En Quim Monzó, a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (una recopilació d'articles d'entre 2001 i 2004) escriu ("Monedes que marquen", 2001, p. 15) que "totes les coses periran però, quan les escrivim, no pensem que un dia denotaran l'ahir. Avui, per exemple, moltes actituds telefòniques --en obres de teatre, pel·lícules o contes-- denoten el pas del temps." Ben cert. L'homo té més raó que un sant. Ell mateix, a un article de l'any 2002 ("L'home que no fuma", p. 27) escriu que "Suposo que es deuen haver fixat en el personatge. Les característiques físiques no importen gaire. Pot ser alt o baix, home o dona, més aviat gras o prim. Ros, calb o moreno. En qualsevol dels casos, la característica definitòria és que, tan bon punt entra al bar --a l'hora d'esmorzar, per exemple--, fins i tot abans de demanar què vol --un entrepà, un refresc, un carajillo d'anís del Mono--, es treu de la butxaca el paquet de tabac, del paquet en treu un cigarret, se'l posa a la boca, l'encén, li fa una pipada i, immediatament, l'encasta a la mossa del cendrer".
Si no hi ha res de nou, dins poc temps fragments com aqueix, o com a mil d'altres, de pel·lícules, novel·les, contes, poemes, cançons, còmics, quadres, il·lustracions i jo què sé més denotaran l'ahir. Un ahir com el de fa dos divendres quan, a un bar de la Vila, la fumarada que hi havia després d'haver sopat era tan espesa com la boira dels matins de mitjan juliol. Jo, com a bon exfumador, vaig aprofitar per empeçolar-me un puro d'un pam i mig que m'havien regalat. Més que res, per denotar l'ahir i de pas descobrir que si no vaig viu podria tornar a fumar-ne una capsa avui mateix.
Coses de la nova llei sobre el tabac. I, per afegitó els fums de xigarros d'altres castes quedaran bandejats dels locals d'oci i dels bars. Només que ara hauran de fumar-hi d'amagat tan els que els dediquen únicament al tabac-tabac com els qui el trempen amb segons quines herbes i altres coses.
5/21/2010
5/17/2010
16 Horsepower
Ja fa deu anys d'ençà que tregueren Hoarse, i cançons com aqueixa. Ara en fa cinc que es disolgueren. Un gran grup
5/05/2010
3/10/2010
Fa neu. Banda sonora: Fences de Phoenix, remesclatr per Delphic
Fa neu. A les deu del matí i no atura. La veig caure per la finestra. Insòlit. I no atura. Un bon moment per deixar-hi la vista un segons i escoltar, per exemple, Fence de Phoenix, remesclat per Delphic. El resultat? Una espècie de chill-out fredolenc en un dematí de lumbàgia.
Torn a la feina.
2/19/2010
2/02/2010
Coses que escolt: Dan Zanes
La música que fa en Dan Zanes, excantant de the Del Fuegos no arriba --o això pens, però ja sabem que hi ha tants de gusts com persones-- a l'altària de la del seu antic grup, però m'agrada. Això sí, és ara quan és més popular i conegut, fins al punt que va guanyar un grammy amb un dels estils que ara conra: música perquè els pares i al·lots puguen escoltar plegats (com li hauríem de dir a això?). Naturalment, és molt més assossegada (se nota que han passat devers vint anys) i amb d'altres pretensions.
coses que escolt: the del Fuegos
Una de les meves bandes preferides de tots els temps. Rock'n'roll amb majúscules. The del Fuegos. Una de les millors bandes de rock'n'roll de la dècada dels vuitanta. Sincers, bàsics, emocionants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
