I uns que em vaig perdre

Per despistat, em vaig perdre fa un parell de mesos l'actuació d'un dels meus grups favorits, els australians the Chevelles.
A parer meu, són una de les millors bandes de power pop He de dir, tanmateix, que d'aqueix estil m'estiren més les bandes amb un so més potent i, sobretot, aquelles que sovint fan servir riffs de guiterra a l'estil heavy o hard rock ).

Si a qualcú li agrada el powerpop, li recoman aqueix blog (i els vincles o links que hi podeu trobar):

http://powerpopaction.blogspot.com/

The Chevelles - Get it on

Demà, mercadet Sa Virolla, a la Vila

No hi falteu!

Idò això!

Un altre grup que ve a tocar per ací

I que miraré d'anar-hi a totes passades: Mink de Ville (o Willie?) de Ville. Per a mi, sempre serà Mink. M'agrada més aqueixa l'època que la Willie. Què li hem de fer.

Mink de Ville - Love and emotion

Whole lotta love

La publicació d’una nova antologia de Led Zeppelin (supòs que amb les cançons remasteritzades, amb un so més net, etc, etc) els ha tornat a fer d’actualitat. Tanmateix, la gent que li agrada el rock sempre els ha tengut presents. No és debades que són els autors d’un bon esplet de les cançons més famoses del hard – heavy (i del rock en general), entre les quals destaca, o això pens jo, Whole lotta love. Un tema que l’any que ve farà quaranta i anys i que, així i tot, dona branca a les totes i fa venir la ballera (o, a segons quines edats, de fer gimnàstica de cervical: és a dir, de capejar amunt i avall, estil headbanger).
Bromes a part, no és estrany que un tema així haga estat versionat molt espesses vegades, amb més o manco sort. Personalment, m’agrada sentir la cançó cantada amb veu de dona, maldament que la lletra de la cançó haga estat pensada en clau masculina (i si no, recordau allò de “Way down inside, woman/ You need love/Shake for me, girl/I wanna be your backdoor man”. Personalment, m’agrada molt la versió que en feren Goldbug, un grup d’acid-jazz, a 1996; la seva cantant –que no sé ni com li deien— trob que es fa seva la cançó, i que la reinterpretació aconsegueix uns resultats senzillament brutals. Molt més ortodoxa (però també m’agrada molt) és la versió que en va fer na Nina Persson, la cantant dels Cardigans, que eren (em pareix que ja no toquen) un grup aficionat a versionar a Black Sabbath, un dels cappares del rock dur dels setanta. Comparau, si en teniu ganes i escoltera, l’original amb les versions:



Led Zeppelin





Goldbug




Nina Persson

Temps boig

Dematí

Plou, i plou, i no s'atura...


Moby-It's Raining Again

Capvespre

Surt el sol

Joan Baez - House of the rising sun

Afegitó:

I ara, devers les cinc i mitja, hi ha uns nivols ben negres i pareix que vol tornar a ploure. No em treurem aguller, d'aqueix pas. Ja ho sabeu: "here comes the rain".

The Cult - Rain

Ennivolat

Som dia deu de juny i, altra volta, el sol està tapat. Fa un dia grisenc, ennivoladot, i s'ha mogut vent. Tenc obert i les finestres portegen. Tanmateix, fa una mica de basca. Temps que pareix de ben entrat el mes setembre, de ben passada la processó de la Beata. Tanta de sort que la processó encara ha d'arribar.

Personalment, pens que fa més un temps per escoltar River people de The Walkabouts

Que per escoltar, per exemple, Con la mano levantá de Macaco.

I no, no tocaria ser així, perquè ja som (quasi) d'estiu. I toca riure, gaudir, ballar (bé, realment vull dir fer l'annerot), anar de revetla i tot això. I a mi, cagondell, em tocarà fer feina extra per no anar estret amb la hipoteca. L'Euribor du la doma.

Pensant en demà

Davant aquest bellíssim trenc d'alba de Son Real, fotografiat amb sensibilitat tarbenera,

podem dir que, definitivament, Quasevol nit pot sortir el Sol:

Els dos Joseps, dos estils

Supòs que, com molta de gent, em pas hores i hores assegut davant l'ordinador fent feina (i posant panxa). I, també, solc tenir el messenger obert i, de tant en tant, aprofit per conversar amb la gent que tenc afegida com a contactes.

Fa una estona que he obert l'ordinador de canostra i ara he reparat que els dos joseps que tenc com a contacte donen a conèixer algunes de les seves preferències musicals en el messenger. Un, posa com a comentari del seu “nick” una cançó d’en Nick Drake; l’altre, el més granat, afirma que és un punk fent homenatge a les seves “filiacions juvenils” (i si ho escriu així, deu ésser perquè deu pensar que fa estona que l’apartat juvenil ja deu haver passat) ;) .

Res idò, un video per hom tot fent honor a les seves preferències.

Nick Drake River man



Sex Pistols - God Save the Queen