Holiday

He de menester desconnectar, de tot i ara. Què faré? Què em convé més? Desaparèixer? Fer el mè? Fer l'animal? Que ningú sapi res de mi i jo de ningú (tret de mamare, és clar)? Estar tot sol com a teràpia antiestres? Fer matx a totes les revetles? Anar a estar a una cel·la de Lluc? Tot plegat? Segurament. Una cosa sé cert: he mester returar i no donar gaire senyals de vida una temporada.


Banda sonora: Holiday


1. La versió, de Hayseed dixie:

2. L'original, de Green Day

Elizabeth & the Catapult - Race You Home

Senzillament, que m'agraden de molt.

PD: Ja sé que el "rollo" neo folk singer amb grup semiacústic a darrera pot començar a cansar, però mentres facen cançons com aqueixes...

Tornada i partida de vacacions amb una cançó amb canvis de ritme: Fire de Kasabian

Tornada de vacacions blogueres i començament d'unes semivacacions i parcials de l'altra casta amb una cançó que em diu bé, tant pel títol --Fire: jo som en Foc-- com per la música (que m'agraden de molt aqueis canvis de ritme). Un tema ben senzill, però més que efectiu. Au, salut i alerta amb la basca.

Manel: el bròquil

Sí: és una versió de La tortura de na Shaquira.

La cançó ja té grup al facebook:

http://www.facebook.com/group.php?gid=48103261947&ref=nf

No vull que tots els dies siguin de Sol
Tampoc vull que tots els divendres siguin de festa
No t’exigeixo que tornis pregant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d’ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on anaves
Ai Ramon, que se t’ha acabat el bròquil

Ja sé que no sóc Sant Pere, però en podríem parlar
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m’estimes
Vull que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...

Diamonhead: helpless

Robyn Hitchcock

Avui estic de composta. I component, he anat a pegar amb els vinils d'en Robyn Hitchcock, i amb cançons com Heaven.

Marilyn Manson: Devour

Senzillament, brutal. Ara com ara, la meva cançó de l'estiu.
Supòs que molts d'alternatius-indies-cools diran que se n'afluixen d'escoltar una cançó de heviorros pintats, però ... QUE SE FOTIN! Això és branca!

(Per cert, és una llàstima que la cançó acabi tant en sec, però és un excel·lent motiu per a tornar escoltar-la)

Crònica d'un camp de setmana, llarg, llarg, llarg

Fotre quin cap de setmana. No hi compt el divendres, que va ésser light: concert de n'Annie B. Sweet a Muro (em va agradar molt), i soparel·lo.




Dissabte dematí, feina; a la una i mitja, va començar la cata de vins blancs a la caseta de can Jaume a Vernissa. Una calor de collons, i un tast de primera, dirigit per na Catalina. Després, dinar de bacallà --melassa d'abella made by l'altra Catalina i na Xisca--; varen caure totes les botelles de vi blanc, i llavò tothom va començar a pegar a les megabotelles --que hi cap, cinc, sis, set litres de suc?-- d'herbes casolanes i de --ehem-- Terry. Li vaig prendre els atapins aviat cap a una altra festa; els brothers i jo en prenguérem els atapins a les tres i busques: no comment.

Llavò, cap al Colomer, a la festa Yo la Tengo. Poqueta gent, però tothom trobava el mateix: de pinyol vermell; fotre quin trui i en Xisco que en va fer de quilòmetres. Pareixia talment un concurs d'air guitar!

Devers les cinc i busques em vaig retirar, perquè avui a les onze en Sergio and companyia m'havien convidat a la degustació de la cervessa casolana que fan. Només té quatre graus, però passa molt, molt bé. Com deia en Sergio, betua... és cervesa!




Després, dinar familiar i sesta. Devers les set, de manera improvisada, hem inaugurat la nova temporada de Beures i sopars al corral de Ca sa Tia. Mos hem aplegat els habitants de Sa Portassa de Ca sa Tia Catalina Caquera(en Nico, n'R. Brawny, n'Aretha Ju), els residents a Ca sa Tia Caquera (el redenebot de sa Tia i na Cati/Lineta/Talineta --i la seva campaneta-- i en PNL (és a dir, la meitat del semidifunt duo de DJ, Too many Metxos), que quasi no li veim el pèl entre estar a Ciutat i a sa Teulada. Hem xerrat de tot un poc: del nou catàleg de bolsos de n'Aretha Ju (Quina flipada!), del Primavera Sound, de si havíem d'afegir una bossa o una bolla penjada d'una corda al cactus de na Cati (ella, com sempre, no deia res --és mol discreta-- i ens mirava amb els seus ulls blaus tot fent un posat d'Están locos estos romanos).
Per beure, hi havia Havana Club --la botella ha quedat morta, però ja feia estona que era mig difunta--; malvasia Cornet --fresqueta, fresqueta-- de Banyalbufar i vi negre i potent , que em va regalar n'Antònia, des Pujol de Maria (bé, jo diria que aqueix vi és molt de la Vila, per molt que diguen en el poble dels meus avantpassats). En tot cas, una delícia. Una estona de conversa divertida i rialles.

Un únic incident: na Cati, però, s'ha emprenyada perquè no li hem volgut donar cap "xupito", i ha pres els atapins cap a dins sa Casa. Ara no ens diu res, ni ase ni bèstia, i mira que l'hem cridada tots amorosos i disposts a reconciliar-nos. Què li hem de fer; coses de femelles. Li consentim tot perquè té uns ulls de Catwoman que tiren d'esquena.



Banda sonora dels beures: Annie B. Sweet i the Pandoras (la cosa ha anat de dones, però d'estils ben diferents)


Annie B. Sweet







the Pandoras