That I Tell de He's My Brother She's My Sister
Etiquetes de comentaris:
folk-rock
11/13/2012
3/13/2012
10/27/2011
3/31/2011
Andrew Bird - "Imitosis (Four Tet Remix)" (HQ)
Etiquetes de comentaris:
alternatiu,
folk-rock,
música electrònica
5/22/2010
Qualcú té mal de caps? Fora rampa!Alegria!A siular amb Home d'Edward Sharpe!
Qualcú està deprimit? Té mal de caps? Qualcú pensa en la hipoteca? En exàmens? En problemes afectius? En què res va bé? En què res rutla i res no es compon?
Idò que ho deixi anar per tres o quatre minuts, i que es dediqui a siular, a botar i a injectar-se un poc d'optimisme escoltant aqueixa cançó (Home, d'Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, la meva preferida dels darrers mesos:
(En podeu saber més coses pitjant ací, ací i ací).
I l'estribillo:
Home, let me come Home
Home is Whenever I'm with you
Home, yes I am Home
Home is wherever I'm with you
De tan simple, perfecte.
Per a qui li interessi tota la lletra: http://edwardsharpeandthemagneticzeros.com/lyrics.html
Idò que ho deixi anar per tres o quatre minuts, i que es dediqui a siular, a botar i a injectar-se un poc d'optimisme escoltant aqueixa cançó (Home, d'Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, la meva preferida dels darrers mesos:
(En podeu saber més coses pitjant ací, ací i ací).
I l'estribillo:
Home, let me come Home
Home is Whenever I'm with you
Home, yes I am Home
Home is wherever I'm with you
De tan simple, perfecte.
Per a qui li interessi tota la lletra: http://edwardsharpeandthemagneticzeros.com/lyrics.html
Etiquetes de comentaris:
alternatiu,
folk,
folk-rock
11/03/2009
El meu disc favorit: Forever changes, de Love
De vegades (avui mateix) m'han demanat si haguera de triar un sol disc de tots els que m'agraden aveiam quin triaria (jo també he fet aqueixa pregunta més d'una vegada). I, si m'ho diuen, jo no trec a rotlo un disc de la Velvet, ni d'en Neil Young, ni d'AC/DC, ni dels Stooges, ni de Sonic Youth, ni dels Rolling, ni de the Walkabouts. Perquè per a mi hi ha un disc perfecte: Forever Changes, de Love.
Sensibilitat, força, un so intens i càlid; rock, psicodèlia, pop. Un disc perfecte només per començar amb Alone Again Or i continuar amb A House Is Not a Motel; un disc, que a partir de la primera nota, t'agafa i te'n du, que t'acompanya sempre. Forever changes. No és precisament un disc desconegut --tot el contrari, passa per estar entre els cent millors discs de rock o pop de la història--, però per aquí --Mallorca-- no sol ésser un dels discs més reevindicats per la parròquia indie-rockera de la Part Forana, que sol tenir uns altres referents musicals, que no són ni més bons ni més xarecs, sinó, senzillament, uns altres.
Avui, potser, escau recordar el disc: fa quaranta-un anys en clau (el novembre de 1967) que es va publicar. Vet ací, idò, un parell de videos d'Alone Again Or: l'original, una de n'Arthur Lee --el líder del grup-- de fa un parell d'anys en una gira dedicada al disc, una versió de Calèxico --melassa-- i --sorpresa-- una versió hard/heavy rockera d'UFO. Au idò!
Avui, potser, escau recordar el disc: fa quaranta-un anys en clau (el novembre de 1967) que es va publicar. Vet ací, idò, un parell de videos d'Alone Again Or: l'original, una de n'Arthur Lee --el líder del grup-- de fa un parell d'anys en una gira dedicada al disc, una versió de Calèxico --melassa-- i --sorpresa-- una versió hard/heavy rockera d'UFO. Au idò!
Etiquetes de comentaris:
folk,
folk-rock,
pop,
psicodèlia,
rock
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
