Tery Hatcher, Rachel Blakely

L'altre dia, un parell d'amics i amigues, xerràvem d'estar grassos i prims (ja sé que m'he d'amagrir, i un bon grapat de roves!) , de tota la qüestió de l'anorèxia, la bulímia i de com les modes poden empènyer molta de gent a passar rusca, a avorrir el menjar i veure's grassa fora estar-hi i acabar patint aqueis trastorns. Els esforços de segons quines actrius i cantants per estar (encara més!) magres no hi ajuden gens. I, el pitjor de tot (per a les dones que miren de tenir aqueix aspecte cadavèric tan "in" i "cool") és que això no és el que agrada als homes, almanco a la gran majoria. Un exemple, clar i llampant, referit a actrius televisives: na Tery Hatcher que, segons diuen, ha tornat anorèxica (És ver que s'ha amagrit molt, però no crec que siga per tant). Sí, és l'actriu que feia de na Lois Lane a Lois & Clark i, anys més tard, de na Susan Mayer a Mujeres desesperadas: quan era més actrativa, ara o abans? I no, no em referesc a qüestions d'edat, ni de "rues", sinó de còrpora: és segur que quan feia d'estimada d'en Superman feia devers deu quilos més que no ara. I, tan sols que ens entenguem, no és que l'actual Tery no siga atractiva i guapa (vet si ho és!), però d'aleshores a ara hi ha unes bones trenques ferm. O això és el que en pens jo. A on pareix més atractiva?

a) En aqueis videos de Lois & Clark ?

(Bé, realment és el mateix, el primer en versió curta i el segon en versió allargada, d'un dels episodis que em va agradar més ;)







b) O en aqueis de Mujeres desesperadas?






A mi m'agrada molt més la primera. És qüestió de gusts, ja ho sé, però estic convençut que la majoria d'homos pensaria igual que jo. Pe'ntura m'equivoqui, però no ho crec. A hores d'ara (i mira que na Hatcher sempre em va parèixer molt atractiva), crec que d'actrius televisives de la meva "quinta" (na Tery és un poc més granada, però no fa de res) m'estimaria més na Rachel Blakely (na Margaret d'Un mundo Perdido) i les seves "curves" que no la famosíssima i "desesperada".

Airbourne

Els aficionats al rock dur i, especialment, als AC/DC (sobretot dels temps d'en Bon Scott, o fins a Back in black, a tot estirar la corda) estam de sort: hi ha un grup, Airbourne, que sona així com voldríem que sonàs AC/DC. Són australians, com els DC, i "misteriosament" s'hi assemblen molt, tant de la secció rítmica, com de les guiterres, com de la veu --que, com solen dir i és ver, de vegades pareix en Bon, i d'altres en Brian Johnson--. Els nous AC/DC, com diuen uns? Uns altres nous AC/DC, com etziben, de manera remolesta, els altres? Personalment, trob que la influència dels AC/DC és claríssima(tot i que hi ha coses que em recorden a altres grups, com Rose Tatoo o els primers Deff Leppard, però). Així i tot, no vol dir que els Airbourne no tenguen la seva pròpia personalitat; filla i "escolpida" de la dels AC/DC, si tant voleu, però seva. Els tests, diuen, se semblen a les olles, i aqueis tests sonen directes i bàsics com les olles velles, però més ràpids i accelerats. A mi m'agraden molt i, com a molts d'altres, no em molesta gens ni mica el "parentiu familiar".


Too Much, Too Young, Too Fast




Runnin Wild



Diamond In The Rough




Stand up for Rock n' Roll




Blackjack

Sugar

En una altra entrada deia que en Bob Mould, el cantant de Hüsker Dü, de més a més de treure discs en solitari, n'havia tret com a part d'un grup, anomenat Sugar, que va tenir un cert èxit... fa prop d'una quinzena d'anys, l'any 1992, amb el llarga durada Cooper blue. Sí, ja n'ha plogut una mica. O una estona llarga. En tot cas, al disc hi havia cançons molt bones, com If I can't change your mind,



O A good idea, tocada en directe l'any passat (a l'homo encara li agrada donar branca i fer renou!):

Basca (2)

Amb aqueixes basques, pagaria per tenir un poc de fred. Diuen que veure'n imatges suggestiona i que fa que no tengues tanta de calor. Aveiam si és ver...

Només manca un mes per a la Beata

A l'entretant, podem fer el compte enrera recordant la de l'any passat.

Ho podem fer amb un parell de videos,

i amb un esplet de fotos:

Bísties (de foc?)

El mes de juny vaig ésser de viatge a Catalunya Nord, convidat (sí!) per una gent interessada en la nostra història i en la nostra cultura (gràcies, Catalina, Maria Antònia, i a tothom!). Un dia, si tenc temps i lleguda, penjaré un parell de fotografies i escriure qualque cosa de l'eixida. Avui, que tenc lliure, pensava quins trulls tenia prevists per a aqueixa setmana. I em som recordat que els Dimonis de Hiachat (jo en som soci, i per tant, un dimoni "virtual", que com a molt escriu gloses i versots) aqueix dimecres a vespre presenten l'anyada del vi "l'Avern" a les Bodegues Galmés-Ribot. I res, que m'he enrecordat que als capitells del Palau del rei de Mallorca hi apareixien representats un parell d'animalons que s'assemblen, "misteriosament", a la bístia de foc (quan li posarem nom?) dels dimonis. Deuen ser parents de prop (;). Coses dels bestiaris romànics i gòtics del Principat.

Slowly-slowly (poc-a-poooc!)

Aquests haurien de ser dies de tranquil·litat, d'agafar-se les coses amb calma, de fer el mè i cercar l'oratge. Ho duc endarrer, però no potser. La feina, de tota casta, s'ha ajuntat i em deixa poc temps. Massa poc. I els vespres del dijous, del divendres i del dissabte els vaig passar fent l'animal, pasturant per Llubí i per Artà. Otra ves, d'aquesta suerte i amb aquestes notxes, que dirien ma mare i les de la seva quinta. I, és clar, aixecar-se amb dues hores dormides, amb caparrot i amb mitges cambres no és el millor perquè la feina reti. Però m'hi he posat i, definitivament, més em valdria agafar-m'ho amb pas de caragol i més de prim compte, perquè així com estic deix llobades per tots els talls. Més val fer poca via i fer la feina bé, no com aqueixa del video, que li agrada anar a les totes i no té gens per mà això d'anar estil slow, que ara s'usa molt. I Mira que l'homonel·lo no s'atura que dir-li, que vaja slowly-slowly, i ella, ni pruna. I com que no creu, a l'al·lota llavò li passa una bona pardalada (mai millor dit!) Li'n donaran, de no creure!

Basca

Segons la dita, "sa santa l'encén i el sant l'apaga". Feia anys que els refranys de naturalesa metereològica no es complien, però enguany l'ha feta vera, perquè basqueja ferm.

Sí, fa basca. Segons el DCVB, aqueixa paraula, entre d'altres significats, té aqueix:

4. a) Calor forta i feixuga, que dificulta la respiració (Tortosa, Maestr., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. bochorno. Quant estich desesperat de basca, Roq. 29.—b) pl. Sensació d'ofec produïda per l'excés de calor; sensació anormal de calor en temps que no és calorós (Mall., Men.). En Ramis, que tenia basques y suava de Jané, Roq. 44.

I aqueixa casta de calor, que no importa que siga de molt de graus per resultar feixuga i humida, és la que fa aqueis dies.

Jo, que he abandonat els meus temps de sarganta per mor de l'alèrgia al sol que vaig aglapir fa un parell d'anys, no puc fer altra cosa que untar-me de cap a peus amb protector solar del tipus "pantalla total" (i això no m'agrada gaire) o, més preferiblement, esperar que torni la primavera, d'hivern o d'estiu. I passetjar de bell nou per les carrerasses i els camins, com el del camp d'en Serra.