A la fresca

Qui és que diu que a Mallorca ja no s'usa estar a la fresca?

I ara un poc de branca

Amb un dels meus grups preferits, amb dues cançons que ja peguen per "antiguidea", però vaja quina branca que donaven (i encara donen). Varen ser la revolució del heavy metal de darreries dels 70 i bona part dels 80, la influència heavy del punk i, en definitiva, un dels millors grups de la història. Són durs,duríssimms (ho eren, sobretot, en relació al rock dels inicis dels vuitanta), de so brut i amb veu cassinera (la d'en Lemmy, evidentment), pero saps que hi sonen de bé!

Mary Wells

Au idò, la darrera remesa de soul antic cantat per dones:

the Shirelles

Aqueis dies tenc la calessa d'escoltar soul, de l'antic, però comercial. Supòs que deu ésser perquè fa poc que som fet els anys i em revé la nostàlgia, perquè ja feia estona que no n'escoltava, o simplement perquè vaig ensopegar amb els discs sense voler. Un altre grup que també m'agrada molt són les Shirelles, que tenen cançons tan conegudes i tan bones com aqueixes (sí, ja sé que les lletres són així-així; això de cantar a poc a poc té aqueixes coses, que just que eiximporris un poc l'anglès ja les entens, i passa el que passa).

Soldier boy

Please Mr. Postman

Be my baby - The Ronettes

Personalment, sempre m'ha agradat molt el soul, sobretot l'antic, tant el més vocal com el que té aires més funkys. I hi ha cançons com aqueixa --conegudíssima-- que tenen "allò" que fa que agradin sempre; de vegades, perquè entristeixen; d'altres, perquè fan venir l'alegria, i d'altres, simplement recordar (I, sí, a mi m'agrada el rock dur, el punk, el hardcore i el noise, però també coses com això).

Get ready

No fa molt que vaig punxar Get ready, de the Supremes. Supòs que la seva versió és la més coneguda, però la dels Temptations també és molt bona ferm. Una bona cançó, que fa festa.

Dream Lover, de Bobby Darin

Una cançó que sempre m'ha agradat. Digau-me hortera, si tant voleu, però m'agrada. Ja sé que en Bobby Darin no em pega gaire, però mira...

Cosmic Psychos

Vet ací un altre grup dels 80-90, els Cosmic Psychos. Aqueis no eren (ni són, perquè encara toquen) ni grunge, ni indie, ni tenien res de "cool" ni d'"in", però vaja quina branca que donaven, batuadell. Hard/heavy/punk a l'estil australià, renou a rompre, i ja està bé.

El video és d'una de les cançons que m'agrada més, She's a lost cause.