Musica d'estiu (4b): the Gossip

The gossip, altra volta....
Ho reconec: no havia escoltat així com pertocava els seus darrers discs.

Més coses, ACÍ.





Au, a colgar els ossos!

Musica d'estiu (5): Flyafter

Indietrònica, o electropop, del que ara s'usa, amb cançons per passar un capvespre

d'estiu a El Sol, a Son Serra, devora na Borges.

Com? Que no sabeu on és El Sol?

Ai, ai, no anam... Segur que vas molt estressat/da ;-)

(com jo mateix)

Si qualcú vol saber més coses de Flyafter, que pitji

ACÍ


Supòs que a l'amic en Nandes li deu agradar aqueixa cançó

(escoltau a partir del minut 1)

Un poc de música d'estiu (4): the Gossip

Que qui són the Gossip? Un grup de indie rock, que ja fa més de deu anys que rutlen i que ja han fet quatre discs. Tenen al capdavant na Beth Ditto, una vocalista impactant i rabassuda, amb una veu suggerent i amb potència. Com els Bellrays, em direu. Sí, d'una manera certament injusta, la comparança habitual, la referència immediata són, indefectiblement, els autors de Vodoo train. I és que, com la banda de na Kebaula, the Gossip fan rock potent, garager, de base punk i tenen també molt de soul, però aquí acaben les comparances (de tot d'una hi havia elements a bastament per fer-ne, però jo no diria que hi haguera hagut cap influència directa). A diferència dels Bellrays, the Gossip tenien molta de cosa de psychobilly i, de fa un parell d'anys ençà, són molt més indie i glam. I, per afegitó, en el darrer disc, Music for men, del 2009-- fins i tot hi mesclen l'electrònica. Música potent i aferradissa, feta per gent sense complexos i amb les idees clares. Què més voleu?

Qui vulga saber més coses d'així com sonen, que pitji

ACÍ

Aniversari

Una moixa llamada Cati

A ca la tia Catalina Caquera estam de celebració. El redenebot de la tia fa anys i aqueix blog per als amics en va fer dos no fa gaire dies. Qui ho havia de dir! Per brufar-ho, un poc de festa. I com que aqueix espai, sobretot, va de música, res millor que un bon esplet de cançons que avui sonen com a banda sonora a dos Buidapistes:

- Festa de Portassa, amb un bon esplet de temes "clàssics" --i altres no tant-- de la música de garage (que jo en dic "de portassa", per fer broma, amb una accepció gens rígida del terme, i amb la qual faig referència als estils que solen agradar als aficionats al garage-rock: soul, funk, rhythm & blues, twist, rock'n'roll, punk i --per supost-- garage). Música alegre i per ballar, des de la dècada dels seixanta ençà fins ara mateix. Pensat per a en Nico (i dedicat!), que va fer anys dia 6.
Molts d'anys, momo de força! Esper que tu i na Ju gaudiu aqueix present que ella et va fer!

Qui vulga saber coses de com sona, que pitji

ACÍ

- Aniversari Sam Inot, amb un raig-i-roll de devuit temes de pop, electropop, pot rock, rock electrònic, dance-rock, electrònica, noise rock i rock guitarrer. La majoria són temes actuals, de grups més o manco nous de trinca, però també n'hi ha qualcun de més granadet.

Qui vulga saber coses de com sona, que pitji

ACÍ

Au idò! Fora rampa!

El descobriment del mes: God is an astronaut

El meu descobriment del mes, i no sé si de tot l'any. Un magnífic grup, instrumental, de post-rock, noise i guitarrer, sovint també amb ingredients electrònics (per exemple, a cançons com Route 666). Cançons llargues i psicodèliques, com si fossen els Fuck Buttons, però amb una mar de guitarres, o els Mogwai, però amb més ritme. El seu darrer disc, Age of the Fifth Sun (2010), és més plàcid, però igual de suggerent. Impressionants. De veres.

Si qualcú en vol sabre més coses pot pitjar, per exemple,

ACÍ

God is an Astronaut - Shores of Orion - video by mattskills from Mattskills on Vimeo.

Un poc de música d'estiu (3): sinker

Un dels grups nous de dance-rock o new rave --com vulgueu-- que més m'agraden.

Un poc de música d'estiu (2): the Rapture

La cançó que m'agrada més de the Rapture

Si voleu saber més coses de Pieces of people we love, el disc --un poc "antigueu" ja, del 2006, en aqueixa casta de música-- pitjau

ACÍ

Un poc de música d'estiu (1): the Hundred in the Hands

Amb grups que fa més o manco poc temps que conec (o de vegades en fa més). Sovint, "ballables". Però no hi mancarà el rock.