Mandanga i xigarro amb gust de fum

És que aqueis dies m'ha revengut la vena laiolailo...

the Inner Light: Joan Mascaró i Fornés i els Beatles

Així comença the Inner light, una cançó dels Beatles cantada per en George Harrison:

Without going out of my door
I can know all things of earth
Without looking out of my window
I could know the ways of heaven.

Hi va haver un mallorquí, un vilero, que fora tèmer-se'n i sense voler, va influir en la trajectòria de la música pop i rock internacional ( també ho va fer em moltes de més coses, però a posta ). Ací i ara, només vull recordar que el margalidà Joan Mascaró i Fornés, professor --successivament-- a Barcelona, Skri Lanka i a Cambridge, va ser un dels principals responsables (jo diria que el que ho va ser més) del gir "hippy" i "oriental" que feren els Beatles.

Fora cap casta de dubte, en Joan Mascaró i Fornés mereix ésser recordat, abans de tot, per moltes d'altres coses més però, parlant de música, convé treure a rotlo aqueixa qüestió. I que els Beatles versionaren --o musicaren-- un text místic de l'Índia, que els va suggerir en Joan Mascaró i que ells convertiren en cançó, the Inner Light. En George Harrison l'admirava el margalidà --n'hi ha prou a veure la carta que li va enviar-- i , per mor d'això, seguí els seus suggeriments místicoliteraris que, més ell que no els altres Beatles, convertiren en música.

Ara com ara, fa com a cosa escoltar aqueixes cançons a l'estil Beatles (per exemple, les de Sidonie) tocades amb sitar i amb instruments d'aqueixa casta, i pensar que, en bona part, és el resultat de la influència que va tenir en els Beatles un mallorquí que estava a Cambridgde ensenyant (i traduint) texts sagrats en anglès, sànscrit i altres llengües "orientals".

En Joan Mascaró i Fornés, conegut per pocs dels seus paisans, dóna nom a la Biblioteca de la Vila i a un carrer de Can Picafort. És fill il·lustre del seu poble on va ser enterrat per voluntat pròpia. També ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Però on és conegut Joan Mascaró i Fornés és internacionalment, en els països anglòfons. Però ací, al seu país, poca gent sap de qui és aqueix bust que hi ha devora l'església de la Vila, mirant cap a s'hort d'en Degollat. Ni perquè, de tant en tant, hi van estrangers amb llibres, i per què en reciten passatges, i per què després se'n van amb una mirada malencòlica.



Qualque referència a the Inner Light i a la influència d'en Joan Mascaró i Fornés:
http://revolution.beatlesperu.com/viewtopic.php?t=8453
http://oldies.about.com/od/thebeatlessongs/a/theinnerlight.htm
http://home.att.net/~chuckayoub/The_Inner_Light_Lyrics.html http://blogs.myspace.com/index.cfm?fuseaction=blog.view&friendId=193914727&blogId=354553606

Per saber coses d'en Joan Mascaró i Fornés:

http://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mascaró_i_Fornés
http://en.wikipedia.org/wiki/Juan_Mascaro
http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmascaro/index.html
http://www.lavila.org/premasca.html
http://www.tdr.cesca.es/TDX-0524105-084629/
http://cvc.cervantes.es/trujaman/anteriores/noviembre_02/13112002.htm
http://books.google.es/books?id=I3owDhq-lJMC&pg=PA418&lpg=PA418&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=bAuYzETB9&sig=L28auxJmTEDm78zmxJ6L7LzOeo&hl=es&ei=4QbRSZLHDM3OjAe2haziCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=9&ct=result http://books.google.es/books?id=Cvoq6SmFfnwC&pg=PA168&lpg=PA168&dq=Joan+Mascar%C3B3&source=bl&ots=_3eFdsiz6b&sig=XC11HrN25jUklotbHJDkKjnJzfI&hl=es&ei=kgfRSYDzHeO4jAfs8OjJCQ&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA178,M1 http://www.amazon.com/Bhagavad-Gita-Penguin-Classics/dp/0140441212
http://books.google.es/books?id=FmjPA5K7UVcC&dq=Juan+Mascar%C3B3&printsec=frontcover&source=bl&ots=kuTsPR0HCf&sig=gI9r6LeCC-S0JJZYwHx7o50jKZQ&hl=es&ei=iAjRScP6Fo7N-QbY3_3UBw&sa=X&oi=book_result&resnum=6&ct=result#PPA11,M1
http://www.upv.es/~ecabrera/cpast2.html

M'haguera agradat molt anar a aqueix concert

Ahir el meu brother no em va trobar i, per mor d'això, no em va comprar una entrada per al concert d'U2 de Barcelona. Llàstima. M'haguera agradat anar-hi. No perquè me n'agradin molt els darrers discs, sinó perquè m'agradaria veure'ls, i de més a més tocant les cançons de sempre. Però, si he de dir ver, m'hauria agradat més veure aqueix concert de reunió d'"antigues glòries", de fa dos anys: un dels meus grups preferits (els Hoodoo gurus) i dos altres grups australians que també m'agraden ferm: els Stems i Radio Birdman. Rock a rompre i trull a les totes.

Vat ací tres videos de quan tenien més cabells:

the Bellrays, otra vesssssss

Decididament, el meu grup favorit de rock, avui i ara, són els Bellrays. I a qui diga la història de sempre, que són partdamunt tot una mescla de soul (via na Tina Turner), de heavy del xerec i de punk idiotitzat jo li diré, simplement i clar i llampant, MUNTA ACÍ I VEURÀS PORTOPÍ. Cagon d'ell, això és rock de veres i no segons quines animares. Au, ja ho he dit

JJ Cale

Un dels millors guiterristes del rocj, el creador de l'estil "slow hand" en el rock, compositor de cançons mítiques, una de les majors influències (sovint no reconegudes)de molts de guiterristes i, fins i tot, gairebé plagiat. I de vegades desjectat per genteta que no sap quan de temps fa que toca i llavò diuen que és ell que copia els seus "deixebles". Per mostra, aqueixa cançó. Si no sapíguesseu que aqueixa cançó és de JJ Cale, de qui diríeu que és?

Please don't touch

Una de les meves cançons preferides, versionades per dos pesos pesants de la new wave of heavy metal (maldament ells diguessen, de vegades, que no eren heavys).

Les Thugs: hardcore-noise-pop?

He de reconèixer que sé poca cosa del rock indie/underground de l'Estat veïnat del nostre (França, perquè ens entenguem), però sempre hi ha dos grups que m'han fascinat: Telephone --que feien un rock'n'roll un poc a l'estik new wave, relativament comercial però ben potent-- i Les thugs, una excel·lent banda de punk rock, accelerat i melòdic, que espesses vegades sonava més noise que moltes de bandes del seu estil, com si fossen un esglaó intermig entre Bad Religion, Magic Dirt i el primer disc de My Bloody Valentine (no sé si m'he passat, però així és com els veig jo. Varen fer un bon esplet de discs en tot el temps que tocaren (que va ser molt: de la primeria dels 80 a les darreries del 90), farcit d'actitud, independència i bona música. Ara pareix que se tornen a juntar (ací podeu veure més informació, i videos recents), almanco per fer qualque actuació i qualque eurel·lo. S'ho mereixen.

PD: És una llàstima que els videos no s'acabin de sentir bé.
PD2: Toni, ja sé que no hauria de penjar tants de videos, però veure aqueis grups em fa gana de posar-ne mil.


Les Thugs - Clip - I love you so
Uploaded by Hellheaven

This is not a love song: la festa Malafama

D'aquí a poc temps, dia 4 d'abril, es durà a terme la Festa o festival Malafama, tot recordant el pub de Can Picafort, conegut a tot Mallorca. I si tenia anomenada és perquè era com un dels millors (o el millor) pub de rock underground --noise, part damunt tot-- de l'illa, amb una selecció musical al mateix nivell dels millors antros de qualssevol ciutats de l'Estat. Jo el vaig trescar a bastament però pel fet d'ésser un poc més granat vaig viure més intensament l'ambient d'altres locals de Can Picafort, especialment de Tramps, Bauhaus i el Chiringuito (ho vaig contar ací i ací). Locals també coneguts per tot Mallorca i a on compareixien espesses vegades els membres dels grups de rock de fora que havien tocat a part o banda de l'illa. Aleshores en aqueis locals ja hi sonava molt de rock, sobretot underground, del més actual del moment. Allà hi vaig descobrir ( i de la gent que hi anava) molts de grups; per exemple, els Violent Femmes, els Long Ryders, Mink de Ville, els Dream Syndicate, the del Lords, the del Fuegos, Green On Red, Lou Reed, the Velvet Undreground, Iggy Pop and the Stooges, the Damned, Robyn Hitchcock and the Egyptians, Echo and the Bunnymen, els Woodentops, the Gun Club, the Cure, els Chameleons, U2, Patty Smith, Lords of the New Church, Billy Idol, the Cars, Spear of Destiny, Teatre of Hate, els Bauhaus (evidentment!), Smiths, Sioux and the Banshees, Psychedelich Furs, the Cult, Joy Division, the Sound, Angelic Upstars,Talking Heads o PIL. D'aqueixs darrers només solia sonar-ne --o que jo ho recordi-- una cançó. Una, però emblemàtica, amb un so i una actitud molt d'aquellos tiempos. I de més a més, cantada per en Johnny Rotten. Què més volíem?