Primavera de l'hivern: Emily Jane White

Ha arribat --pareix-- la primavera de l'hivern. A més, ahir va ser un dia intens i avui tenia ganes de covar per canostra, escoltant músiques i estils que --no sé perquè i si només em passa a mi-- em sonen més bé a la primavera de l'hivern i a l'hivern de ple. Músiques més suaus, més malencòliques, per deixar passar el temps escoltant-les i, també, llegint. Músiques com el recopilatori de bandes sonores d'en Nick Cave i en Warren Ellis, discs amb una certa solera (per exemple, dels Cowboy Junkies i els Walkabouts), però també d'ara mateix, com els de the Antlers o el que escolt en aqueixs moments: Victorian America d'Emily Jane White, que té cançons com Frozen Hearth, Victorian America --que dóna nom al disc-- o Never Dead --que és el que l'obri--. Un disc per escoltar i gaudir a poc a poc, a ritme d'hivern anunciat per la primavera.