En dies de tanta de basca, toca un poc de surf i de western

Idò això:

Holiday

He de menester desconnectar, de tot i ara. Què faré? Què em convé més? Desaparèixer? Fer el mè? Fer l'animal? Que ningú sapi res de mi i jo de ningú (tret de mamare, és clar)? Estar tot sol com a teràpia antiestres? Fer matx a totes les revetles? Anar a estar a una cel·la de Lluc? Tot plegat? Segurament. Una cosa sé cert: he mester returar i no donar gaire senyals de vida una temporada.


Banda sonora: Holiday


1. La versió, de Hayseed dixie:

2. L'original, de Green Day

Elizabeth & the Catapult - Race You Home

Senzillament, que m'agraden de molt.

PD: Ja sé que el "rollo" neo folk singer amb grup semiacústic a darrera pot començar a cansar, però mentres facen cançons com aqueixes...

Tornada i partida de vacacions amb una cançó amb canvis de ritme: Fire de Kasabian

Tornada de vacacions blogueres i començament d'unes semivacacions i parcials de l'altra casta amb una cançó que em diu bé, tant pel títol --Fire: jo som en Foc-- com per la música (que m'agraden de molt aqueis canvis de ritme). Un tema ben senzill, però més que efectiu. Au, salut i alerta amb la basca.

Manel: el bròquil

Sí: és una versió de La tortura de na Shaquira.

La cançó ja té grup al facebook:

http://www.facebook.com/group.php?gid=48103261947&ref=nf

No vull que tots els dies siguin de Sol
Tampoc vull que tots els divendres siguin de festa
No t’exigeixo que tornis pregant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d’ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on anaves
Ai Ramon, que se t’ha acabat el bròquil

Ja sé que no sóc Sant Pere, però en podríem parlar
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m’estimes
Vull que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...

Diamonhead: helpless

Robyn Hitchcock

Avui estic de composta. I component, he anat a pegar amb els vinils d'en Robyn Hitchcock, i amb cançons com Heaven.

Marilyn Manson: Devour

Senzillament, brutal. Ara com ara, la meva cançó de l'estiu.
Supòs que molts d'alternatius-indies-cools diran que se n'afluixen d'escoltar una cançó de heviorros pintats, però ... QUE SE FOTIN! Això és branca!

(Per cert, és una llàstima que la cançó acabi tant en sec, però és un excel·lent motiu per a tornar escoltar-la)