Sempre les mateixes cançons d'en Kiko Veneno

Sempre, sempre...

Per al dimecres, una cançó que transpua optimisme: Love Will Save Your Soul de Grouplove

 Love will save your soul 
of feeling so alone and growing old

Comercial, aferradissa, que fa venir siulera...

No pens, diguen el que diguen alguns amics "indies", 
que això siga cap tara... 
O per ventura som jo que ja no som gens "alternatiu". 
En tot cas, M'AGRADA.

Swim (remixes) de Caribou

Bon dia a tot hom després de dies, gairebé mesos, de pràctica inactivitat. Coses de la feina, bàsicament. I també de l'avaria de l'ordinador, que encara dura.

Bé, posarem fill a l'agulla. Després de l'éxtasi rocker del concert dels Bellrays, aqueis dies em som dedicat a escoltar coses un poc diferents: es tracta de no embafar-se. Concretament, entre d'altres coses, he dedicat el temps a escoltar un poc de música electrònica (de la que m'agrada més, és a dir, psicodèlica, indietronica, industrial, new rave...). Un disc que m'agrada són els remixs de Swim, el darrer disc de Caribou. Aqueixa casta de discs, ja ho sabeu, poden esdevenir-se una espècie de calaix de sastre on espeses vegades el principal alicient és l'endarrer de sabre com sonaria tal o qual cançó mesclada --o "tocada"-- per aquell o per aquell altre. Per a mi la sorpresa ha estat que m'agradi més la remescla de Kaili deWalls que la feren els Fuck Buttons. Segurament perquè m'esperava onades de psicodèlia i per la remescla n'hi campa ben poca. A parer meu, és clar...

Per a na Tatanomima

Si qualcú --que no li agrada la música indie o que no li va ni li ve-- et diu que li agrada Pale blue eyes de Velvet Underground demostra (pens jo) que, com a mínim, té gust.

Llavò ve quan penses que t'agradaria compartir amb aqueixa persona música de la que escoltes, però més contemporània i que pugui a tenir a veure qualque cosa amb l'estil d'aquella cançó (en primera) i del grup (en segona). En aqueixs casos, comptats, un hom pot decidir fer una selecció de cançons i fer-la-hi arribar. Si voleu saber quina va ser ésser --tota de música de fa poc-- pitjau

ACÍ

Si de cas, ja em direu el què.

Tha'ts all folks: el darrer buidapistes de la temporada

Fa dos dissabtes vaig posar música en Es Colomer. No hi havia gaire gent, però va estar bé. O per ventura va estar bé per mor d'això, perquè vaig poder posar música amb tranquil·litat i enrevoltat d'amics. Vaig posar, primer de tot, un poc de "rock americà" -americana, en diuen ara-, rock and roll més o manco "clàssic", qualque cançó de surf i moltes de versions (de Roy Orbison, d'AC/DC, de Twisted sister). Després,una estona de "movida". Just llavò, vaig començar amb el que havia de ser el darrer Buidapistes de la temporada... (un buidapistes --ho explic per si qualcú que llegeix aqueixes planes no és amic o conegut meu-- és la selecció de cançons que prepar per posar un vespre i que té uns efectes gairebé instantanis: que tothom li acopi del bar. És per això que solc començar a posar música de matinada i que som apreciat pels propietaris de pubs que tenen tanquera. També empr els buidapistes per torturar i amargar la vida als meus amics, que no tenen altra remei que escoltar-los de cap a cap, fora ibuprofenos o paracetamol amb què protegir-se). Bé, el buidapistes de fa dos dissabtes havia de ser el darrer de la temporada, d'aquí que tengués com a títol That's all folks.

De què anava la cosa? De grups coneguts i ara relativament consagrats (Buit to Spill, Calexico, Rivers Cuomo -el solista i guiterra de Weezer-), de promeses perdudes que ara són grups de culte (16 horsepower), de grups i solistes d'ara i que sonen sovint (Andrew Bird, Elizabeth and the Catapult, Tim Williams, the Takeover UK, Maximo Park, the Horrors o the Drums -un de tants que es fan coneguts per mor d'una cançó a un anunci de cotxos, que ara tothom vol escoltar i que quan els posava no en feien ni una punyeta de cas). També varen caure un parell de temes més o manco emblemàtics i que ja han tornat un poc antigueus, però, tan sols que ens enteguem, d'edat, però no de so: concretament, My pal, de the God; Roman Gods, dels Fleshtones i Eightees de the Killing Joke (una cançó que se mereix ésser coneguda -i gaudida- com a qualque cosa més que el tema que va "inspirar" Come as you are, de Nirvana. També hi havia dues bones sabatades: Fire On the Moon, dels meus estimats Bellrays i Climax de la Phaze, un grup capaç de mesclar el dub amb el grunge i el noise i, de més, a més de sortir-se'n fen temes excel·lents com aqueix, que en un altre temps haguera estat un dels èxits del Malafama. Res, li acop. Si qualcú vol saber més coses del darrer buidapistes, pot pitjar

ACÍ.

I si no, tot això s'estalvia. Au.
That's all folks!

PD: I sí, també vaig posar aqueixa cançó:

Coses que escolt: J. Teixi Band

Feia estona que havia perdut la pista a en Javier Teixidor (¿qualcú se'n recorda de Mermelada i d'Elegantes?. Un autèntic veterà que toca amb altres veterans i que fa(n) bona música, rock'n'roll clàssic d'aires soul i rythm & blues, que de vegades pot recordar als Burning i --almanco a mi-- a uns Cool Jerks cantant en espanyol. Ja sé que les comparances pot semblar injusta, però només duc endarrer referir-me a les consemblances. Les influències de grups anglosaxons --evidentment-- són encara més clares i llampants. Només per dir-ne qualcuna, trob que Calles de miel té un riff que sona molt a Louie, Louie de the Kingsmen (la mateixa cançó que Transvision Wamp convertiren, d'una manera molt més escandalosa, en Baby I don't care), o que Puede ser amor sona molt (o és a mi que m'ho pareix?) a Vicious de Lou Reed. Però, en tot cas, serien (o són) bones (males) influències per una banda amb cap i peus. Rock'n'branca!

Coses que escolt: Thomas Function

¿Com sonaria una mescla, amb intensitat punk, de the Violent Femmes, Long ryders y the Lyres? Pentura com Thomas Function. En estudi poden agradar a la parròquia indie-cool, però en directe són molt garagers.

Primavera de l'hivern: Emily Jane White

Ha arribat --pareix-- la primavera de l'hivern. A més, ahir va ser un dia intens i avui tenia ganes de covar per canostra, escoltant músiques i estils que --no sé perquè i si només em passa a mi-- em sonen més bé a la primavera de l'hivern i a l'hivern de ple. Músiques més suaus, més malencòliques, per deixar passar el temps escoltant-les i, també, llegint. Músiques com el recopilatori de bandes sonores d'en Nick Cave i en Warren Ellis, discs amb una certa solera (per exemple, dels Cowboy Junkies i els Walkabouts), però també d'ara mateix, com els de the Antlers o el que escolt en aqueixs moments: Victorian America d'Emily Jane White, que té cançons com Frozen Hearth, Victorian America --que dóna nom al disc-- o Never Dead --que és el que l'obri--. Un disc per escoltar i gaudir a poc a poc, a ritme d'hivern anunciat per la primavera.

Coses que escolt: The Staple Singers

Soul? Gospel? The Staple Singers

The Staple Singers - I'll Take You There
Cargado por oublierleracismeskyblog. - Ver los videos de música recién destacados.

Coses que escolt: Accesories, de The Automatic

Make your connections with flesh and blood...

Coses que escolt (2): el meu top ten particular

El meu "top ten" particular, d'avui i ara. I amb grups d'avui i ara. Demà ja ho veurem.

--I sí, ja sé que n'hi ha que se semblen sospitosament a grups de indie, pop i rock alternatius del vuitanta. Però és que, prop de vint anys després, que els grups tenguen segons quines influències és per agrair-ho i no perquè anem de remolests dient coses com "jo escoltava un grup fa deu anys (o quinze) que ja tocaven la guiterra o cantaven així".

Coses que escolt: Shiva, de the Antlers

Del seu disc Hospice (2009)

The Antlers - Shiva from LaundroMatinee on Vimeo.