Zero, d'Smashing Pumpkins, en versió electrònica

Què pot passar, quan qualcú o qualque banda del món electrònic fa una nova mescla --un remix, en diuen-- d'una cançó de rock. Ben sovint, que l'espifien, però de vegades --només de vegades-- li donen un aire nou a la cançó, suggestiu, sorprenent. A parer meu, és el cas (entre d'altres) d'Spahn Ranch i la versió que feren d'AC/DC (shot down in flames) o d'aqueixa versió de Smashing Pumpkins que han fet Le Castle Vania.I no, a aqueixes edats no m'he fet "maquinero": això és rock (i per cert, m'agraden moltes de cançons d'electrònica, siguen o no electro-rock: un trauma més gros va ser reconèixer que m'agradaven las Grecas, los Chichos i los Chunguitos, i mira, encara som viu i naveg.)

Shine on

Una cançó que sempre m'ha agradat, tant en la versió original --de the House of Love, de 1987-- com en la versió recent d'Apoptygma Berzerk, de prop de vint anys després (2006).

Noah's Ark Was A Space Ship

Un grup que m'ha sorprès gratament. Torna el Noise-rock?

"Otra ves", tot recordant en Willie de Ville

A començaments dels vuitanta, feia coses així:

Un poc més de rock (dance) electrònic

Avui escoltava Apoptygma Berzerk, una banda de Noruega. Tenen una extensa trajectòria i enguany han tret un disc nou que, diuen, és massa comercial i massa poc tecno-dance. A mi, ho diguen com ho diguen, m'agrada molt.

Tanmateix, és ver que sonen diferents --més rockers-- i més accessibles que abans, com podeu veure en el video de més a baix, en què enverguen una branca dance-rock que fa pardal. Si a la festa Malafama de Can Picafort els DJ tecno que la tancaven haguessen posat qualque cançó d'aqueixes, pentura hauria quedat una estona més i no hauria esquitxat a les quatre. Ara que, si ho haguessen fet, potser haurien espantat la seva "clientela" més dance. Però se suposava que la festa anava més de rock, o no?.

És mort en Willie de Ville

Quant som a punt de partir cap a la fira ecològica nocturna de Can Picafort, i llavò al Selva Rock, vull fer esment d'una notícia que he vist: és mort en Willie de Ville. Als cinquanta-cinc anys, se'n va un rocker de bon dir de veres, de fets, actituds i posat.





Podeu llegir la notícia ací

Avui m'ha pegat per...

Avui m'ha pegat per escoltar música electrònica de base rock, o feta per grups de rock que també saben (o sabien) fer servir els instruments de sempre. Per exemple, els meus estimats Primal Scream