South Central

Diuen que són els nous reis del dance/electro/rock (o new rave, o electroclash, o electrotrash,o el que siga: cagondell d'etiquetes gairebé equivalents), però jo trob que el seu darrer disc --Society Of The Spectacle, encara nou de trinca i del qual en podeu saber noves

ACÍ,

tot i ser més que recomanable, els allunya del tron, perquè han perdut part de l'armadura rock pel camí que han trescat d'ençà del seu magnífic Owl Of Minerva. I un cavaller fora armadura no pot arribar a aqueix tron. Per ventura hi arribin, però s'hauran de reforçar i guanyar més d'un torneig. En tot cas, cançons com aqueixes tres, procedents del seu primer disc, encara ara els mantenen com a seriosos aspirants a substituir la monarquia tricèfala de the Chemichal Brothers, Primal Scream i the Prodigy.

Au, a ballar i a fer (quan pertoqui, no fos cosa vos travàsseu) l'air guitar i capades a rompre!

Irish steph: Power (Keadz remix)

Una bona galtada d'electro-rock (o dance-rock. O New rave. O nu rave. O com li diguen)

Crystal Castles - Not In Love feature Robert Smith

Crystal Castles i en Robert Smith: una combinació inesperada que m'alegra aqueixs dies de primavera.

Those Dancing Days

Música divertida per passar el dia. Indie-pop, amb tocs electro i d'aire (i, segurament, vocació) mainstream. Però a mi m'agraden. I a vosaltres?

En podeu descarregar de franc cançons a:

ttp://www.thosedancingdays.com

Andrew Bird - "Imitosis (Four Tet Remix)" (HQ)

the Gossip, impactants com sempre

live in Liverpool - GOSSIP por MainSquareFestival



live in Liverpool - GOSSIP por MainSquareFestival

THESE NEW PURITANS 'WE WANT WAR (SBTRKT REMIX)'

Brothers de the Black Keys

L'any 2010 va ser ple de grans discs, però si jo n'haguera de triar un, triaria Brothers, el darrer dels Black Keys. Un disc de blues-rock magnífic. Sí, blues-rock, d'aires indies, pero retro; garatger, però amb un so absolutament contemporani. Potser és per mor d'això mateix que Brothers és --així ho diuen, jo no n'estic tan segur-- el seu disc més accessible. Potser, però això, tanmateix, no és necessàriament un sinònim de perdre els sabers ni tampoc d'haver-se venut. En aqueix cas, tot el contrari. Un disc que pot donar als Black Keys el reconeixement que es mereixen.

Més informació ACÍ