the Stooges

Qui més qui manco (vull dir d’aquells que ens agrada el rock pre (o proto) punk) va
escoltar a bastament els The Stooges, i cançons com Search and destroy, raw power, I wanna be you dog o Loose. Cançons fetes a les darreries del seixanta i que han tengut una influència en el rock molt més important, almanco a parer meu, que la de qui els va donar a conèixer i va produir el seu tercer LP, Raw power (en David Bowie). Foren molt, molt més, que la primera banda de n’Iggy Pop. A la dècada dels 2000 s’han reunit un parell de vegades, i encara donant branca a bastament. N’hi ha prou a comparar la versió que en feren, l’any 1993, els New Bomb Turks (un dels millors grups de punk-rock dels 90) amb la que feien ells fa dos anyets.

P.D.: Des d’aquest humil blog, voldria retre homenatge a Ron Asheton, guiterrista i baixista dels Stooges, mort fa poc. Branca a rompre!

The Stooges (2007)


New Bomb Turks (Madrid, 1993)

Cavallet quan eres jove...

Idò això, ni més ni pus.

Tall Shirts

Cada punt hi ha grups que passes gust de descobrir; un d'aqueis són els Tall Shirts, que a darreries dels vuitanta feien cançons com Kill the Pig. Han estat descrits com punk-country-rock. Feien bona música i cançons tan divertides com aqueixa.

everlast

Si qualcú, fa temps, m'haguera dit que un dels meus discs preferits tendria el rap i el hip-hop com un dels estils bàsics que el composen, l'hi hauria dit que no tocava Mallorca. I si, a més, m'haguera dit que aqueix disc no seria per ballar, sinó més o manco relaxat, amb cançons que em quedarien sempre gravades a la memòria, sincerament, l'haguera enviat a pondre. Tanta de sort que no m'ho demanaren, perquè haguera hagut de mudar de parer i acotar el coll. Perquè Whitey Ford Sings The Blues d' Everlast (1998), una mescla de rap/hip hop amb rock i country més o manco acústic em va deixar meravellat i, des d'aleshores ençà, no hi ha un parell (mallorquí) de vegades l'any que no l'escolti. Cançons com Ends i, part damunt la resta, What its like, però també l'ambient i atmòsfera de tota la resta del disc.

Lyrics:


We've all seen the man at the liquor store beggin' for your change
The hair on his face is dirty, dreadlocked and full of mange
He ask the man for what he can spare with shame in his eyes
Get a job you fuckin' slob is all he replied.

[CHORUS]
God forbid you ever had to walk a mile in his shoes
'Cause then you really might know what it's like to sing the blues
Then you really might know what it's like [X4]

Mary got pregnant from a kid named Tom who said he was in love
He said don't worry about a thing baby doll I'm the man you've been dreamin' of
But three months later he said he won't date her or return her call
And she sweared god damn if I find that man I'm cuttin' off his balls
And she heads for the clinic and she gets some static walkin' through the door
They call her a killer, and they call her a sinner, and they call her a whore

[CHORUS]
God forbid you ever had to walk a mile in her shoes
'Cause then you really might know what it's like to have to choose
Then you really might know what it's like [X4]
I've seen a rich man beg
I've seen a good man sin
I've seen a tough man cry
I've seen a loser win
And a sad man grin
I heard an honest man lie
I've seen the good side of bad
And the down side of up
And everything between
I licked the silver spoon
Drank from the golden cup
Smoked the finest green
I stroked the daddy's dimes at least a couple of times
Before I broke their heart
You know where it ends
Yo, it usually depends on where you start

I knew this kid named Max
He used to get fat stacks on the corner with drugs
He liked to hang out late He liked to get shit faced
And keep pace with thugs
Until late one night there was a big gun fight &
Max lost his head
He pulled out his chrome .45
Talked some shit
And wound up dead
Now his wife and his kids are caught in the midst of all of his pain
You know it crumbles that way
At least that's what they say, when you play the game

[CHORUS]
God forbid you ever had to wake up to hear the news
'Cause then you really might know what it's like to have to lose
Then you really might know what it's like [X3]
To have to lose...

Sex Museum

Un grup veterà que mereixia (i encara mereix) molta més sort de la qué és tenguda fins ara és Sex Museum. Sempre fent rock (garage, hard-heavy, psicodèlia, un poc d'industrial), però sempre enmig i amb un tall obert. El seu darrer disc (que jo sàpiga) té qualque cançó que podria obrir-los, a la fi, la porta de l'èxit. S'ho mereixen, hi insistesc. I si Dover ho aconseguiren cantant en anglès, per què no ells?

Música relaxada?

Deia que aqueis dies tenia ganes d'escoltar música relaxada i, de fet, ho faç, però qualque coet de tant en tant vé bé. I més encata si el coet és en Jefh Dahl (en som un autèntic fan) i n'Stiv Bators (el difunt cantant de Lords of the New Church) versionant Search and destroy d'Iggy Pop and the Sotooges. Llàstima que el so renquetji una mica. De totes maneres: branca a rompre (que demà es festa!)

Motörhead versionant els Sex Pistols

En el blog de la festa malafama (continuarà?) hi havia un apartat dedicat a versions. Els en vaig enviar un parell, però em va passar per malla aqueixa: els Motörhead --Yeah!-- versionant God save the Queen dels Sex Pistols. Per cert, pot ser mai que en Lemmy no duga el seu bigotarro?

Death in Vegas: Aisha

Ara fa deu anys (que passa d'aviat el temps, fotre!), un dels grups que més m'impactaren varen ser els Death in Vegas, un grup de rock electrònic, amb Lps més rock i altres més "electros". Em descobriren, ells i en David Holmes, que es podia fer rock mesclat (o basat) amb/en música electrònica. La recepta no era la mateixa que la de segons quines cançons de, per exemple, de the Prodigy o the Chemical Brothers o, pel costat contrari, de Ministry o de Nine inch Nails (o més electrònica o més rock, perquè ens entenguem). Quan vaig comprar el CD, feia poc que em comprava, i ho feia perquè no quedava més remei. Era --encara ho som-- un fan dels vinils.



El CD, "The contino Sessions", va ser el primer que vaig comprar que duia videos incorporats. El que no em va fugir mai de la memòria era el d'Aisha. El d'una dona més que atractiva (diguem-ho d'aqueix vent), amb calces i un vestit vermell esqueixat que corria espantada, fins que arriba a una casa rarenca ferm. El contrast entre la música, i el contengut del video, que de cada vegada es convertia en més angoixant, em tenia corprès. El final de la cosa era absolutament inesperat. Pe'ntura ara no em vendria tant de nou però ara, així i tot, em continua impactant. Per cert: la veu de qui canta (o gairebé recita) és la de n'iggy Pop.

Si el voleu veure, pitjau en aqueix enllaç (en el youtube la inserció està desactivada per mor de la discogràfica):

http://www.youtube.com/watch?v=cOsonaQMy-E