IT'S COLD OUTSIDE

Tothom té aquelles cançons que formen part, diguem-ho així, de la seva biografia personal. Jo, com tothom, en tenc un esplet. Una de d'aqueixes cançons és I'ts cold outside, de the Hard-Ons, un grup de heavy-punk-powerpop (així els veig jo) australià. No és una cançó per meditar mentres l'escoltes; just el contrari: fa venir capegera i ballera (no tot han de ser cançons amb missatge i melodramàtiques, o sí?)



Però passa que aqueix tema no és dels hard-ons, sinó una vversió (o adaptació) d'una cançó d'un grup dels 60, anomenat the Choir. La versió original, molt més lenta i reposada,i amb aqueix aire sixtie, no està gens malament. Per qualque cosa ha estat considerada un dels antecedents del power-pop.

IT'S COLD OUTSIDE - The Choir (1967)

El concert de dissabte en es Colomer

El concert de dissabte passat des Colomer va estar molt, però que molt bé; no hi havia un excés de gent (n'hi havia, però tampoc una gernació), però els que hi anàrem passàrem molt de gust (i n'hi havia que feia estona ferm que no fèiem tant l'ànimal). Va ser un excel·lent inici de festes, que hem d'agrair a la gent del Colomer i, sobretot, respondre als seus esforços tocant-hi comparació i que estigui de gom en gom. Res, que va un gran vespre, que va acabar, a les nou i mitja, amb berenada amb Can Malet. L'única nota negativa: la "tradicional" brega de vileros i de mureros (tanta de sort que la cosa es va aturar a temps, i que no va acabar malament). Ara que pareix que la gent dels dos pobles comença a collar, no s'hauria d'espanyar per coses d'aqueixes. Més val beure plegats que barallar-se. En tot cas, una anècdota que no lleva que fos un vespre dels bons.

Nota: He eliminat les imatges que m'heu demanat quan només hi sortia una persona (i fora dir res de si l'he llevada); quan n'hi sortia més d'una només he llevada la que m'ho ha demanat (dient que la fotografia ha estat modificada).

Au idò, la Beata ja és aquí!


El concert...

Renoouu (i del bo)!

Gent amb nissaga del carrer Llibertat

Es Rafel

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

En Toni i n'Imma

Es dos Joseps, bota que et bota!

I na Ju, que no els quedava a darrera...

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

Vaja quina violinista!

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

Heavy metal women!

En Nico, el nostro rock'n'roll man!

Na Calvó i na Sílvi, que només begueren suc de melicotó i de pinya tot el vespre
Na Maria del Mar, ídem d'ídem

Què tenien, ganes de berenar (de tant de beure suc de fruita) o rapinyera?

Una mostra de fraternitat interètnica



I dins es Colomer...

Truii!!!







Amb el DJ Butxet

Es brother i na Silvi

Ieah!


Es brother i en Toni

Reobertura des Colomer

En es Colomer, per la Beata, serà gros!

I quina reforma: les barriades de la Vila a la barra, un adhesiu (Som de la Vila) convertit en mural, nou web, un programa collonut per les festes i moltes més coses.

Enhorabona, a en Josep, en Biel i tota la guarda que tresca es Colomer!

Karaoke d'acomiadament.

Na Maria Antònia, la cosina-amiga (sí, amb guió) se'n va. Mos deixa. La madona, mira-la't, a ella, ha decidit veure món, passar el pi de Son Tovell i alenar aire nou. Amb poques paraules, que la madona canvia de feina. Per bé, si he de dir ver, i estic molt content per ella. Només és que jo l'enyoraré (i també els que l'han tractada). Demà, el trio antic de Tonis i Metxos de la feina (ella i nosaltres dos) ho brufarem així com pertoca (ho sents, cosina: hem dit com PERTOCA, així és que grata't la butxaca!). En Resi i n'Arxi (és a dir, en Tonior i jo) li hem preparat un poc de Karaoke, amb aqueixes cançons dels Amigos de Ginés i de na Jeannette, que perpetrarem (no ho podem dir d’altra manera) quan ella no ho esperi.

Amigos de Ginés



Jeanette


PD: cosina, perquè ho sàpigues, n’hi ha que en poder seguiran el teu camí. De veres.

la cançó de l'estiu

He vist que a mallorcaverbenatour fan un concurs de la "cançó de l'estiu". Les meves preferides, per aqueix orde, són:

Gall de possessió



Grummy hero




I de la lletra de Gall de possessió, què vos he de dir? No crec que per Son Ciutat l'entenguen gaire!

Gall de Possessió / Seis Porcells

Caminant per dins es rostoll
Vaig ben inflat i moguent els esperons
No vull saber res de ses perdius
Per això els desbarat tot els nius
Voltetjant enmig de ses gallines
Infl(o) es pit i dic. Uep! que passa nines
I quan me veuen es quicos forasters
revolucionen; van a cent !
Son vivaratxos i un poc mal criats
Mitja estatura, saps que i van d’aviat...
Només fan nosa, a dins es corral
Totes ses gallines....volen es gall
Aaaaa can't dance, Aaaa can't walk
Gall de possessió, Gall de possessió
Au venga polles vos podeu preparar
Que ja sabeu que quan m'hi pos no'm puc aturar
tenc ses piteres com dos melons
i no vos dic lo que duc en mig d'es potons
estant a lloure es com jo estic millor
caponant kikes m'espas sa fortor
sa meva vida es un compte enrere
s'acaba just quan ja no tengui trempera
Aaaaa can't dance, Aaaa can't walk
Gall de possessió, Gall de possessió
he viscut molt i tenc una edat
que són dos dies i ja estàs plomat
començ a tenir sa carn ben molla
te n'adones i estàs dins s'olla
Es mal des gall de possessió
Es que s’espassa amb es temps
te n’adones i estas ben llest
vol dir que ta pegat mollor
Aaaaa can't dance, Aaaa can't walk
Gall de possessió PLOMAT


Més coses a:

http://www.mallorcaverbenatour.cat/musica

Enhorabona, Toni!

D'aquí a dues setmanes (i busques...)

Tery Hatcher, Rachel Blakely

L'altre dia, un parell d'amics i amigues, xerràvem d'estar grassos i prims (ja sé que m'he d'amagrir, i un bon grapat de roves!) , de tota la qüestió de l'anorèxia, la bulímia i de com les modes poden empènyer molta de gent a passar rusca, a avorrir el menjar i veure's grassa fora estar-hi i acabar patint aqueis trastorns. Els esforços de segons quines actrius i cantants per estar (encara més!) magres no hi ajuden gens. I, el pitjor de tot (per a les dones que miren de tenir aqueix aspecte cadavèric tan "in" i "cool") és que això no és el que agrada als homes, almanco a la gran majoria. Un exemple, clar i llampant, referit a actrius televisives: na Tery Hatcher que, segons diuen, ha tornat anorèxica (És ver que s'ha amagrit molt, però no crec que siga per tant). Sí, és l'actriu que feia de na Lois Lane a Lois & Clark i, anys més tard, de na Susan Mayer a Mujeres desesperadas: quan era més actrativa, ara o abans? I no, no em referesc a qüestions d'edat, ni de "rues", sinó de còrpora: és segur que quan feia d'estimada d'en Superman feia devers deu quilos més que no ara. I, tan sols que ens entenguem, no és que l'actual Tery no siga atractiva i guapa (vet si ho és!), però d'aleshores a ara hi ha unes bones trenques ferm. O això és el que en pens jo. A on pareix més atractiva?

a) En aqueis videos de Lois & Clark ?

(Bé, realment és el mateix, el primer en versió curta i el segon en versió allargada, d'un dels episodis que em va agradar més ;)







b) O en aqueis de Mujeres desesperadas?






A mi m'agrada molt més la primera. És qüestió de gusts, ja ho sé, però estic convençut que la majoria d'homos pensaria igual que jo. Pe'ntura m'equivoqui, però no ho crec. A hores d'ara (i mira que na Hatcher sempre em va parèixer molt atractiva), crec que d'actrius televisives de la meva "quinta" (na Tery és un poc més granada, però no fa de res) m'estimaria més na Rachel Blakely (na Margaret d'Un mundo Perdido) i les seves "curves" que no la famosíssima i "desesperada".