Primavera de l'hivern: Emily Jane White

Ha arribat --pareix-- la primavera de l'hivern. A més, ahir va ser un dia intens i avui tenia ganes de covar per canostra, escoltant músiques i estils que --no sé perquè i si només em passa a mi-- em sonen més bé a la primavera de l'hivern i a l'hivern de ple. Músiques més suaus, més malencòliques, per deixar passar el temps escoltant-les i, també, llegint. Músiques com el recopilatori de bandes sonores d'en Nick Cave i en Warren Ellis, discs amb una certa solera (per exemple, dels Cowboy Junkies i els Walkabouts), però també d'ara mateix, com els de the Antlers o el que escolt en aqueixs moments: Victorian America d'Emily Jane White, que té cançons com Frozen Hearth, Victorian America --que dóna nom al disc-- o Never Dead --que és el que l'obri--. Un disc per escoltar i gaudir a poc a poc, a ritme d'hivern anunciat per la primavera.

Un record per a en Luis Aguilé

Un record per a en Luis Aguilé, tot un fenomen social neoyeyé del tardofranquisme i la transició, gràcies a cançons com Es una lata el trabajar o la Chatunga. L'homo, de més a més, va ser capaç de fer una cançó amb el meu poble com a tema i --ho content com a cert-- de fer-ne una versió en japonès.

A.C.S., si n'hi ha.

La Chatunga, versionada per Doctor Explosion:



Cantada per n'Aguilé:

Coses que escolt: The Staple Singers

Soul? Gospel? The Staple Singers

The Staple Singers - I'll Take You There
Cargado por oublierleracismeskyblog. - Ver los videos de música recién destacados.

Coses que escolt: Accesories, de The Automatic

Make your connections with flesh and blood...

Coses que escolt (3): Great Northern

Great Northern HOUSES In Studio
Cargado por tvguide. - Mira más videos de TV y películas.

Coses que escolt (2): el meu top ten particular

El meu "top ten" particular, d'avui i ara. I amb grups d'avui i ara. Demà ja ho veurem.

--I sí, ja sé que n'hi ha que se semblen sospitosament a grups de indie, pop i rock alternatius del vuitanta. Però és que, prop de vint anys després, que els grups tenguen segons quines influències és per agrair-ho i no perquè anem de remolests dient coses com "jo escoltava un grup fa deu anys (o quinze) que ja tocaven la guiterra o cantaven així".

Coses que escolt: Shiva, de the Antlers

Del seu disc Hospice (2009)

The Antlers - Shiva from LaundroMatinee on Vimeo.

Encara més nostàlgia: The Axeman's Jazz (1984) de the Beasts Of Bourbon

Vaig descobrir els Beasts Of Bourbon per casualitat, quan en una botiga de discs vaig veure els seu LP The Axeman's Jazz (1984) per 350 pessetes. La portada em va impactar i vaig arribar a la conclusió que, molt possiblement, allò m'havia d'agradar. L'estètica, entre garage i psychobilly, certament prometia.



De més a més, era barater: rebaixat fins a preu de cubata (pel preu, feis comptes si ja ha plogut). Tanmateix, vaig demanar als de la botiga que en me posassen qualque cançó. I sonaren Psycho i Drop out, i vaig quedar amb la boca badada. D'aleshores ençà totes dues cançons passaren a formar part de la meva banda sonora vital. Les lletres tant m'eren, però les cançons s'aferraven i no m'amollaven; tant com s'aferren avui a la meva oïda --i per motius i amb sons ben diferents-- les peces que fan part del recent recopilatori --d'enguany mateix-- de les cançons per a bandes sonores d'en Nick Cave i en Warren Ellis (White Luna). Però d'això ja en parlaré un altre dia.

Els Beasts of Bourbon, australians com en Cave, en certa manera també hi compartien escena i tenien --de tot d'una-- qualque cosa a veure en l'estil, tot i que només fos per les influències: el gust pel blues pantanós, el country & western desbaratat o l'aire orat i sinistre. Però els Beasts són més pub-rock, més clàssics --però no manco violents o densos-- en el desenvolupament de les cançons i no gaire afectat de tocar balades. A parer meu, és clar. En tot cas, vat ací Psycho i Drop out.