Thee Attacks - I Know What I Want (la represa del 2016)

Thee Attacks. Un de tants grups de garage-rock? És possible. Són més garatgers (molt estil Sonics, però també tenen un aire als John Spencer Blues Explosion) que els darrers Stone Foxes. I també, deu vegades més rockers, però també  deu vegades més estereotipats, que els Arcs d'en Dan Auerbarch (a la pràctica, esdevenguts genealògicament, els successors AOR i soul amb poca cafeina dels Black Keys). Thee Attacks, tanmateix, ja fa cinc anys que tenen una cançó rodona, amb fesomia de hit rocker, que pot sonar a qualsevol radio. I, per mi, que hi soni.

Podeu escoltar I Know what I want al seu disc  --una espècie de recopilatori-- Strikes Back (2016), que pareix que ells mateixos consideren la darrera oportunitat (o el darrer disc) del grup. Si és així, llàstima.

the Hundred in the Hand

D'ençà que, no sé per què, Undressed in Desdren  em va quedar aferrada a la memòria, i  en part de la meva banda sonora personal, the  Hundred in the Hands s'han convertit en un dels grups d'electrònica d'aires indie --o indietrònica-- (dins aqueixa casta de música em costa destriar-hi els subgèneres) que més m'arriben, segurament pel seu aire -no sé com dir-ho- atmosfèric. No sé si diu així, però és això.

ç

  

Baio - I Was Born In A Marathon (del seu darrer disc the names, 2015)

Res, que s'aferra. Vampire Weekend, dèieu? Ca, monets!  

Le Butcherettes — "Henry Don't Got Love"

Le Butcherettes: res de nou i tot novell. Coses del garage-rock. I ja em va bé. 

Chris Cornell - Nearly Forgot My Broken Heart

Que ha tornat -si ja no ho era- mainstream i tot això? I què? Aqueixa cançó m'agrada ferm.

The Spectors: Light stay close (2015)

      
     Em fan venir al cap grups vuitanters o de la primeria dels noranta com els                 Chamaleons, the Bats o the Parachutemen. I ja em va bé.                                                                                                                                                                                                                                                                              

  .

Los Chichos (Libre) o Los Chunguitos -(Ay que dolor )

Que sou del Barça o del Madrid? De gintonic o de cubata ron? De los Chichos o de los Chunguitos? Musicalment (només musicalment),jo canvii i mud de parer segons el moment del dia...

Un concert de Calexico a Bèlgica

Per poc que tengueu una estona, maldament siga fent feina, vos recoman que escolteu aqueix concert de Caléxico. Qualcú em podria dir --de fet, qualque vegada ho m'han dit-- que és un grup sobrevalorat, i que hauria d'escoltar directament música mexicana, enlloc de succedanis fets per ianquis i per a ianquis. Per ventura tenguen part de raó: versionar al mateix concert Love i Manu Chao, i convidar n'Amparanoia a cantar cançons d'aires mexicans o texmexs pot parèixer que no té cap ni peus ( i pot fer avinent, que, als ulls dels blancs de ianquilàndia, la música dels "spanish" és tota una, fora distincions ni matisos de cap casta). Però vaja, aqueixa és la gràcia dels Calexico: que, com que s'ho creuen, fan que tot això resulta creïble. I a mi, si vos he dir ver, el resultat em convenç, i per això el vos trec a rotlo.