Un dels meus grups preferits de rock dels vuitantes, els Godfathers, s'han tornat a aplegar. Toquen demà a Ciutat, a la X Fira del Disc. Jo hi seré. I miraré si em firmen la portada del meu vinil de l'LP Birth, school, work, death (1987). Ja diré com és anat.
Per cert, el video és d'una actuació als EUA d'enguany mateix; així és que si sonen així per ací, la branca estarà assegurada.
Posarem música,a defora (dedins està reservats per als dance-techno) posarem música, per aqueix orde, en Godó, en Pep Nadal, jo (en Sam Inot) i el mestre en Fideu.
Jo posaré música de la que he penjat aqueixs darrers temps per aquí, i cançons com aqueixa dels Clinical Trials. Braanncaaa!
Fa anys, vaig comprar un CD de segona mà,amb una portada no gaire afortunada(pel meu gust), però amb bones cançons de punk-rock. Era Pleasure and pain (1995), del grup alemany (que cantaven en anglès) anomenat the Bates, que va versions, i d'èxit, de diferents grups, entre les quals hi ha aqueixa versió de Billy Jane de Michael Jackson. De tot d'una ja em va cridar l'atenció com la convertien (i de bé) en una cançó de rock fort. De ben segur que durant un parell de mesos aqueixa excel·lent versió tornarà a sonar per Alemanya. I a qualque festa de per ací.
Què pot passar, quan qualcú o qualque banda del món electrònic fa una nova mescla --un remix, en diuen-- d'una cançó de rock. Ben sovint, que l'espifien, però de vegades --només de vegades-- li donen un aire nou a la cançó, suggestiu, sorprenent. A parer meu, és el cas (entre d'altres) d'Spahn Ranch i la versió que feren d'AC/DC (shot down in flames) o d'aqueixa versió de Smashing Pumpkins que han fet Le Castle Vania.I no, a aqueixes edats no m'he fet "maquinero": això és rock (i per cert, m'agraden moltes de cançons d'electrònica, siguen o no electro-rock: un trauma més gros va ser reconèixer que m'agradaven las Grecas, los Chichos i los Chunguitos, i mira, encara som viu i naveg.)
Una cançó que sempre m'ha agradat, tant en la versió original --de the House of Love, de 1987-- com en la versió recent d'Apoptygma Berzerk, de prop de vint anys després (2006).
Música, dois i qualque comentari per entretenir-me: això és el que trobareu per ací. Aqueix blog no té gaire pretensions; només duc endarrer de penjar-hi videos, lletres de les cançons i altres coses relacionades la música que escolt, amb els llibres que llegesc i les pel·lícules o sèries que mir. I, també, hi vull escriure per parlar i xerrar de coses que m'entrentenguin i m'agradin (o que per ventura no ho fan tant o gens: ja ho veurem.)
Una altra cosa: aqueix blog, com podeu comprovar, té com a principals destinataris els meus amics i coneguts; és un bloc, diguem-ho així, domèstic. No duc endarrer res pus. Ara això sí, qui s'hi atraqui i hi toqui comparació, maldament no ho faça a posta, també hi és benvengut.
Cap de les imatges que apareixen en aqueix blog ha estat captada amb intenció ofensiva; qui no hi vulga aparèixer només m'ho ha de fer saber (ho pot fer mitjançant un comentari, que no serà publicat, a l'entrada del blog en què apareixen les imatges). D'altra banda, si qualcú troba que segons quins videos i música que hi ha per ací, que ho diga i ja faré passes. Els pos simplement per donar-los a conèixer i per fer-los difusió, mai per obtenir-hi cap benefici.
Ja ho sabeu: si vos agrada la música que hi ha en aqueix blog, gratau-vos la butxaca. Es bien? Idò entesos! Benvenguts a ca la tia Catalina Caquera!