8/08/2009

És mort en Willie de Ville

Quant som a punt de partir cap a la fira ecològica nocturna de Can Picafort, i llavò al Selva Rock, vull fer esment d'una notícia que he vist: és mort en Willie de Ville. Als cinquanta-cinc anys, se'n va un rocker de bon dir de veres, de fets, actituds i posat.





Podeu llegir la notícia ací

Avui m'ha pegat per...

Avui m'ha pegat per escoltar música electrònica de base rock, o feta per grups de rock que també saben (o sabien) fer servir els instruments de sempre. Per exemple, els meus estimats Primal Scream

7/27/2009

Lágrimas negras

Hi ha qualcú amb coratge a bastament per dir, després d'escoltar-la de cap a peus, que no li agrada (o que no li diu res) Lágrimas negras d'en Miguel Matamoros?




Aunque tú me has dejado en el abandono,
aunque tú has muerto todas mis ilusiones
en vez de maldecirte con justo encono
en mis sueños te colmo,
en mis sueños te colmo
de bendiciones.

Sufro la inmensa pena de tu extravío
siento el dolor profundo de tu partida
y lloro sin que sepas que el llanto mío
tiene lágrimas negras,
tiene lágrimas negras,
como mi vida.

Tu me quieres dejar,
yo no quiero sufrir,
contigo me voy mi santa
aunque me cueste morir.

7/05/2009

Holiday

He de menester desconnectar, de tot i ara. Què faré? Què em convé més? Desaparèixer? Fer el mè? Fer l'animal? Que ningú sapi res de mi i jo de ningú (tret de mamare, és clar)? Estar tot sol com a teràpia antiestres? Fer matx a totes les revetles? Anar a estar a una cel·la de Lluc? Tot plegat? Segurament. Una cosa sé cert: he mester returar i no donar gaire senyals de vida una temporada.


Banda sonora: Holiday


1. La versió, de Hayseed dixie:



2. L'original, de Green Day

Elizabeth & the Catapult - Race You Home

Senzillament, que m'agraden de molt.

PD: Ja sé que el "rollo" neo folk singer amb grup semiacústic a darrera pot començar a cansar, però mentres facen cançons com aqueixes...