Coses que escolt: Shiva, de the Antlers

Del seu disc Hospice (2009)

The Antlers - Shiva from LaundroMatinee on Vimeo.

Encara més nostàlgia: The Axeman's Jazz (1984) de the Beasts Of Bourbon

Vaig descobrir els Beasts Of Bourbon per casualitat, quan en una botiga de discs vaig veure els seu LP The Axeman's Jazz (1984) per 350 pessetes. La portada em va impactar i vaig arribar a la conclusió que, molt possiblement, allò m'havia d'agradar. L'estètica, entre garage i psychobilly, certament prometia.



De més a més, era barater: rebaixat fins a preu de cubata (pel preu, feis comptes si ja ha plogut). Tanmateix, vaig demanar als de la botiga que en me posassen qualque cançó. I sonaren Psycho i Drop out, i vaig quedar amb la boca badada. D'aleshores ençà totes dues cançons passaren a formar part de la meva banda sonora vital. Les lletres tant m'eren, però les cançons s'aferraven i no m'amollaven; tant com s'aferren avui a la meva oïda --i per motius i amb sons ben diferents-- les peces que fan part del recent recopilatori --d'enguany mateix-- de les cançons per a bandes sonores d'en Nick Cave i en Warren Ellis (White Luna). Però d'això ja en parlaré un altre dia.

Els Beasts of Bourbon, australians com en Cave, en certa manera també hi compartien escena i tenien --de tot d'una-- qualque cosa a veure en l'estil, tot i que només fos per les influències: el gust pel blues pantanós, el country & western desbaratat o l'aire orat i sinistre. Però els Beasts són més pub-rock, més clàssics --però no manco violents o densos-- en el desenvolupament de les cançons i no gaire afectat de tocar balades. A parer meu, és clar. En tot cas, vat ací Psycho i Drop out.

Més nostàlgia: Dream Syndicate, Long Ryders, Green on Red i....

Altra volta nostàlgia de les nits de marxa picaforteres (I de la música que hi sonava).En aqueixa ocasio, de la del primer Bauhaus, de Tramps, i del Chiringuito Coses del youtube i del Google, que permeten fer reviscolar amb les imatges que haguéssem volgut veure --ens havíem de conformar amb els discs-- d'aquells grups que tant ens agradaven. En aquell entonces, a Can Picafort no només sonava after punk, new wave, musica sinistra o punk. També hi sonava --i als mateixos locals-- garage rock, o allò que en dèiem nou rock americà. Rock d'arrels tradicionals americanes, però generalment més vigorós que l'actual so Americana. Grups com the Long Ryders, the Dream Syndicate o Green on Red. I més grups. Molt bons. En tornaré a parlar.

un gran grup, sí senyor (senyores)

Brraannncaaaa!

Kasabian tocant Fire en directe

Quina, quina passada...

Demà, els Godfathers a la fira del disc

Un dels meus grups preferits de rock dels vuitantes, els Godfathers, s'han tornat a aplegar. Toquen demà a Ciutat, a la X Fira del Disc. Jo hi seré. I miraré si em firmen la portada del meu vinil de l'LP Birth, school, work, death (1987). Ja diré com és anat.

Per cert, el video és d'una actuació als EUA d'enguany mateix; així és que si sonen així per ací, la branca estarà assegurada.

Cause I said so!

Clinical Trials: Polly Got Away (Avui vespre en Es Colomer )

Posarem música,a defora (dedins està reservats per als dance-techno) posarem música, per aqueix orde, en Godó, en Pep Nadal, jo (en Sam Inot) i el mestre en Fideu.

Jo posaré música de la que he penjat aqueixs darrers temps per aquí, i cançons com aqueixa dels Clinical Trials. Braanncaaa!

The Bates versionant Billy Jane

Fa anys, vaig comprar un CD de segona mà,amb una portada no gaire afortunada(pel meu gust), però amb bones cançons de punk-rock. Era Pleasure and pain (1995), del grup alemany (que cantaven en anglès) anomenat the Bates, que va versions, i d'èxit, de diferents grups, entre les quals hi ha aqueixa versió de Billy Jane de Michael Jackson. De tot d'una ja em va cridar l'atenció com la convertien (i de bé) en una cançó de rock fort. De ben segur que durant un parell de mesos aqueixa excel·lent versió tornarà a sonar per Alemanya. I a qualque festa de per ací.