Me'n vaig a jeure, més tard del quefeia comptes, però és que, quan tornava d'un sopar, m'he temut que a Tv3 feien Sideways --en castellà li varen posar Entre Copas-- una de les pel·lícules que m'han agradat més de fa una partida d'anys (a mi em va passar per malla i no la vaig conèixer fins l'any passat, quan en vaig comprar, rebaixat, el DVD, fora sabre que hagués tengut un oscar i que fos una pel·lícula apreciada pels cinèfils. La som vista un esplet de vegades, i volia deixar passar el temps abans de tornar-la a veure. però ha estat bé escoltar els diàlegs en català. Au, bona nit i a posar els ossos de pla.
10/20/2008
10/19/2008
Da-li maraca! (rumba i gitaneo)
Ahir xerràvem de la música que escoltam darrerament. Jo vaig dir que m'agradava la rumba i la música gitana. Se varen pensar que feia referència a la nova rumba catalana, o al flamenc (que també m'agrada), però jo volia dir cançons i grups com els de baix. Em pegarà o no, les lletres seran així com siguen, PERÒ A MI M'AGRADA. Au, ja ho he dit.
Er Fuego
LOS CHICHOS - NI MAS NI MENOS
LOS CHUNGUITOS - AY QUE DOLOR
LAS GRECAS - ACHILIPU
Er Fuego
LOS CHICHOS - NI MAS NI MENOS
LOS CHUNGUITOS - AY QUE DOLOR
LAS GRECAS - ACHILIPU
10/16/2008
Retirada
Dissabte a vespre vaig pasturar a voler, fins trenc d'alba (les cinc del dematí). Va ser un bon acomiadament de la marxa, la festa i la bauxa, perquè, després d'un parell de mesos d'anar per ací i per allà i, també, de fer l'animal, ho deix anar: em retir. Per una temporada llarga. Mig any, un any o més. Ja ho veurem. Ho vaig dir als amics, però d'aquella suerte i amb aquella notxe, no en feren gaire cas... No és que passi res d'especial (o sí): toca una etapa de canvis, de posar orde, de dur a terme projectes i resoldre necessitats, que ja tenia prevista. La nova etapa, de fet, ja va ha començat: despús-ahir mateix al congrés i continua, avui horabaixa, demà i dissabte a un altre congrés, aqueix a València, i tirarà envant, si puc, fins que trega el net de tot el que duc endarrer.
Que no és poc, precisament, perquè a partir d'ara he de fer (i ho vull fer) altres coses: em toca centrar-me en la feina (tenc compromisos adquirits que he de complir, per qualque cosa m'hi vaig comprometre), estudiar oposicions, fer la tesi, acabar i complir compromisos (publicacions, feines...) que em faran impossible fer vida social (tanta com l'ha que havia fet aqueixs darrers mesos, vull dir) i, part damunt tot, sortir i fer l'animal. He de menester concentració, molta, i un ambient propici per a tenir-la. He de mester TRANQUIL·LITAT, en definitiva. Fer feina a cobro i amb el cap a la feina. Hi he pensat molt aqueixs darrers mesos i, no fa gaire, vaig decidir posar fil a l'agulla, perquè vaig arribar a la conclusió que tot i bé no pot ser, i que toca triar. I, dit i fet, vaig posar una data per posar punt, dia 12 d'octubre. No perquè fos el Día de la Patria, precisament, sinó perquè coincideix amb una "punta! de feina i d'activitats que són més que compromisos: són coses que sempre havia volgut fer. ¿Que per què la cosa és (o vull que siga) tan dràstica? Per lo dicho, perquè com que em conec y la cabra tira al monte em pertoca disciplina, planificar, definir prioritats i tenir voluntat per a complir-les, perquè m'hi jug les sopes, el futur i la trajectòria professional. M'hi jug fer el que sempre he volgut fer i que, si no vaig viu, amb els peus fiters i les fites clares, pot passar de llarg. Sé que pot parèixer fins i tot materialista, però és el que tenc ganes de fer, avui i ara. Sí que vull, per exemple, anar a qualque dinar o sopar, però anant a jeure a la una com a molt. ¿Que no hi ha tant per tant? Ara com ara em toca aprofitar el temps fent aqueixes coses (i que quedi clar que no pens que aqueixs darrers mesos l'haja perdut, no és això: l'he aprofitat a bastament!). I també em pertoca parar esment a d'altres. Per exemple, a poder pagar la hipoteca i les despeses habituals sense haver de tallar les llesques primes, i per això és necessari estrènyer-se la corretja, fer el cap envant i anar per feina. Toca malavejar a les totes. Quan toca, toca. Però tan sols que ens entenguem: això no vol dir que la gent que he anat aqueixs darrers temps no siguen uns amics excel·lents (vet si ho són!) i anar amb ells no ha estat ni és, mai de mai, perdre el temps o tudar-lo, però fins que no mudi la cosa i aconseguesca aqueixs objectius m'hauré d'estrényer un ou, estar cap calat i dedicar-me a posar colzos i, per això mateix, ens veurem més poc per enmig. Si qualcú hi surt perdent, indubtablement, seré jo. Però si tot va bé, serà només per un temps i, sobretot, per guanyar-hi. Hi ha una cançó dels Posies que diu "I've got a lot of thoughts/ got a lot of plans". Jo també. Però vull que els meus pensaments i els meus plans siguen part del present, que es convertesquen en realitat i que no quedin, simplement, en allò que "I could dream all day".
Que no és poc, precisament, perquè a partir d'ara he de fer (i ho vull fer) altres coses: em toca centrar-me en la feina (tenc compromisos adquirits que he de complir, per qualque cosa m'hi vaig comprometre), estudiar oposicions, fer la tesi, acabar i complir compromisos (publicacions, feines...) que em faran impossible fer vida social (tanta com l'ha que havia fet aqueixs darrers mesos, vull dir) i, part damunt tot, sortir i fer l'animal. He de menester concentració, molta, i un ambient propici per a tenir-la. He de mester TRANQUIL·LITAT, en definitiva. Fer feina a cobro i amb el cap a la feina. Hi he pensat molt aqueixs darrers mesos i, no fa gaire, vaig decidir posar fil a l'agulla, perquè vaig arribar a la conclusió que tot i bé no pot ser, i que toca triar. I, dit i fet, vaig posar una data per posar punt, dia 12 d'octubre. No perquè fos el Día de la Patria, precisament, sinó perquè coincideix amb una "punta! de feina i d'activitats que són més que compromisos: són coses que sempre havia volgut fer. ¿Que per què la cosa és (o vull que siga) tan dràstica? Per lo dicho, perquè com que em conec y la cabra tira al monte em pertoca disciplina, planificar, definir prioritats i tenir voluntat per a complir-les, perquè m'hi jug les sopes, el futur i la trajectòria professional. M'hi jug fer el que sempre he volgut fer i que, si no vaig viu, amb els peus fiters i les fites clares, pot passar de llarg. Sé que pot parèixer fins i tot materialista, però és el que tenc ganes de fer, avui i ara. Sí que vull, per exemple, anar a qualque dinar o sopar, però anant a jeure a la una com a molt. ¿Que no hi ha tant per tant? Ara com ara em toca aprofitar el temps fent aqueixes coses (i que quedi clar que no pens que aqueixs darrers mesos l'haja perdut, no és això: l'he aprofitat a bastament!). I també em pertoca parar esment a d'altres. Per exemple, a poder pagar la hipoteca i les despeses habituals sense haver de tallar les llesques primes, i per això és necessari estrènyer-se la corretja, fer el cap envant i anar per feina. Toca malavejar a les totes. Quan toca, toca. Però tan sols que ens entenguem: això no vol dir que la gent que he anat aqueixs darrers temps no siguen uns amics excel·lents (vet si ho són!) i anar amb ells no ha estat ni és, mai de mai, perdre el temps o tudar-lo, però fins que no mudi la cosa i aconseguesca aqueixs objectius m'hauré d'estrényer un ou, estar cap calat i dedicar-me a posar colzos i, per això mateix, ens veurem més poc per enmig. Si qualcú hi surt perdent, indubtablement, seré jo. Però si tot va bé, serà només per un temps i, sobretot, per guanyar-hi. Hi ha una cançó dels Posies que diu "I've got a lot of thoughts/ got a lot of plans". Jo també. Però vull que els meus pensaments i els meus plans siguen part del present, que es convertesquen en realitat i que no quedin, simplement, en allò que "I could dream all day".
Ara només toquen tres coses: feina, orde i disciplina. Que no és poc.
I've got a lot of thoughts
Got a lot of plans
I lost a lot of sleep
Trying to understand
I could dream all day...
In a blackened room
Staring into space
Underneath a thousand blankets
Just to find a place
Where everything is reachable
Imagining is safe
I tried to make it so
I didn't even know
I could dream all day...
I dreamt I was awake
My mouth was colored grey
As the world revolved around me
I could only say
I could dream all day...
10/13/2008
Avui seré aquí:
Concretament, parl el primer de tots, a les 12:
Els dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre congrés internacional «La conquesta de Mallorca. L'economia urbana, comercial i marítima. La figura de Jaume I». L'assistència al Congrés és gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament i enviar la butlleta d'inscripció a l'adreça sha@iec.cat fins el dia 10 d'octubre a les 13 h o bé lliurar-la personalment a l'organització del Congrés abans de començar les sessions.
En podeu veure el programa a:
http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/13660_TripticJaumeIPalma.pdf
Els dies 13, 14, 15 i 16 d'octubre congrés internacional «La conquesta de Mallorca. L'economia urbana, comercial i marítima. La figura de Jaume I». L'assistència al Congrés és gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament i enviar la butlleta d'inscripció a l'adreça sha@iec.cat fins el dia 10 d'octubre a les 13 h o bé lliurar-la personalment a l'organització del Congrés abans de començar les sessions.
En podeu veure el programa a:
http://www.iec.cat/gc/digitalAssets/13660_TripticJaumeIPalma.pdf
10/10/2008
L'exchaval de la peca (en MARC PARROT)
Supòs que molta de gent se'n recorda del Chaval de la Peca, però --segurament-- molt més poca gent sap que el Chaval no era més que l'alter ego --accidental, de tot d'una-- d'en Marc Parrot, un music català amb una llarga trajectòria dins el món de la música "alternativa" o "independent" i que ara --els dos darrers discs-- els ha fet en català. A mi, personalment, m'agrada molt (més que els vetusta morla, per exemple), motius lingüístics a part; basta i prou amb cercar més videos dels seus temes en castellà al youtube o amb escoltar-los al seu web (http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html).
Ulleres per veure-hi malament
La reina del meu cor
Mentider
SUPERHEROI
Ulleres per veure-hi malament
La reina del meu cor
Mentider
SUPERHEROI
10/08/2008
Ja som arribat!
Ja som tornat de Madrid (ja contaré com és anada l'eixida), i només tornar, ha tocat inauguració de l'exposició en la qual he participat i treballat aqueixs darrers mesos. Ara mateix torn de la inauguració. Ha estat així com pertoca: gent, trull, la visita guiada per a les autoritats i gent important i, just llavò, després d'una mica de tiberi tocar comparació a la Vila per posar els ossos de pla. Ara, com ara, però, no puc aclucar els ulls i agafar el so. Coses que em passen quan hi ha hagut una cosa d'aqueixes.
Per a qui li interessi, hi ha una plana web de l'exposició:
http://reijaumeprimer.cat/
La setmana qui ve, torn a tenir trull de jornades i congressos. De dilluns a dijous, a Ciutat, a un congrés sobre en Jaume I que organitza l'IEC conjuntament amb institucions mallorquines i balears. De dijous capvespre fins dissabte, a València, a un altre congrés sobre migracions. Si puc, miraré d'agombolar per tornar a Mallorca el dissabte a vespre, a temps per ésser al sopar de les bodegues. Ja veurem si puc.
Per a qui li interessi, hi ha una plana web de l'exposició:
http://reijaumeprimer.cat/
La setmana qui ve, torn a tenir trull de jornades i congressos. De dilluns a dijous, a Ciutat, a un congrés sobre en Jaume I que organitza l'IEC conjuntament amb institucions mallorquines i balears. De dijous capvespre fins dissabte, a València, a un altre congrés sobre migracions. Si puc, miraré d'agombolar per tornar a Mallorca el dissabte a vespre, a temps per ésser al sopar de les bodegues. Ja veurem si puc.
10/02/2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
