Dia 10 d'aqueix més que entram, a Lloseta. Això sí, la bomba de plaer és molt més elèctric...
4/20/2014
Crippled Black Phoenix - Northern Comfort
White Light Generator és un gran disc, que tresca fites estilístiques: entre el post-rock, el heavy, el rock progresssiu, l'alternatiu. No deixa indiferent, de veres.
4/07/2014
Woods - Size Meets the Sound
Mentres esper que pengin qualque cançó del seu nou disc Woods - With Light And With Love (2014), vet ací un video d'una que m'agrada molt:
4/03/2014
Tesseire: de moment, el disc de rock de l'any
Ara per ara, el meu disc de rock de l'any. Cantat en occità, per cert. B-R-U-T-A-L
El podeu escoltar ací:
Font fotografia: http://www.ruta66.es/2014/02/breves/tesseire-dejando-boquiabierto-al-personal/
Més informació a:
4/01/2014
The Black Keys - Fever
"Fever", l'avanç de Turn Blue (2014) el nou disc de the Black Keys, agradarà molt a segons qui i en decebrà d'altres. Decebrà --o no acabarà de fer-- als qui s'estimen més el seu so més cru, més rock i més blues. Agradarà, probablement, als qui els començaren a escoltar a partir de Brothers i El camino. Jo, particularment, els conec de fa estona, de quan eren un dels grups de blues-rock contemporani, juntament amb els Soledad Brothers, que m'agradaven més; eren més clàssics, per ventura, que els Jon Spencer Blues Explosion, i era més bo de fer posar-los a un pub que no als Beasts of Bourbon, però no deixaven de tenir aquell regust de blues-rock (i un poc de soul) de tota la vida. Brothers (2010) i El camino (2011) m'agradaren molt, varen ser una passa envant --o per a segons qui, massa enrera, cap a les cançons comercials i als estribillos--, iniciada amb Attack and Release (2008) i les produccions d'en Danger Mouse, seu productor des d'aleshores. És ver que, escoltant "Fever", reconeixem tot d'una el so dels Keys dels dos darrers discs, part damunt tot d'El camino, però, si he de dir ver, no sé si reconeixem més l'estil dels Black Keys o la producció d'en Mouse, o si ja és tot u. En tot cas, "Fever", amb aires soul i psicodèlics, i que se suposa que farà el paper de single, s'assembla poc ferm, per exemple, al rock-blues potent de "10 A.M. Automatic" , aquell single primerenc de Rubber Factory(2004). A parer meu, la cançó està bé, és aferradissa, fa ballera, o almanco remenera de cap, però enyor qualque guiterrada com les d'un temps. De tota manera, no sabem per aquí on pasturarà la resta del disc. Així és que un poc de paciència i a esperar. Res, monetes i monets, que diria el meu padrí: jutjau vosaltres mateixos què trobau de la cançó.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
