Barricada: Noche de rock'n'roll

Recordant coses d'esos tiempos.

Apples versionat rage against the machine de Rage against the machine

Una de les cançons que em feren apreciar el newmetal i similars va ser aqueixa. Aleshores ja havíem abandonat el malafama i havíem pres el tomb cap a Porto Cristo. Coses (sobretot) de les manacorines i petreres i, també, de la música que posaven pels Catòics (a Manacor) i a xibius com es Makokis i s'aigorràs. Tempus fugit...

Aqueixa excel·lent versió funk (i no sé què més) de the killing of the name ho m'ha fet recordar. Branca!

es Reboster

Ahir presentaren el seu darrer disc en es Colomer. És tot un orgull que siguen des meu poble. Aqueixes cançons són més antigues, però pot anar bé per conèixer-los.

The John Spencer Blues Explosion

Massa retros i garatgers per a molta de gent, a mi m'han fet passar molt bones estones.

Warren Zevon

Per començar bé el dematí...

Tres versions lolailolailo-rumberes de temes coneguts

El dissabte de la Fira vaig posar música en Es Colomer. Patxanga m'havien demanat i, com que estic a ses ordes, patxanga hi vaig posar: disco, funk, rumba, movida espanyola dels vuitanta, frikades diverses (el Fary, el Pelos, Toni el Gitano...) i --sí-- un poc de rock. Però vet aquí que el que va venir més de nou a la gent varen ser una altra casta de cançons: el rock electrònic (o dance-rock, o com li diguin) que vaig posar de les sis i mitja en envant, i versions loailos de cançons d'altres estils, però que agradaren a la gent. Són aqueixes (supòs que tothom endevinarà quines són les originals):





M'han dit que un que té un programa de radio hi va dir (al programa) que aqueix vespre era al Colomer, va escoltar aqueixa versió lolailo-rumbera de Where is my Mind i que ha demanat ameiam si li puc fer arribar la referència. Podeu estar segurs que ho faré: per un pic que em fan propaganda ;-) i tenc un momento de gloria ;-). Deixant la pardaleria a part, les tres versions m'agraden molt. Però jo som un poc (molt) lolailo...

Minor Treath

Crec que poca gent recorda el primer grup de n'Ian Mackaye,cantant i guiterrista de Fugazi. Minor Treath feien hardcore dur, ràpid i aspre, peu fiter i a tota màquina, que em fa l'efecte que la parròquia que escoltava Fugazi al Malafama trobaria massa dur i punk. Una música que els Minor feien fora --diuen-- prendre cap casta de droga (ni alcohol, ni tabac, ni herba i molt manco pastilles, LSD, coca o coses per a l'estil. No debades foren considerats els ideòlegs del moviment Straight edge, una actitud que després també fou atribuïda als Fugazi i a la qual n'Ian Mackaye no li ha donat gens d'importància; de fer, fins i tot l'atribueix a la casualitat. De fet, però, el moviment pren el nom de la cançó dels Minor Treath titulada "Straight edge", que en Mackaye afirma que va composar com a resposta als amics que es ficaven amb ell perquè no se n'anava de marxa com la resta. Si no anaven passats de res --cosa que no tenc motius per dubtar, d'altra banda--, crec que poca gent podia tenir una actitud tan enèrgica i vital damunt un escenari com la que tenien els Minor i els Fugazi.

PD: és una llàstima que els videos no se sentin gaire bé, però són un excel·lent document de la branca que donaven els Minor Treath

Manel, el millor grup en català en molt de temps

Que m'agraden de molt... Quasi tant com Antònia Font