Coses que escolt: la Phaze

Dans l’éclat des néons
des lignes à haute tension
la guerre du bleu ou guerre du feu:
néant derthal!
iIs parlent d’ ecco-système
et c’est leur nouveau crédo
capitalistes et camarades ont baisé Kyoto!

Croissance toujours, croissance encore
ils veulent tous dormir dans un doux lit d’or.
Consommation, c’est le piège à con
Tout est saccage, saccage et destruction

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

Plus 5 degrés! chaos! calor!
soleil de plomb, terre cramée
banquise fondue, ours blancs noyés
montée des eaux, terres inondées
populations évacuées,villages submergés
cultures saccagées:
jusqu’où devrons-nous reculer?

croissance à mort, et pour ces porcs
pénurie et progrès font partie du décor
A quoi ça sert? où ça nous mène?
On pille la Terre, pire on la gangrène!

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

malgré nos cerveaux confits
au CO2 enrichit
la colère nous tient au ventre
noire est la couleur des temps
j’te parle de survie pas d’capital
puisqu’on est tous concernés
avant qu’l'espèce humaine finisse éradiquée

énergies prioritaires ou économie solidaire?
le marché régulateur : non! tout ça n’est qu’un leurre!
cassons les habitudes pour vivre autrement
une question de culture pour avancer! pour avancer!

There’s no other issue but a global warming
cos irresponsability will pay da cost
Are we gonna wait for the rising sea levels and flooding?
’still time to give our future a chance, a chance…

LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!
LE CHAOS! LE CHAOS!

Font: http://www.justsomelyrics.com/2337782/La-Phaze-Climax-Lyrics

Coses que escolt: Imperial Leisure

Fan una bona mescla: ska-rock-rap; són divertits, aferradissos i enèrgics.

(Amics des Reboster: aqueix és el grup de què vos parlava, ja em direu què en trobau)


Web:
http://www.imperial-leisure.co.uk/mainpage2.html
My space:
http://www.myspace.com/imperialleisure

Man On The Street video


Great British Summertime


the beast

Verano fatal (Nacho Vegas & Cristina Rosenvinge)

Que m'agrada de molt aqueix disc. Reconèixer-ho em va costar vèncer els meus perjudicis (els veia com a dos subjectes que m'agradaven per separat però que s'aplegaven per anar de duet hype-cool-in). I mira, va estar bé que fes el que havia de fer: escoltar-los.

Coses que escolt: the Longcut

Aquests dies no m'atur d'escoltar darrer disc de The Longcut, Open hearts, aparegut fa ben poc. Tenen el so característic de la ciutat en què es formaren --Manchester--: són rockers, atmosfèrics, psicodèlics i --en aqueix darrer disc-- fan servir bases electròniques per fer cançons que, fins i tot, són ballables. La guiterra, tanmateix, és la que comanda i du la doma.

Una de les meves versions preferides: Supernaut, 1000 homo djs

I sí, ja sé que tenc una temporada hard/heavy (i dance/electronic/rock)

La versió de 1000 homo djs(el video amateur m'agrada molt)

Video Feedback

El mix d'Sky captain

(on és la diferència amb l'original?

Està bé per tenir present que aqueixa cançó dels Sabbath

era part de la banda sonora de la pel·lícula: li escau)

Sky captain black sabbath Supernaut mix
Cargado por hansonataint. - Ver más clips de música, videos en HD!

L'original de Black Sabbath

Quina cançó de hard rock!

Segons quins lectors del blog -i del meu facebook, on també penj molt sovint cançons, però fora gairebé comentaris- m'han dit que troben que darrerament li peg massa a coses massa tecno. Electro-rock, supòs que volen dir. No trob que siga per a tant, però darrerament (d'ençà de l'esclat del rock industrial) la mescla de rock amb electrònica m'estira ferm. Però no és, ni de prop fer-s'hi, la música que escolt més, sinó just al contrari. Per fer-los contents, penjaré una cançó feta amb instruments del rock de "tota la vida". Però no serà de cap grup de nou folk, ni de brit pop o de cap de les seves variants, ni de noise (de l'antic o del nou), ni d'americana, ni de punk, ni de garage, sinó d'un grup americà de rock de tota la vida, a mig camí entre el hard rock, l'AOR, el rock'n'roll estil Bruce i l'americana més assequible. Però mentre facen cançons com aqueixa, tendran tot el meu respecte. Aqueixa cançó du camí de ser un clàssic del hard rock contemporani. El grup és The Elms i la cançó és the Shake. Que d'on surten? San Google, com sempre, té la resposta. Però si voleu fer més via, podeu pitjar aquí:

http://www.theelms.net/index.php
http://www.myspace.com/theelms
http://en.wikipedia.org/wiki/The_Elms_(band)

Au, monets i monetes, a escoltar The Shake!

Versió en estudi


En directe

Rinôçérôse! Dance-rock!

Un dels grups de dance-rock que m'agraden més són els Rinôçérôse, un duo francès de doctors en psicologia que se coneix que deuen passar més gust tocant electro (o dance) rock que investigant la psique humana. I mentre continuïn fent discs tan bons com Schizophonia (2005) o cançons com --per exemple-- Cubicle o Bitch (no sé què degueren pensar els AC/DC quan l'escoltaren), a mi ja em va bé que la psicologia puga haver perdut dos investigadors. El seu darrer disc, d'enguany mateix, Futurino, pe'ntura no és tan dur, però es deixa escoltar igual de bé.

Cubicle


Bitch


Una remescla dance de Bitch

El meu disc favorit: Forever changes, de Love

De vegades (avui mateix) m'han demanat si haguera de triar un sol disc de tots els que m'agraden aveiam quin triaria (jo també he fet aqueixa pregunta més d'una vegada). I, si m'ho diuen, jo no trec a rotlo un disc de la Velvet, ni d'en Neil Young, ni d'AC/DC, ni dels Stooges, ni de Sonic Youth, ni dels Rolling, ni de the Walkabouts. Perquè per a mi hi ha un disc perfecte: Forever Changes, de Love.

Sensibilitat, força, un so intens i càlid; rock, psicodèlia, pop. Un disc perfecte només per començar amb Alone Again Or i continuar amb A House Is Not a Motel; un disc, que a partir de la primera nota, t'agafa i te'n du, que t'acompanya sempre. Forever changes. No és precisament un disc desconegut --tot el contrari, passa per estar entre els cent millors discs de rock o pop de la història--, però per aquí --Mallorca-- no sol ésser un dels discs més reevindicats per la parròquia indie-rockera de la Part Forana, que sol tenir uns altres referents musicals, que no són ni més bons ni més xarecs, sinó, senzillament, uns altres.

Avui, potser, escau recordar el disc: fa quaranta-un anys en clau (el novembre de 1967) que es va publicar. Vet ací, idò, un parell de videos d'Alone Again Or: l'original, una de n'Arthur Lee --el líder del grup-- de fa un parell d'anys en una gira dedicada al disc, una versió de Calèxico --melassa-- i --sorpresa-- una versió hard/heavy rockera d'UFO. Au idò!