Motörhead versionant els Sex Pistols

En el blog de la festa malafama (continuarà?) hi havia un apartat dedicat a versions. Els en vaig enviar un parell, però em va passar per malla aqueixa: els Motörhead --Yeah!-- versionant God save the Queen dels Sex Pistols. Per cert, pot ser mai que en Lemmy no duga el seu bigotarro?

Death in Vegas: Aisha

Ara fa deu anys (que passa d'aviat el temps, fotre!), un dels grups que més m'impactaren varen ser els Death in Vegas, un grup de rock electrònic, amb Lps més rock i altres més "electros". Em descobriren, ells i en David Holmes, que es podia fer rock mesclat (o basat) amb/en música electrònica. La recepta no era la mateixa que la de segons quines cançons de, per exemple, de the Prodigy o the Chemical Brothers o, pel costat contrari, de Ministry o de Nine inch Nails (o més electrònica o més rock, perquè ens entenguem). Quan vaig comprar el CD, feia poc que em comprava, i ho feia perquè no quedava més remei. Era --encara ho som-- un fan dels vinils.



El CD, "The contino Sessions", va ser el primer que vaig comprar que duia videos incorporats. El que no em va fugir mai de la memòria era el d'Aisha. El d'una dona més que atractiva (diguem-ho d'aqueix vent), amb calces i un vestit vermell esqueixat que corria espantada, fins que arriba a una casa rarenca ferm. El contrast entre la música, i el contengut del video, que de cada vegada es convertia en més angoixant, em tenia corprès. El final de la cosa era absolutament inesperat. Pe'ntura ara no em vendria tant de nou però ara, així i tot, em continua impactant. Per cert: la veu de qui canta (o gairebé recita) és la de n'iggy Pop.

Si el voleu veure, pitjau en aqueix enllaç (en el youtube la inserció està desactivada per mor de la discogràfica):

http://www.youtube.com/watch?v=cOsonaQMy-E

Mojave 3

Ha passat la fira. Trull, tres, o quatre, o cinc dies de sortir, posar música devers set hores seguida el dissabte, fins a trenc d'alba,la berenada a Can Malet amb el sol ben alt... Vénen dies per dir ou, de minvar el trull (de tota casta) i la feina (hi va haver tres vespres que vaig dormir ben poc o gens per mirar d'acabar un article; el vaig acabar el divendres de la fira, a les deu i mitja --i no eren del dematí). Aqueixs dies, amb un solellet que encara no crema i amb temperatures agradables sempre em pega per estar al sol llegint qualque cosa que no siga molt "dura" i per escoltar música relaxada. Una bona ocasió per retrobar grups que fa estona que no escoltes, com els Mojave 3, un grup anglès de so americà, quasi country ( -folk o -rock, segon l'ocasió) que fa cançons que, cada cert temps, he de posar al reproductor o al plat.

Cracker de bon dematí

Aixecar-se de matí, amb fred, posar-se a fer feina i, a estones, deixar que el cap voli. I escoltar cançons de Cracker. I passar gust de fer-ho.

Mandanga i xigarro amb gust de fum

És que aqueis dies m'ha revengut la vena laiolailo...

the Inner Light: Joan Mascaró i Fornés i els Beatles

Així comença the Inner light, una cançó dels Beatles cantada per en George Harrison:

Without going out of my door
I can know all things of earth
Without looking out of my window
I could know the ways of heaven.

Hi va haver un mallorquí, un vilero, que fora tèmer-se'n i sense voler, va influir en la trajectòria de la música pop i rock internacional ( també ho va fer em moltes de més coses, però a posta ). Ací i ara, només vull recordar que el margalidà Joan Mascaró i Fornés, professor --successivament-- a Barcelona, Skri Lanka i a Cambridge, va ser un dels principals responsables (jo diria que el que ho va ser més) del gir "hippy" i "oriental" que feren els Beatles.

Fora cap casta de dubte, en Joan Mascaró i Fornés mereix ésser recordat, abans de tot, per moltes d'altres coses més però, parlant de música, convé treure a rotlo aqueixa qüestió. I que els Beatles versionaren --o musicaren-- un text místic de l'Índia, que els va suggerir en Joan Mascaró i que ells convertiren en cançó, the Inner Light. En George Harrison l'admirava el margalidà --n'hi ha prou a veure la carta que li va enviar-- i , per mor d'això, seguí els seus suggeriments místicoliteraris que, més ell que no els altres Beatles, convertiren en música.

Ara com ara, fa com a cosa escoltar aqueixes cançons a l'estil Beatles (per exemple, les de Sidonie) tocades amb sitar i amb instruments d'aqueixa casta, i pensar que, en bona part, és el resultat de la influència que va tenir en els Beatles un mallorquí que estava a Cambridgde ensenyant (i traduint) texts sagrats en anglès, sànscrit i altres llengües "orientals".

En Joan Mascaró i Fornés, conegut per pocs dels seus paisans, dóna nom a la Biblioteca de la Vila i a un carrer de Can Picafort. És fill il·lustre del seu poble on va ser enterrat per voluntat pròpia. També ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Però on és conegut Joan Mascaró i Fornés és internacionalment, en els països anglòfons. Però ací, al seu país, poca gent sap de qui és aqueix bust que hi ha devora l'església de la Vila, mirant cap a s'hort d'en Degollat. Ni perquè, de tant en tant, hi van estrangers amb llibres, i per què en reciten passatges, i per què després se'n van amb una mirada malencòlica.



Qualque referència a the Inner Light i a la influència d'en Joan Mascaró i Fornés:
http://revolution.beatlesperu.com/viewtopic.php?t=8453
http://oldies.about.com/od/thebeatlessongs/a/theinnerlight.htm
http://home.att.net/~chuckayoub/The_Inner_Light_Lyrics.html http://blogs.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendId=193914727&blogId=354553606

Per saber coses d'en Joan Mascaró i Fornés:

http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró_i_Fornés
http://en.wikipedia.org/wiki/Juan_Mascaro
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmascaro/index.html
http://www.lavila.org/premasca.html
http://www.tdr.cesca.es/TDX-0524105-084629/
http://cvc.cervantes.es/trujaman/anteriores/noviembre_02/13112002.htm
http://books.google.es/books?id=I3owDhq-lJMC&pg=PA418&lpg=PA418&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=bAuYzETB9&sig=L28auxJmTEDm78zmxJ6L7LzOeo&hl=es&ei=4QbRSZLHDM3OjAe2haziCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=9&ct=result http://books.google.es/books?id=Cvoq6SmFfnwC&pg=PA168&lpg=PA168&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=_3eFdsiz6b&sig=XC11HrN25jUklotbHJDkKjnJzfI&hl=es&ei=kgfRSYDzHeO4jAfs8OjJCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA178,M1 http://www.amazon.com/Bhagavad-Gita-Penguin-Classics/dp/0140441212
http://books.google.es/books?id=FmjPA5K7UVcC&dq=Juan+Mascar%C3B3&printsec=frontcover&source=bl&ots=kuTsPR0HCf&sig=gI9r6LeCC-S0JJZYwHx7o50jKZQ&hl=es&ei=iAjRScP6Fo7N-QbY3_3UBw&sa=X&oi=book_result&resnum=6&ct=result#PPA11,M1
http://www.upv.es/~ecabrera/cpast2.html

M'haguera agradat molt anar a aqueix concert

Ahir el meu brother no em va trobar i, per mor d'això, no em va comprar una entrada per al concert d'U2 de Barcelona. Llàstima. M'haguera agradat anar-hi. No perquè me n'agradin molt els darrers discs, sinó perquè m'agradaria veure'ls, i de més a més tocant les cançons de sempre. Però, si he de dir ver, m'hauria agradat més veure aqueix concert de reunió d'"antigues glòries", de fa dos anys: un dels meus grups preferits (els Hoodoo gurus) i dos altres grups australians que també m'agraden ferm: els Stems i Radio Birdman. Rock a rompre i trull a les totes.

Vat ací tres videos de quan tenien més cabells:

the Bellrays, otra vesssssss

Decididament, el meu grup favorit de rock, avui i ara, són els Bellrays. I a qui diga la història de sempre, que són partdamunt tot una mescla de soul (via na Tina Turner), de heavy del xerec i de punk idiotitzat jo li diré, simplement i clar i llampant, MUNTA ACÍ I VEURÀS PORTOPÍ. Cagon d'ell, això és rock de veres i no segons quines animares. Au, ja ho he dit