Revival al pub (tot rememorant la prealopècia)

Bé, som de poble. Molt, pentura massa, si he de dir ver. Amb tot quant té això de bo i de xerec. De més a més, som de la quinta del 68, així és que ja podeu fer comptes. De la quinta del 68, fadrí (de bell nou) i aficionat, però no tant com a un temps, a anar per enmig (és a dir, sortir) i anar a llocs on hi posin música d'aqueixa que m'agrada. O que, almanco, hi trobi gent per fer-hi una rialla i passar-ho bé una estona. I, si potser, tot plegat. És una llàstima que estiga desentrenat, que el temps no passi debades i que les ressaques no espassin (al sendemà, almanco, i amb això barrines el diumenge). Que per què dic això, suposats lectors? Idò perquè s'extravé que al pub del meu poble fan festes "revival", que és el que s'usa ara. D'aqueixes que rememoren estils musicals i "looks" que, per a la majoria dels presents, varen passar fa estona ferm i que ara, després de patir-los (¿o no era un patir aleshores haver d'escoltar segons quines cançons?) els vé bé reviure'ls per tot allò que els suggereix. Els més joves, d'altra banda, descobreixen qualque cançó que els agrada i que, horteres, ho són totes les èpoques. I vat ací que avui fan un festival dedicat a la música que, als noranta, en deien "indie", "noise" i "alternativa". Un so i un "look" que ja m'aglapiren un poc granat i que a la comarca posaven, sobretot, a un pub, el Malafama, que és el que se'n duia tota l'anomenada. I amb raó.
Però tan sols que ens entenguem: no és que no escoltàs aqueixa música, i que no m'agradàs molt sinó que l'esclafit va venir quan jo ja en tneia vint-i-cinc (o més!). I, és clar, ja no ho veus ni ho vius igual. Però, tuadell, va estar bé, maldament a molts Freak scene de Dinosaur Jr ja els semblàs una cançó vella i passada de moda. Per cert, que encara m'enrecord de com posava els meus vinils dels Pixies, Sonic Youth, Hüsker Dü i Dinosaur Jr a segons quina gent, que anaven de "cools", i em deien que aqueis grups no arribarien mai enlloc i que jo era un antic que només m'agradava el rock dur, el NRA i el punk.

Dinosaur Jr - Freak Scene Live (1991)



M'és igual, i fos del vent que fos, és una llàstima que ara quasi no hi haga pubs i bars que posin noise o indie. El fet, però, és que si jo haguera de cercar qualque revival i que m'hi trobàs ben identificat m'hauria d'anar cinc, o deu anys enrera. En el temps en què feien vasa la "Movida", el primer punk, l'afterpunk, l'estil gòtic i sinistre, el NRA (que és, poc més o manco, el que ara en diuen "americana"), el powerpop, el hard-heavy, i el rock "de tota la vida" (ja m'enteneu: en Lou Reed i la Velvet, en Neil Young, els Kinks, els Rolling...). I grups com els Cars, Mink deville que agradaven a quasi tothom. A qui no li agradava, per exemple, Spanish stroll?

Mink de Ville: "Spanish stroll"



Però bé, si no hi ha res de nou aniré al pub, escoltaré la música i supòs que m'hi sentiré a cobro i ben arrecerat. Això sí, esper que un dels Dj's, el més expert (el més vell, vull dir), posi qualque cançó de darreries del vuitanta; per exemple, dels Psychedelic Furs, com

"Pretty in Pink"



o "The ghost in you"



Per cert, que actuaran d'aquí a poc a Mallorca. I jo miraré de ser-hi, per fer el meu revival particular. Au idò!

I començ

Aqueix blog no té gaire pretensions; només hi vull escriure per parlar i xerrar de coses que m'entrentenguin i m'agradin (o que per ventura no ho fan tant o gens: ja ho veurem). I, també, duc endarrer de penjar-hi videos i lletres de les cançons i de la música que escolt. Aveiam com va la cosa.