Bísties (de foc?)

El mes de juny vaig ésser de viatge a Catalunya Nord, convidat (sí!) per una gent interessada en la nostra història i en la nostra cultura (gràcies, Catalina, Maria Antònia, i a tothom!). Un dia, si tenc temps i lleguda, penjaré un parell de fotografies i escriure qualque cosa de l'eixida. Avui, que tenc lliure, pensava quins trulls tenia prevists per a aqueixa setmana. I em som recordat que els Dimonis de Hiachat (jo en som soci, i per tant, un dimoni "virtual", que com a molt escriu gloses i versots) aqueix dimecres a vespre presenten l'anyada del vi "l'Avern" a les Bodegues Galmés-Ribot. I res, que m'he enrecordat que als capitells del Palau del rei de Mallorca hi apareixien representats un parell d'animalons que s'assemblen, "misteriosament", a la bístia de foc (quan li posarem nom?) dels dimonis. Deuen ser parents de prop (;). Coses dels bestiaris romànics i gòtics del Principat.

Slowly-slowly (poc-a-poooc!)

Aquests haurien de ser dies de tranquil·litat, d'agafar-se les coses amb calma, de fer el mè i cercar l'oratge. Ho duc endarrer, però no potser. La feina, de tota casta, s'ha ajuntat i em deixa poc temps. Massa poc. I els vespres del dijous, del divendres i del dissabte els vaig passar fent l'animal, pasturant per Llubí i per Artà. Otra ves, d'aquesta suerte i amb aquestes notxes, que dirien ma mare i les de la seva quinta. I, és clar, aixecar-se amb dues hores dormides, amb caparrot i amb mitges cambres no és el millor perquè la feina reti. Però m'hi he posat i, definitivament, més em valdria agafar-m'ho amb pas de caragol i més de prim compte, perquè així com estic deix llobades per tots els talls. Més val fer poca via i fer la feina bé, no com aqueixa del video, que li agrada anar a les totes i no té gens per mà això d'anar estil slow, que ara s'usa molt. I Mira que l'homonel·lo no s'atura que dir-li, que vaja slowly-slowly, i ella, ni pruna. I com que no creu, a l'al·lota llavò li passa una bona pardalada (mai millor dit!) Li'n donaran, de no creure!

Basca

Segons la dita, "sa santa l'encén i el sant l'apaga". Feia anys que els refranys de naturalesa metereològica no es complien, però enguany l'ha feta vera, perquè basqueja ferm.

Sí, fa basca. Segons el DCVB, aqueixa paraula, entre d'altres significats, té aqueix:

4. a) Calor forta i feixuga, que dificulta la respiració (Tortosa, Maestr., Val., Al., Mall., Men., Eiv.); cast. bochorno. Quant estich desesperat de basca, Roq. 29.—b) pl. Sensació d'ofec produïda per l'excés de calor; sensació anormal de calor en temps que no és calorós (Mall., Men.). En Ramis, que tenia basques y suava de Jané, Roq. 44.

I aqueixa casta de calor, que no importa que siga de molt de graus per resultar feixuga i humida, és la que fa aqueis dies.

Jo, que he abandonat els meus temps de sarganta per mor de l'alèrgia al sol que vaig aglapir fa un parell d'anys, no puc fer altra cosa que untar-me de cap a peus amb protector solar del tipus "pantalla total" (i això no m'agrada gaire) o, més preferiblement, esperar que torni la primavera, d'hivern o d'estiu. I passetjar de bell nou per les carrerasses i els camins, com el del camp d'en Serra.

tancat un parell de dies

Fa un parell de dies que aqueix blog és tancat per vacacions (dic això perquè he descobert que hi ha gent que el mira --llegeix?-- cada dia).

Res, que han estat les festes de Santa Margalida, i ara vull tenir un parell (curt: dos o tres) de decapvespres per fer el mè). O vida de ca mantengut, que dirien els meus vells. Com la que fa el nostro Tommy.

A la fresca

Qui és que diu que a Mallorca ja no s'usa estar a la fresca?

I ara un poc de branca

Amb un dels meus grups preferits, amb dues cançons que ja peguen per "antiguidea", però vaja quina branca que donaven (i encara donen). Varen ser la revolució del heavy metal de darreries dels 70 i bona part dels 80, la influència heavy del punk i, en definitiva, un dels millors grups de la història. Són durs,duríssimms (ho eren, sobretot, en relació al rock dels inicis dels vuitanta), de so brut i amb veu cassinera (la d'en Lemmy, evidentment), pero saps que hi sonen de bé!

Mary Wells

Au idò, la darrera remesa de soul antic cantat per dones:

the Shirelles

Aqueis dies tenc la calessa d'escoltar soul, de l'antic, però comercial. Supòs que deu ésser perquè fa poc que som fet els anys i em revé la nostàlgia, perquè ja feia estona que no n'escoltava, o simplement perquè vaig ensopegar amb els discs sense voler. Un altre grup que també m'agrada molt són les Shirelles, que tenen cançons tan conegudes i tan bones com aqueixes (sí, ja sé que les lletres són així-així; això de cantar a poc a poc té aqueixes coses, que just que eiximporris un poc l'anglès ja les entens, i passa el que passa).

Soldier boy

Please Mr. Postman