Més nostàlgia: Dream Syndicate, Long Ryders, Green on Red i....

Altra volta nostàlgia de les nits de marxa picaforteres (I de la música que hi sonava).En aqueixa ocasio, de la del primer Bauhaus, de Tramps, i del Chiringuito Coses del youtube i del Google, que permeten fer reviscolar amb les imatges que haguéssem volgut veure --ens havíem de conformar amb els discs-- d'aquells grups que tant ens agradaven. En aquell entonces, a Can Picafort no només sonava after punk, new wave, musica sinistra o punk. També hi sonava --i als mateixos locals-- garage rock, o allò que en dèiem nou rock americà. Rock d'arrels tradicionals americanes, però generalment més vigorós que l'actual so Americana. Grups com the Long Ryders, the Dream Syndicate o Green on Red. I més grups. Molt bons. En tornaré a parlar.

un gran grup, sí senyor (senyores)

Brraannncaaaa!

Kasabian tocant Fire en directe

Quina, quina passada...

Demà, els Godfathers a la fira del disc

Un dels meus grups preferits de rock dels vuitantes, els Godfathers, s'han tornat a aplegar. Toquen demà a Ciutat, a la X Fira del Disc. Jo hi seré. I miraré si em firmen la portada del meu vinil de l'LP Birth, school, work, death (1987). Ja diré com és anat.

Per cert, el video és d'una actuació als EUA d'enguany mateix; així és que si sonen així per ací, la branca estarà assegurada.

Cause I said so!

Clinical Trials: Polly Got Away (Avui vespre en Es Colomer )

Posarem música,a defora (dedins està reservats per als dance-techno) posarem música, per aqueix orde, en Godó, en Pep Nadal, jo (en Sam Inot) i el mestre en Fideu.

Jo posaré música de la que he penjat aqueixs darrers temps per aquí, i cançons com aqueixa dels Clinical Trials. Braanncaaa!

The Bates versionant Billy Jane

Fa anys, vaig comprar un CD de segona mà,amb una portada no gaire afortunada(pel meu gust), però amb bones cançons de punk-rock. Era Pleasure and pain (1995), del grup alemany (que cantaven en anglès) anomenat the Bates, que va versions, i d'èxit, de diferents grups, entre les quals hi ha aqueixa versió de Billy Jane de Michael Jackson. De tot d'una ja em va cridar l'atenció com la convertien (i de bé) en una cançó de rock fort. De ben segur que durant un parell de mesos aqueixa excel·lent versió tornarà a sonar per Alemanya. I a qualque festa de per ací.

Zero, d'Smashing Pumpkins, en versió electrònica

Què pot passar, quan qualcú o qualque banda del món electrònic fa una nova mescla --un remix, en diuen-- d'una cançó de rock. Ben sovint, que l'espifien, però de vegades --només de vegades-- li donen un aire nou a la cançó, suggestiu, sorprenent. A parer meu, és el cas (entre d'altres) d'Spahn Ranch i la versió que feren d'AC/DC (shot down in flames) o d'aqueixa versió de Smashing Pumpkins que han fet Le Castle Vania.I no, a aqueixes edats no m'he fet "maquinero": això és rock (i per cert, m'agraden moltes de cançons d'electrònica, siguen o no electro-rock: un trauma més gros va ser reconèixer que m'agradaven las Grecas, los Chichos i los Chunguitos, i mira, encara som viu i naveg.)

Shine on

Una cançó que sempre m'ha agradat, tant en la versió original --de the House of Love, de 1987-- com en la versió recent d'Apoptygma Berzerk, de prop de vint anys després (2006).