Bon dia a tot hom després de dies, gairebé mesos, de pràctica inactivitat. Coses de la feina, bàsicament. I també de l'avaria de l'ordinador, que encara dura.
Bé, posarem fill a l'agulla. Després de l'éxtasi rocker del concert dels Bellrays, aqueis dies em som dedicat a escoltar coses un poc diferents: es tracta de no embafar-se. Concretament, entre d'altres coses, he dedicat el temps a escoltar un poc de música electrònica (de la que m'agrada més, és a dir, psicodèlica, indietronica, industrial, new rave...). Un disc que m'agrada són els remixs de Swim, el darrer disc de Caribou. Aqueixa casta de discs, ja ho sabeu, poden esdevenir-se una espècie de calaix de sastre on espeses vegades el principal alicient és l'endarrer de sabre com sonaria tal o qual cançó mesclada --o "tocada"-- per aquell o per aquell altre. Per a mi la sorpresa ha estat que m'agradi més la remescla de Kaili deWalls que la feren els Fuck Buttons. Segurament perquè m'esperava onades de psicodèlia i per la remescla n'hi campa ben poca. A parer meu, és clar...
11/29/2010
11/03/2010
Per a na Tatanomima
Si qualcú --que no li agrada la música indie o que no li va ni li ve-- et diu que li agrada Pale blue eyes de Velvet Underground demostra (pens jo) que, com a mínim, té gust.
Llavò ve quan penses que t'agradaria compartir amb aqueixa persona música de la que escoltes, però més contemporània i que pugui a tenir a veure qualque cosa amb l'estil d'aquella cançó (en primera) i del grup (en segona). En aqueixs casos, comptats, un hom pot decidir fer una selecció de cançons i fer-la-hi arribar. Si voleu saber quina va ser ésser --tota de música de fa poc-- pitjau
ACÍ
Si de cas, ja em direu el què.
Llavò ve quan penses que t'agradaria compartir amb aqueixa persona música de la que escoltes, però més contemporània i que pugui a tenir a veure qualque cosa amb l'estil d'aquella cançó (en primera) i del grup (en segona). En aqueixs casos, comptats, un hom pot decidir fer una selecció de cançons i fer-la-hi arribar. Si voleu saber quina va ser ésser --tota de música de fa poc-- pitjau
ACÍ
10/20/2010
Persiang Rugs
Hard-garage-rock marca Hoodoo Gurus i un video estil Russ Meyer: Els Persian Rugs tocant Be a woman. El video, com pertocava per a segons quines closques il·luminades, va ser censurat.
Persian Rugs - Be a woman
Persian Rugs - Be a woman
10/10/2010
The Bellrays
Després del parèntesi estiuenc reprenc el blog amb bones noves. Vénen. A Mallorca. Sí.
Es Browny, es Nico i jo serem davant de tot per veure sa Lisa ben de prop:
Soul...
Punk
Punk-soul
Rock'n'roll de tota casta
9/09/2010
8/04/2010
Buidarevetles
Penses que no hi ha manera humana de fer el ganbirot per damunt la plaça de qualsevol revetla per mor de la gernació que hi ha? Estàs fins els dallons d'estar una hora perquè et servesquen uns beures rònics a qualsevol tasser? Tens pixera i a davant l'excusat hi ha una coa més llarga que dies té la meva hipoteca? No et preocupis, que
tens la solució: la friky-lolailo compilation de l'estiu by Ca sa Tia Catalina!
Da-li al ACÍ, i ja veuràs com la gent de la revetla de la plaça minvarà a les totes (o s'omplirà de segons qui, que no sé què és pitjor)!
Per aquí hi campen, entre d'altres: Los Chunguitos, El Pelos (amb la Grifa!), na Lolita, Rumba 3, Azucar Moreno (versionant I will survive), Azucarillo Kings (versionant Where is my mind), Los Salvajes (versionant You really got me), Los Berzas (versionant I love rock'n'roll), Les Surf (versionant Be my baby de the Ronettes), Doctor Explosion (versionant La Chatunga d'en Luís Aguilé), Brujeria (versionant Macarena), Abba (autoversionant-se en espanyol), Los Tres Sudamericanos, Rafaella Carrà, Miguel Bosé....
7/14/2010
Musica d'estiu (4b): the Gossip
The gossip, altra volta....
Ho reconec: no havia escoltat així com pertocava els seus darrers discs.
Més coses, ACÍ.
Au, a colgar els ossos!
Ho reconec: no havia escoltat així com pertocava els seus darrers discs.
Més coses, ACÍ.
Au, a colgar els ossos!
Musica d'estiu (5): Flyafter
Indietrònica, o electropop, del que ara s'usa, amb cançons per passar un capvespre
d'estiu a El Sol, a Son Serra, devora na Borges.
Com? Que no sabeu on és El Sol?
Ai, ai, no anam... Segur que vas molt estressat/da ;-)
(com jo mateix)
Si qualcú vol saber més coses de Flyafter, que pitji
ACÍ
Supòs que a l'amic en Nandes li deu agradar aqueixa cançó
(escoltau a partir del minut 1)
7/11/2010
Un poc de música d'estiu (4): the Gossip
Que qui són the Gossip? Un grup de indie rock, que ja fa més de deu anys que rutlen i que ja han fet quatre discs. Tenen al capdavant na Beth Ditto, una vocalista impactant i rabassuda, amb una veu suggerent i amb potència. Com els Bellrays, em direu. Sí, d'una manera certament injusta, la comparança habitual, la referència immediata són, indefectiblement, els autors de Vodoo train. I és que, com la banda de na Kebaula, the Gossip fan rock potent, garager, de base punk i tenen també molt de soul, però aquí acaben les comparances (de tot d'una hi havia elements a bastament per fer-ne, però jo no diria que hi haguera hagut cap influència directa). A diferència dels Bellrays, the Gossip tenien molta de cosa de psychobilly i, de fa un parell d'anys ençà, són molt més indie i glam. I, per afegitó, en el darrer disc, Music for men, del 2009-- fins i tot hi mesclen l'electrònica. Música potent i aferradissa, feta per gent sense complexos i amb les idees clares. Què més voleu?
7/08/2010
Aniversari
A ca la tia Catalina Caquera estam de celebració. El redenebot de la tia fa anys i aqueix blog per als amics en va fer dos no fa gaire dies. Qui ho havia de dir! Per brufar-ho, un poc de festa. I com que aqueix espai, sobretot, va de música, res millor que un bon esplet de cançons que avui sonen com a banda sonora a dos Buidapistes:
- Festa de Portassa, amb un bon esplet de temes "clàssics" --i altres no tant-- de la música de garage (que jo en dic "de portassa", per fer broma, amb una accepció gens rígida del terme, i amb la qual faig referència als estils que solen agradar als aficionats al garage-rock: soul, funk, rhythm & blues, twist, rock'n'roll, punk i --per supost-- garage). Música alegre i per ballar, des de la dècada dels seixanta ençà fins ara mateix. Pensat per a en Nico (i dedicat!), que va fer anys dia 6.
Molts d'anys, momo de força! Esper que tu i na Ju gaudiu aqueix present que ella et va fer!
Qui vulga saber coses de com sona, que pitji
- Aniversari Sam Inot, amb un raig-i-roll de devuit temes de pop, electropop, pot rock, rock electrònic, dance-rock, electrònica, noise rock i rock guitarrer. La majoria són temes actuals, de grups més o manco nous de trinca, però també n'hi ha qualcun de més granadet.
Qui vulga saber coses de com sona, que pitji
Au idò! Fora rampa!
7/04/2010
El descobriment del mes: God is an astronaut
El meu descobriment del mes, i no sé si de tot l'any. Un magnífic grup, instrumental, de post-rock, noise i guitarrer, sovint també amb ingredients electrònics (per exemple, a cançons com Route 666). Cançons llargues i psicodèliques, com si fossen els Fuck Buttons, però amb una mar de guitarres, o els Mogwai, però amb més ritme. El seu darrer disc, Age of the Fifth Sun (2010), és més plàcid, però igual de suggerent. Impressionants. De veres.
Si qualcú en vol sabre més coses pot pitjar, per exemple,
God is an Astronaut - Shores of Orion - video by mattskills from Mattskills on Vimeo.
7/03/2010
Un poc de música d'estiu (3): sinker
Un dels grups nous de dance-rock o new rave --com vulgueu-- que més m'agraden.
Un poc de música d'estiu (2): the Rapture
La cançó que m'agrada més de the Rapture
Si voleu saber més coses de Pieces of people we love, el disc --un poc "antigueu" ja, del 2006, en aqueixa casta de música-- pitjau
Un poc de música d'estiu (1): the Hundred in the Hands
Amb grups que fa més o manco poc temps que conec (o de vegades en fa més). Sovint, "ballables". Però no hi mancarà el rock.
6/10/2010
Arriba l'estiu i la fèmina dominàtrix riu
La Fèmina Dominàtrix fa anys.
Llarga vida a la fèmina dominàtrix, cridarà tot el dia el seu seguici servil.
Els poquíssims resistents a l'esclavatge a què sotmet tota la parròquia ginebronina no podem consentir el seu èxit i patir les seves fuetades incansables. Mentre ideam la manera de desfer-nos del seu jou i del seu look de cuiro negre, he pensat fer-li un present enverinat que li emmetzinarà la festa: un buidapistes falsament dedicat a lloar el seu poder. Serà tot el contrari: com tots els altres buidapistes, la festa quedarà buida en un tres i no res; la falaca musical i la ventimada de sons faran net d'admiradors i de presències submises. Una petita victòria mentre preparam la batalla final.
(Ella, a l'entretant, s'entretén d'una manera certament curiosa...)
En definitiva, desset temes que constitueixen una veritable compilació dels sons que odia la Femina Dominàtrix i que poden ser el motiu que intenti vengar-se de la meva endemesa a força de cops de fuet i de punyides de pues de fasser per allà on no dic.
PD: si voleu saber més coses del buidapistes emmetzinat, pitjau
ACÍ
Bé, Domi, ara de veres: molts d'anys, salut i força! -i conserva el bon humor- Au!
6/03/2010
Branca amb els Soledad Brothers
Darrerament, m'ha pegat una altra vegada -vaig per tombs i per temporades- pel que jo, fent una mica de broma, anomen rock de portassa (garage, hard, sixties, noise, stoner, sixties, indie...) i pel blues, el soul i coses per a l'estil. Sempre va bé, després d'un parell de mesos, redescobrir grups que feia estona que no escoltava; per exemple els Soledad Brtohers, capaços de fer coses com aqueixa:
Absolutament recomanats per a tothom qui li agradi el garage, el blues i el rock'n'roll potent.
Absolutament recomanats per a tothom qui li agradi el garage, el blues i el rock'n'roll potent.
Tha'ts all folks: el darrer buidapistes de la temporada
Fa dos dissabtes vaig posar música en Es Colomer. No hi havia gaire gent, però va estar bé. O per ventura va estar bé per mor d'això, perquè vaig poder posar música amb tranquil·litat i enrevoltat d'amics. Vaig posar, primer de tot, un poc de "rock americà" -americana, en diuen ara-, rock and roll més o manco "clàssic", qualque cançó de surf i moltes de versions (de Roy Orbison, d'AC/DC, de Twisted sister). Després,una estona de "movida". Just llavò, vaig començar amb el que havia de ser el darrer Buidapistes de la temporada... (un buidapistes --ho explic per si qualcú que llegeix aqueixes planes no és amic o conegut meu-- és la selecció de cançons que prepar per posar un vespre i que té uns efectes gairebé instantanis: que tothom li acopi del bar. És per això que solc començar a posar música de matinada i que som apreciat pels propietaris de pubs que tenen tanquera. També empr els buidapistes per torturar i amargar la vida als meus amics, que no tenen altra remei que escoltar-los de cap a cap, fora ibuprofenos o paracetamol amb què protegir-se). Bé, el buidapistes de fa dos dissabtes havia de ser el darrer de la temporada, d'aquí que tengués com a títol That's all folks.
De què anava la cosa? De grups coneguts i ara relativament consagrats (Buit to Spill, Calexico, Rivers Cuomo -el solista i guiterra de Weezer-), de promeses perdudes que ara són grups de culte (16 horsepower), de grups i solistes d'ara i que sonen sovint (Andrew Bird, Elizabeth and the Catapult, Tim Williams, the Takeover UK, Maximo Park, the Horrors o the Drums -un de tants que es fan coneguts per mor d'una cançó a un anunci de cotxos, que ara tothom vol escoltar i que quan els posava no en feien ni una punyeta de cas). També varen caure un parell de temes més o manco emblemàtics i que ja han tornat un poc antigueus, però, tan sols que ens enteguem, d'edat, però no de so: concretament, My pal, de the God; Roman Gods, dels Fleshtones i Eightees de the Killing Joke (una cançó que se mereix ésser coneguda -i gaudida- com a qualque cosa més que el tema que va "inspirar" Come as you are, de Nirvana. També hi havia dues bones sabatades: Fire On the Moon, dels meus estimats Bellrays i Climax de la Phaze, un grup capaç de mesclar el dub amb el grunge i el noise i, de més, a més de sortir-se'n fen temes excel·lents com aqueix, que en un altre temps haguera estat un dels èxits del Malafama. Res, li acop. Si qualcú vol saber més coses del darrer buidapistes, pot pitjar
ACÍ.
I si no, tot això s'estalvia. Au.
That's all folks!
That's all folks!
PD: I sí, també vaig posar aqueixa cançó:
5/22/2010
Qualcú té mal de caps? Fora rampa!Alegria!A siular amb Home d'Edward Sharpe!
Qualcú està deprimit? Té mal de caps? Qualcú pensa en la hipoteca? En exàmens? En problemes afectius? En què res va bé? En què res rutla i res no es compon?
Idò que ho deixi anar per tres o quatre minuts, i que es dediqui a siular, a botar i a injectar-se un poc d'optimisme escoltant aqueixa cançó (Home, d'Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, la meva preferida dels darrers mesos:
(En podeu saber més coses pitjant ací, ací i ací).
I l'estribillo:
Home, let me come Home
Home is Whenever I'm with you
Home, yes I am Home
Home is wherever I'm with you
De tan simple, perfecte.
Per a qui li interessi tota la lletra: http://edwardsharpeandthemagneticzeros.com/lyrics.html
Idò que ho deixi anar per tres o quatre minuts, i que es dediqui a siular, a botar i a injectar-se un poc d'optimisme escoltant aqueixa cançó (Home, d'Edward Sharpe and the Magnetic Zeros, la meva preferida dels darrers mesos:
(En podeu saber més coses pitjant ací, ací i ací).
I l'estribillo:
Home, let me come Home
Home is Whenever I'm with you
Home, yes I am Home
Home is wherever I'm with you
De tan simple, perfecte.
Per a qui li interessi tota la lletra: http://edwardsharpeandthemagneticzeros.com/lyrics.html
5/21/2010
Denotar el pas del temps
En Quim Monzó, a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (una recopilació d'articles d'entre 2001 i 2004) escriu ("Monedes que marquen", 2001, p. 15) que "totes les coses periran però, quan les escrivim, no pensem que un dia denotaran l'ahir. Avui, per exemple, moltes actituds telefòniques --en obres de teatre, pel·lícules o contes-- denoten el pas del temps." Ben cert. L'homo té més raó que un sant. Ell mateix, a un article de l'any 2002 ("L'home que no fuma", p. 27) escriu que "Suposo que es deuen haver fixat en el personatge. Les característiques físiques no importen gaire. Pot ser alt o baix, home o dona, més aviat gras o prim. Ros, calb o moreno. En qualsevol dels casos, la característica definitòria és que, tan bon punt entra al bar --a l'hora d'esmorzar, per exemple--, fins i tot abans de demanar què vol --un entrepà, un refresc, un carajillo d'anís del Mono--, es treu de la butxaca el paquet de tabac, del paquet en treu un cigarret, se'l posa a la boca, l'encén, li fa una pipada i, immediatament, l'encasta a la mossa del cendrer".
Si no hi ha res de nou, dins poc temps fragments com aqueix, o com a mil d'altres, de pel·lícules, novel·les, contes, poemes, cançons, còmics, quadres, il·lustracions i jo què sé més denotaran l'ahir. Un ahir com el de fa dos divendres quan, a un bar de la Vila, la fumarada que hi havia després d'haver sopat era tan espesa com la boira dels matins de mitjan juliol. Jo, com a bon exfumador, vaig aprofitar per empeçolar-me un puro d'un pam i mig que m'havien regalat. Més que res, per denotar l'ahir i de pas descobrir que si no vaig viu podria tornar a fumar-ne una capsa avui mateix.
Coses de la nova llei sobre el tabac. I, per afegitó els fums de xigarros d'altres castes quedaran bandejats dels locals d'oci i dels bars. Només que ara hauran de fumar-hi d'amagat tan els que els dediquen únicament al tabac-tabac com els qui el trempen amb segons quines herbes i altres coses.
Si no hi ha res de nou, dins poc temps fragments com aqueix, o com a mil d'altres, de pel·lícules, novel·les, contes, poemes, cançons, còmics, quadres, il·lustracions i jo què sé més denotaran l'ahir. Un ahir com el de fa dos divendres quan, a un bar de la Vila, la fumarada que hi havia després d'haver sopat era tan espesa com la boira dels matins de mitjan juliol. Jo, com a bon exfumador, vaig aprofitar per empeçolar-me un puro d'un pam i mig que m'havien regalat. Més que res, per denotar l'ahir i de pas descobrir que si no vaig viu podria tornar a fumar-ne una capsa avui mateix.
Coses de la nova llei sobre el tabac. I, per afegitó els fums de xigarros d'altres castes quedaran bandejats dels locals d'oci i dels bars. Només que ara hauran de fumar-hi d'amagat tan els que els dediquen únicament al tabac-tabac com els qui el trempen amb segons quines herbes i altres coses.
5/17/2010
16 Horsepower
Ja fa deu anys d'ençà que tregueren Hoarse, i cançons com aqueixa. Ara en fa cinc que es disolgueren. Un gran grup
5/05/2010
3/10/2010
Fa neu. Banda sonora: Fences de Phoenix, remesclatr per Delphic
Fa neu. A les deu del matí i no atura. La veig caure per la finestra. Insòlit. I no atura. Un bon moment per deixar-hi la vista un segons i escoltar, per exemple, Fence de Phoenix, remesclat per Delphic. El resultat? Una espècie de chill-out fredolenc en un dematí de lumbàgia.
Torn a la feina.
2/19/2010
2/02/2010
Coses que escolt: Dan Zanes
La música que fa en Dan Zanes, excantant de the Del Fuegos no arriba --o això pens, però ja sabem que hi ha tants de gusts com persones-- a l'altària de la del seu antic grup, però m'agrada. Això sí, és ara quan és més popular i conegut, fins al punt que va guanyar un grammy amb un dels estils que ara conra: música perquè els pares i al·lots puguen escoltar plegats (com li hauríem de dir a això?). Naturalment, és molt més assossegada (se nota que han passat devers vint anys) i amb d'altres pretensions.
coses que escolt: the del Fuegos
Una de les meves bandes preferides de tots els temps. Rock'n'roll amb majúscules. The del Fuegos. Una de les millors bandes de rock'n'roll de la dècada dels vuitanta. Sincers, bàsics, emocionants.
2/01/2010
1/28/2010
Coses que escolt: Acolyte, de Delphic
A mi, ho reconec -supòs que un "rocker" com jo ho ha de dir així-- m'agrada la música electrònica. Però no tota. N'hi ha que m'embafa, que no em diu res o que no m'agrada gens. M'agraden els grups que la fusionen, amb major o menor grau, amb el rock, o l'indie (ja ho sabeu: allò d'indietrònica, de dance-rock, dance-punk, electro-rock, electro-punk, New rave o nu-rave o com li diguen ara), però també aquells que la fan part d'un so psicodèlic i atmosfèric, siguen o no comercials. Grups, per exemple, com Delphic i el seu disc Acolyte, també nou de trinca. Un grup més del so madchester? No ho sé. Per ventura poren arribar a ser qualque cosa més. Per cert, dia 26 de febrer s'atraquen a Barcelona, a la Razzmatazz. Un bon motiu per fer-hi una escapadeta.
Més coses a:
1/27/2010
Coses que escolt: Chew Lips
Sé que qualcú pot trobar que això em pega poc, però supòs que tots els que ens dedicàrem a escoltar New Order i companyia ens estira un poc l'electrònica, maldament només siga un poquet. A mi, si he de dir ver, d'aqueix estil m'agraden més gent com Delphic, the Longcut, Cansei de ser Sexy o brutalitats electropsicodèliques com els Fuck Buttons. Els Chew Lips --un grup amb només un disc i un parell de singles-- no són res d'això; fins i tot, tenen cançons massa techno, dance i ampul·loses (pel meu gust, és clar), però també n'hi ha que m'agraden, i molt. Com aqueixes tres del seu disc Unicorn, ben nou de trinca:
1/22/2010
The Beat / Paul Collins : Rock'n'roll girl
No som jo tot sol que he tengut més cabells: en Paul Collins també! ;-)
Quin afeccionat a la new wave i al power pop no recorda i té present aqueixa cançó?
En temps de The Beat
En temps de The Paul Collins beat
Post data:
Que qualcú no creu que a en Paul Collins li manca qualque cabell? Idò val-te-aquí! (I ja n'hi hauria molts que voldrien dur la seva marxa i el seu trull!
Quin afeccionat a la new wave i al power pop no recorda i té present aqueixa cançó?
En temps de The Beat
En temps de The Paul Collins beat
Post data:
Que qualcú no creu que a en Paul Collins li manca qualque cabell? Idò val-te-aquí! (I ja n'hi hauria molts que voldrien dur la seva marxa i el seu trull!
Remember when... the Rubinoos
Powerpop del primerenc. I si qualcú s'impacienta amb la cançó Hold me, al minut 0.57 o 0.58. I llavò ja en parlarem (si li agrada el powerpop).
Hi torn (amb els Toll Dolls)
Torn, després de les festes de Nadal, dels Reis, de Sant Antoni i de Sant Sebastià; després de contractures de cervicals, sinusitis i ressaques variades; amb les piles posades i amb ganes. I per començar, un poc de diversió, punk versions estratosfèriques i cants tavernaris que, per ser-ho, convé que tenguen un parell d'anys, com les cançons dels Toy Dolls
1/03/2010
The Hickey Underworld
Festes passades, coques menjades. I vacacions. Del blog i de més coses.
Bé, reprenc: m'agraden aqueis subjectes de per Bèlgica. Són durs, melòdics, potents. N'hi ha que diuen que són una banda de metal, però --tot i que hi haja cosa d'això-- no els agombolaria estilísticament dins el heavy. En el heavy més o manco pur, almanco. Però donen branca. Au!
http://www.thehickeyunderworld.com/
http://www.myspace.com/thehickeyunderworldmusic
Blonde hire
En concert:
Bé, reprenc: m'agraden aqueis subjectes de per Bèlgica. Són durs, melòdics, potents. N'hi ha que diuen que són una banda de metal, però --tot i que hi haja cosa d'això-- no els agombolaria estilísticament dins el heavy. En el heavy més o manco pur, almanco. Però donen branca. Au!
http://www.thehickeyunderworld.com/
http://www.myspace.com/thehickeyunderworldmusic
Blonde hire
En concert:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
