Slowly-slowly (poc-a-poooc!)

Aquests haurien de ser dies de tranquil·litat, d'agafar-se les coses amb calma, de fer el mè i cercar l'oratge. Ho duc endarrer, però no potser. La feina, de tota casta, s'ha ajuntat i em deixa poc temps. Massa poc. I els vespres del dijous, del divendres i del dissabte els vaig passar fent l'animal, pasturant per Llubí i per Artà. Otra ves, d'aquesta suerte i amb aquestes notxes, que dirien ma mare i les de la seva quinta. I, és clar, aixecar-se amb dues hores dormides, amb caparrot i amb mitges cambres no és el millor perquè la feina reti. Però m'hi he posat i, definitivament, més em valdria agafar-m'ho amb pas de caragol i més de prim compte, perquè així com estic deix llobades per tots els talls. Més val fer poca via i fer la feina bé, no com aqueixa del video, que li agrada anar a les totes i no té gens per mà això d'anar estil slow, que ara s'usa molt. I Mira que l'homonel·lo no s'atura que dir-li, que vaja slowly-slowly, i ella, ni pruna. I com que no creu, a l'al·lota llavò li passa una bona pardalada (mai millor dit!) Li'n donaran, de no creure!