THESE NEW PURITANS 'WE WANT WAR (SBTRKT REMIX)'

Brothers de the Black Keys

L'any 2010 va ser ple de grans discs, però si jo n'haguera de triar un, triaria Brothers, el darrer dels Black Keys. Un disc de blues-rock magnífic. Sí, blues-rock, d'aires indies, pero retro; garatger, però amb un so absolutament contemporani. Potser és per mor d'això mateix que Brothers és --així ho diuen, jo no n'estic tan segur-- el seu disc més accessible. Potser, però això, tanmateix, no és necessàriament un sinònim de perdre els sabers ni tampoc d'haver-se venut. En aqueix cas, tot el contrari. Un disc que pot donar als Black Keys el reconeixement que es mereixen.

Més informació ACÍ

El nou disc de Mogwai, Hardcore will never die, but you will

Els reis (amb permís de God is an astronaut) del post-rock --tot i que els diuen que són simplement rock instrumental--, tenen disc nou. Sí, un altre gran disc de Mogwai: Hardcore will never die, but you will. Un disc excel·lent. Qualcú pot dir que aqueix disc no aporta res de nou, estilísticament, respecte dels anteriors. Potser, però només estilísticament (i només pot ser, ho recalc). Però és que aqueix estil de música m'agrada. I el disc continua aportant el mateix que els altres discs de Mogwai: cançons redones, que t'enrevolten, que t'agafen i no t'amollen fins que han acabat i vols que tornin a sonar... Fins i tot les que tenen com a nom You're Lionel Richie (és que els Mogwai tenen el seu punt d'humor tronat). En definitiva: un disc que vos recoman. Per escoltar a ca vostra, dues o tres vegades seguides. Per deixar-vos endur.

Més informació, ACÍ

It's my life, de Kiss i na Wendy O Williams

Aqueixs dies estic un poc nostàlgic, però també amb ganes de trull, tant fart estic d'ésser dins ca sa Tia (passetj amb les restes d'un grip, una tossina que no em deixa ni dormir bé i un parell més de rossegalls). I per això em pega per escoltar cançons com "It's my life". D'aqueixes amb estribillos que esdevenen una declaració d'intencions... de quan tenia vint anys...


It's my life.
And I'll do what I wanna
Do what I wanna,
Do what I like.
It's my life

Represa. Mr. Airplane Man

Després de dos mesos d'inactivitat --coses de feina, cansament, vacances, constipats i altres coses de salut-- reprenc l'activitat bloguera. I ho faig recordant Mr. Airplane Man, un grup de només dos components, com els Black Keys i els White Stripes. Són més garatger i "oldies" i a més cridaven l'atenció perquè tots dos integrants --cosa poc habitual en els grups d'aqueix estil-- eren dones. A mi m'agraden especialment i trob que meresqueren més sort (o mereixen: no sé si s'han arribat a desfer del tot).

Swim (remixes) de Caribou

Bon dia a tot hom després de dies, gairebé mesos, de pràctica inactivitat. Coses de la feina, bàsicament. I també de l'avaria de l'ordinador, que encara dura.

Bé, posarem fill a l'agulla. Després de l'éxtasi rocker del concert dels Bellrays, aqueis dies em som dedicat a escoltar coses un poc diferents: es tracta de no embafar-se. Concretament, entre d'altres coses, he dedicat el temps a escoltar un poc de música electrònica (de la que m'agrada més, és a dir, psicodèlica, indietronica, industrial, new rave...). Un disc que m'agrada són els remixs de Swim, el darrer disc de Caribou. Aqueixa casta de discs, ja ho sabeu, poden esdevenir-se una espècie de calaix de sastre on espeses vegades el principal alicient és l'endarrer de sabre com sonaria tal o qual cançó mesclada --o "tocada"-- per aquell o per aquell altre. Per a mi la sorpresa ha estat que m'agradi més la remescla de Kaili deWalls que la feren els Fuck Buttons. Segurament perquè m'esperava onades de psicodèlia i per la remescla n'hi campa ben poca. A parer meu, és clar...

Per a na Tatanomima

Si qualcú --que no li agrada la música indie o que no li va ni li ve-- et diu que li agrada Pale blue eyes de Velvet Underground demostra (pens jo) que, com a mínim, té gust.

Llavò ve quan penses que t'agradaria compartir amb aqueixa persona música de la que escoltes, però més contemporània i que pugui a tenir a veure qualque cosa amb l'estil d'aquella cançó (en primera) i del grup (en segona). En aqueixs casos, comptats, un hom pot decidir fer una selecció de cançons i fer-la-hi arribar. Si voleu saber quina va ser ésser --tota de música de fa poc-- pitjau

ACÍ

Si de cas, ja em direu el què.

Persiang Rugs

Hard-garage-rock marca Hoodoo Gurus i un video estil Russ Meyer: Els Persian Rugs tocant Be a woman. El video, com pertocava per a segons quines closques il·luminades, va ser censurat.

Persian Rugs - Be a woman