Crippled Black Phoenix - Northern Comfort

White Light Generator és un gran disc, que tresca fites estilístiques: entre el post-rock, el heavy, el rock progresssiu, l'alternatiu. No deixa indiferent, de veres.

Woods - Size Meets the Sound

Mentres esper que pengin qualque cançó del seu nou disc Woods - With Light And With Love (2014), vet ací un video d'una que m'agrada molt:

Tesseire: de moment, el disc de rock de l'any

Ara per ara, el meu disc de rock de l'any. Cantat en occità, per cert. B-R-U-T-A-L

El podeu escoltar ací:

http://tesseire.bandcamp.com/album/tesseire

Font fotografia: http://www.ruta66.es/2014/02/breves/tesseire-dejando-boquiabierto-al-personal/

Més informació a:

http://www.mondosonoro.com/Noticia/Estrenamos-en-exclusiva-en-Tesseire/226200.aspx

http://www.ruta66.es/2014/02/breves/tesseire-dejando-boquiabierto-al-personal/

https://www.facebook.com/tesseire

The Black Keys - Fever

"Fever", l'avanç de Turn Blue (2014) el nou disc de the Black Keys, agradarà molt a segons qui i en decebrà d'altres. Decebrà --o no acabarà de fer-- als qui s'estimen més el seu so més cru, més rock i més blues. Agradarà, probablement, als qui els començaren a escoltar a partir de Brothers i El camino. Jo, particularment, els conec de fa estona, de quan eren un dels grups de blues-rock contemporani, juntament amb els Soledad Brothers, que m'agradaven més; eren més clàssics, per ventura, que els Jon Spencer Blues Explosion, i era més bo de fer posar-los a un pub que no als Beasts of Bourbon, però no deixaven de tenir aquell regust de blues-rock (i un poc de soul) de tota la vida. Brothers (2010) i El camino (2011) m'agradaren molt, varen ser una passa envant --o per a segons qui, massa enrera, cap a les cançons comercials i als estribillos--, iniciada amb Attack and Release (2008) i les produccions d'en Danger Mouse, seu productor des d'aleshores. És ver que, escoltant "Fever", reconeixem tot d'una el so dels Keys dels dos darrers discs, part damunt tot d'El camino, però, si he de dir ver, no sé si reconeixem més l'estil dels Black Keys o la producció d'en Mouse, o si ja és tot u. En tot cas, "Fever", amb aires soul i psicodèlics, i que se suposa que farà el paper de single, s'assembla poc ferm, per exemple, al rock-blues potent de "10 A.M. Automatic" , aquell single primerenc de Rubber Factory(2004). A parer meu, la cançó està bé, és aferradissa, fa ballera, o almanco remenera de cap, però enyor qualque guiterrada com les d'un temps.  De tota manera, no sabem per aquí on pasturarà la resta del disc.  Així és que un poc de paciència i a esperar. Res, monetes i monets, que diria el meu padrí: jutjau vosaltres mateixos què trobau de la cançó. 

The Lords Of The New Church - Russian Roulette

Uh Huh Her - Nuthin Without Your Love

Ara com ara, trob que Future souls, el disc de retorn de les meves estimades Uh Uh Her és massa comercial, molt, això que en diuen ara, mainstream. I, parl només amb la impressió que fa haver-lo escoltat un parell de vegades, tenc la sensació que has pres el mateix tomb que the Gossip, però no tant exagerat (ni de prop fer-hi). En tot cas, l'hauré d'escoltar més, perquè hi ha cançons com Nuthin Without Your Loveque s'aferren a la primera. Aqueix so d'electro-pop-rock d'aires vuitanters, com sempre, m'arriba. Coses de l'edat, supòs.

Manchester Orchestra: Top Notch

Cowboy Junkies - Laying down (LP)

Laying down (1996), de the Cowboy Junkies és un disc que torn a escoltar cada parell de setmanes, o de mesos... I ja fa més de més quinze anys.

I, per cert, per ventura són impressions meves, però no puc deixar de pensar que tant la música dels Junkies com la meravellosa veu de na Margo Timmins han estat una poderosa font d'inspiració per al duo aragonès Amaral (no sé si reconeguda). Podria ésser casualitat, però...