Branca amb els Soledad Brothers

Darrerament, m'ha pegat una altra vegada -vaig per tombs i per temporades- pel que jo, fent una mica de broma, anomen rock de portassa (garage, hard, sixties, noise, stoner, sixties, indie...) i pel blues, el soul i coses per a l'estil. Sempre va bé, després d'un parell de mesos, redescobrir grups que feia estona que no escoltava; per exemple els Soledad Brtohers, capaços de fer coses com aqueixa:

Absolutament recomanats per a tothom qui li agradi el garage, el blues i el rock'n'roll potent.

Tha'ts all folks: el darrer buidapistes de la temporada

Fa dos dissabtes vaig posar música en Es Colomer. No hi havia gaire gent, però va estar bé. O per ventura va estar bé per mor d'això, perquè vaig poder posar música amb tranquil·litat i enrevoltat d'amics. Vaig posar, primer de tot, un poc de "rock americà" -americana, en diuen ara-, rock and roll més o manco "clàssic", qualque cançó de surf i moltes de versions (de Roy Orbison, d'AC/DC, de Twisted sister). Després,una estona de "movida". Just llavò, vaig començar amb el que havia de ser el darrer Buidapistes de la temporada... (un buidapistes --ho explic per si qualcú que llegeix aqueixes planes no és amic o conegut meu-- és la selecció de cançons que prepar per posar un vespre i que té uns efectes gairebé instantanis: que tothom li acopi del bar. És per això que solc començar a posar música de matinada i que som apreciat pels propietaris de pubs que tenen tanquera. També empr els buidapistes per torturar i amargar la vida als meus amics, que no tenen altra remei que escoltar-los de cap a cap, fora ibuprofenos o paracetamol amb què protegir-se). Bé, el buidapistes de fa dos dissabtes havia de ser el darrer de la temporada, d'aquí que tengués com a títol That's all folks.

De què anava la cosa? De grups coneguts i ara relativament consagrats (Buit to Spill, Calexico, Rivers Cuomo -el solista i guiterra de Weezer-), de promeses perdudes que ara són grups de culte (16 horsepower), de grups i solistes d'ara i que sonen sovint (Andrew Bird, Elizabeth and the Catapult, Tim Williams, the Takeover UK, Maximo Park, the Horrors o the Drums -un de tants que es fan coneguts per mor d'una cançó a un anunci de cotxos, que ara tothom vol escoltar i que quan els posava no en feien ni una punyeta de cas). També varen caure un parell de temes més o manco emblemàtics i que ja han tornat un poc antigueus, però, tan sols que ens enteguem, d'edat, però no de so: concretament, My pal, de the God; Roman Gods, dels Fleshtones i Eightees de the Killing Joke (una cançó que se mereix ésser coneguda -i gaudida- com a qualque cosa més que el tema que va "inspirar" Come as you are, de Nirvana. També hi havia dues bones sabatades: Fire On the Moon, dels meus estimats Bellrays i Climax de la Phaze, un grup capaç de mesclar el dub amb el grunge i el noise i, de més, a més de sortir-se'n fen temes excel·lents com aqueix, que en un altre temps haguera estat un dels èxits del Malafama. Res, li acop. Si qualcú vol saber més coses del darrer buidapistes, pot pitjar

ACÍ.

I si no, tot això s'estalvia. Au.
That's all folks!

PD: I sí, també vaig posar aqueixa cançó:

Un trenc d'alba per a Son Real

Qualcú té mal de caps? Fora rampa!Alegria!A siular amb Home d'Edward Sharpe!

Qualcú està deprimit? Té mal de caps? Qualcú pensa en la hipoteca? En exàmens? En problemes afectius? En què res va bé? En què res rutla i res no es compon?

Idò que ho deixi anar per tres o quatre minuts, i que es dediqui a siular, a botar i a injectar-se un poc d'optimisme escoltant aqueixa cançó (Home, d'Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, la meva preferida dels darrers mesos:

(En podeu saber més coses pitjant ací, ací i ací).

I l'estribillo:

Home, let me come Home
Home is Whenever I'm with you
Home, yes I am Home
Home is wherever I'm with you

De tan simple, perfecte.

Per a qui li interessi tota la lletra: http://edwardsharpeandthemagneticzeros.com/lyrics.html

Divendres amb els Fleshtones!

Per alegrar el divendres, i el disssabte, i el diumenge, i...

Denotar el pas del temps

En Quim Monzó, a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (una recopilació d'articles d'entre 2001 i 2004) escriu ("Monedes que marquen", 2001, p. 15) que "totes les coses periran però, quan les escrivim, no pensem que un dia denotaran l'ahir. Avui, per exemple, moltes actituds telefòniques --en obres de teatre, pel·lícules o contes-- denoten el pas del temps." Ben cert. L'homo té més raó que un sant. Ell mateix, a un article de l'any 2002 ("L'home que no fuma", p. 27) escriu que "Suposo que es deuen haver fixat en el personatge. Les característiques físiques no importen gaire. Pot ser alt o baix, home o dona, més aviat gras o prim. Ros, calb o moreno. En qualsevol dels casos, la característica definitòria és que, tan bon punt entra al bar --a l'hora d'esmorzar, per exemple--, fins i tot abans de demanar què vol --un entrepà, un refresc, un carajillo d'anís del Mono--, es treu de la butxaca el paquet de tabac, del paquet en treu un cigarret, se'l posa a la boca, l'encén, li fa una pipada i, immediatament, l'encasta a la mossa del cendrer".
Si no hi ha res de nou, dins poc temps fragments com aqueix, o com a mil d'altres, de pel·lícules, novel·les, contes, poemes, cançons, còmics, quadres, il·lustracions i jo què sé més denotaran l'ahir. Un ahir com el de fa dos divendres quan, a un bar de la Vila, la fumarada que hi havia després d'haver sopat era tan espesa com la boira dels matins de mitjan juliol. Jo, com a bon exfumador, vaig aprofitar per empeçolar-me un puro d'un pam i mig que m'havien regalat. Més que res, per denotar l'ahir i de pas descobrir que si no vaig viu podria tornar a fumar-ne una capsa avui mateix.



Coses de la nova llei sobre el tabac. I, per afegitó els fums de xigarros d'altres castes quedaran bandejats dels locals d'oci i dels bars. Només que ara hauran de fumar-hi d'amagat tan els que els dediquen únicament al tabac-tabac com els qui el trempen amb segons quines herbes i altres coses.

@ Yahoo! Video

16 Horsepower

Ja fa deu anys d'ençà que tregueren Hoarse, i cançons com aqueixa. Ara en fa cinc que es disolgueren. Un gran grup

Ja hi torn a ésser

Dues coses, però:

La primera



La segona



That's all, folks.