Que l'electro-rock sempre és el mateix? No sé què vos he de dir, però aqueixes dues cançons dels South Central són dues tempestats sonores. Ja tenen sis o set anys, i encara tronen: llampeguen ferm. Ja sabem que els South no són precisament els Fuck Buttons, i que en les seves cançons hi ha de tot, però qui ha estat capaç de fer cançons com aqueixes mereix que li estiguen un poc a damunt (pareix que ara tornen a fer cosa, o això diuen al seu facebook).
5/02/2015
South Central, o la capacitat de fer tempestats
Etiquetes de comentaris:
electrònica,
rock,
rock electrònic
3/05/2015
Spear of Destiny - Liberator (altra volta recordant la Santa Trinitat: Bauhaus, Tramps i el Chiringuito)
No fa gaire que, per casualitat, vaig tornar a escoltar Liberator, de Spear of Destiny. Una d'aquelles cançons que un hom recorda perquè té --o tenia aleshores-- tot allò que vols als setze o desset anys i vas pel carrer de menjamóns, de contestatari i de compixafestes ("no me llames iluso, porque tengo una ilusión", diu la cançó de no sé qui). Vols una cançó que siga forta, enèrgica, que siga un himne. Liberator era una d'aqueixes cançons, que la posaven a la Santa Trinitat dels xibius dels perduts que trescaven Can Picafort: el Bauhaus, el Tramps i el Chiringuito. N'hi havia que dèiem --i crec que teníem raó: continui pensat això mateix-- que els Spear of Destiny eren un succedani comercial de Theatre of Hate (a la pràctica, l'origen dels Spear of, amb els quals compartien bona part de la formació, i el lideratge d'en Kirk Brandon). En tot cas, molts de records. Pentura massa. Fins i tot, melancolia. I senyal que començ a ser un poc granat.
Etiquetes de comentaris:
after punk - post punk
2/15/2015
El somni s'ha acabat ('cuando seamos grandes')
Pareix mentida com interioritzam la crisi, i donam per fet que les coses no tornaran a ser com abans o que, més probablemen, pitjoraran. El pitjor de tot és que, sense voler, inoculam aqueixa sensació de pesimisme i de derrota a les generacions més joves, aqueixes mateixes que haurien de tenir com a principal endarrer canviar el món, empènyer-lo, sacsar-lo, i no ensopegar amb la sensació que tot ja està dat i beneït. Dues nines del meu poble, de tretze i catorze anys, s'ofereixen per dur a passejar cans. Ho fan en castellà (farcit de mallorquinades) perquè saben que els que paguen per dur a passejar cans, a la Vila, són estrangers 'europeus' (és a dir, alemanys, anglesos...); els qui duen el maneig, en definitiva. I s'ofereixen a fer-ho perquè volen tenir doblers estalviats per poder anar a la Universitat "cuando seamos grandes". Com que sé qui són, puc dir que aqueixes nines volen fer això perquè aquests dies han sentit a dir que els canvis que es preveuen a l'ensenyament universitari faran molt difícil que les famílies 'normals' (ja m'enteneu: com la gran majoria) puguen pagar fora dificultats el cost de màsters i d'assignatures. Així i tot, elles volen estudiar i fer coses. La sensació que em queda de tot això és tan agra com dolça: una iniciativa com per llevar-se el capell, per tot el que significa dels endarrers d'aqueixes nines, i una llàstima de país, cada vegada més ple de desigualts i de misèries. En tot cas, esperem que aqueixes nines no arribin a pensar que "El somni s'ha acabat" (com titularen una cançó Senior i el cor Brutal) o, si o fan, que siga amb la lletra que ho canta en Sènior: "quina sort cada dia/ la vida torne a començar/quina sort el present/ ja s'ha acabat/ i totes les cartes/ que no t'has atrevit a jugar/ estan retornan-te/ amb cels nets i clars/ (...) quina sort que la vida/cada dia torne a perdonar/quina sort que el futur es pot canviar/ quina sort que la vida/ cada dia torne a començar/quina sort que el somni s'ha acabat.
Etiquetes de comentaris:
folk-rock
12/13/2014
King Gizzard & The Lizard Wizard - Cellophane
Una cançó del seu LP I'm In Your Mind Fuzz (2014. Fuzz, surf, rock. Un gran disc (si vos agrada aqueix estil de música, és clar)
6/30/2014
Nancy Sinatra & Calexico - Burnin down the spark
Aqueixa cançó m'havia passat per alt.
Hauré de cercar aqueix disc de Nancy Sinatra (Nancy Sinatra, 2004)
6/21/2014
El Gitano Portugués - Fui A Bahía
No em puc desferrar aqueixa cançó...
Etiquetes de comentaris:
rumba
6/07/2014
Chet Faker - Talk Is Cheap
Dissabte a vespre, i encara feinejant...
Etiquetes de comentaris:
electrònica
6/06/2014
Pistones - Lo que quieras oír
Una de les meves cançons, d'aqueixes que, cada punt o cada cert temps, m'agrada escoltar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
