7/27/2009

Lágrimas negras

Hi ha qualcú amb coratge a bastament per dir, després d'escoltar-la de cap a peus, que no li agrada (o que no li diu res) Lágrimas negras d'en Miguel Matamoros?




Aunque tú me has dejado en el abandono,
aunque tú has muerto todas mis ilusiones
en vez de maldecirte con justo encono
en mis sueños te colmo,
en mis sueños te colmo
de bendiciones.

Sufro la inmensa pena de tu extravío
siento el dolor profundo de tu partida
y lloro sin que sepas que el llanto mío
tiene lágrimas negras,
tiene lágrimas negras,
como mi vida.

Tu me quieres dejar,
yo no quiero sufrir,
contigo me voy mi santa
aunque me cueste morir.

7/05/2009

Holiday

He de menester desconnectar, de tot i ara. Què faré? Què em convé més? Desaparèixer? Fer el mè? Fer l'animal? Que ningú sapi res de mi i jo de ningú (tret de mamare, és clar)? Estar tot sol com a teràpia antiestres? Fer matx a totes les revetles? Anar a estar a una cel·la de Lluc? Tot plegat? Segurament. Una cosa sé cert: he mester returar i no donar gaire senyals de vida una temporada.


Banda sonora: Holiday


1. La versió, de Hayseed dixie:



2. L'original, de Green Day

Elizabeth & the Catapult - Race You Home

Senzillament, que m'agraden de molt.

PD: Ja sé que el "rollo" neo folk singer amb grup semiacústic a darrera pot començar a cansar, però mentres facen cançons com aqueixes...


7/03/2009

Tornada i partida de vacacions amb una cançó amb canvis de ritme: Fire de Kasabian

Tornada de vacacions blogueres i començament d'unes semivacacions i parcials de l'altra casta amb una cançó que em diu bé, tant pel títol --Fire: jo som en Foc-- com per la música (que m'agraden de molt aqueis canvis de ritme). Un tema ben senzill, però més que efectiu. Au, salut i alerta amb la basca.

6/15/2009

Manel: el bròquil

Sí: és una versió de La tortura de na Shaquira.





La cançó ja té grup al facebook:

http://www.facebook.com/group.php?gid=48103261947&ref=nf

No vull que tots els dies siguin de Sol
Tampoc vull que tots els divendres siguin de festa
No t’exigeixo que tornis pregant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d’ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on anaves
Ai Ramon, que se t’ha acabat el bròquil

Ja sé que no sóc Sant Pere, però en podríem parlar
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m’estimes
Vull que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...