Crònica d'un cap de setmana (i un poc més)

No escrivia d'ençà de fa un parell de dies: la mescla de feina, ressaca i constipat en tenen la culpa. Divendres a vespre, després de la cata de Vega Sicilia (hi vaig anar!) i d'unes burballes de pinyol vermell, però que feren suar tothom, partírem cap a Binissalem. Eren la una i mitja passades. És comprensible, idò,

l'hora que férem: les sis. El resultat: el previsible. El dissabte a vespre, un poc més del mateix: Binissalem, amb l'actuació de Vetusta Morla com a plat fort. Ja sé que n'hi ha que diuen que "Un día en el mundo de VETUSTA MORLA es el mejor primer disco de un grupo en la historia del rock español", però, pel meu gust, no hi ha tant per tant. És ver que els conec poc (només un parell --mallorquí-- de cançons, però no crec que estiguen a l'altària o que tenguen un nivell creatiu o artístic consemblant, per exemple, al dels Planetas o d'Antònia Font. Per això mateix em va sorprendre que fossen el "grup super bo" de la revetla. Tot va a gusts, però, i el meu no té perquè haver de coincidir amb el de la majoria. Em vaig passar bona part del concert fent vida social entre cançí i cançó i rient un poc, que és del que es tracta. L'endemà, otra ves trull nocturn amb en Leo, en Joan i companyia. Tanta de sort que me'n vaig anar a jeure prest, perquè n'hi va haver que es colgaren de jorn. I, ahir a vespre, sopar en petit comitè, amb na Júlia com a protagonista "oscaritzada". Va estar més que bé. Tret d'això, feina i poca cosa més. Bé, només una --i no gaire important, tampoc--: tornen les rutines. Avui he començat les classes a la UIB.

Un parell de videos de Vetusta Morla

AFEGITÓ

PD: en Tià em va enviar aqueixa foto de la conferència de Calonge. Pens que va anar més o manco bé. I, sens dubte, també va anar bé el sopar amb gent de per allà (mos convidaren!): entre d'altres, hi havia en Francesc Antich --un antic company de carrera, que imagín que deu estar fart que li demanin si és res del president--, en Jaume Vallbona, en Pau Vadell i amics de per més a prop (en Tià, en Joan, en Rafel). Bon tiberi i bona tertúlia, que no va durar tot el que voldríem. Calonge és lluny de la Vila i hi han d'anar per carreteres que són d'aquella suerte. Per cert, que hi ha un restaurant tailandès d'anomenada: tenc amigues i amics que hi van a posta de Campanet o de Consell. Jo hi havia d'anar amb ells aqueix estiu, però finalment ho vaig haver de deixar anar. En tot cas, serà l'estiu que vé si no s'extravé --cosa poc probable-- que hi toqui comparació abans.

El concert de dissabte en es Colomer

El concert de dissabte passat des Colomer va estar molt, però que molt bé; no hi havia un excés de gent (n'hi havia, però tampoc una gernació), però els que hi anàrem passàrem molt de gust (i n'hi havia que feia estona ferm que no fèiem tant l'ànimal). Va ser un excel·lent inici de festes, que hem d'agrair a la gent del Colomer i, sobretot, respondre als seus esforços tocant-hi comparació i que estigui de gom en gom. Res, que va un gran vespre, que va acabar, a les nou i mitja, amb berenada amb Can Malet. L'única nota negativa: la "tradicional" brega de vileros i de mureros (tanta de sort que la cosa es va aturar a temps, i que no va acabar malament). Ara que pareix que la gent dels dos pobles comença a collar, no s'hauria d'espanyar per coses d'aqueixes. Més val beure plegats que barallar-se. En tot cas, una anècdota que no lleva que fos un vespre dels bons.

Nota: He eliminat les imatges que m'heu demanat quan només hi sortia una persona (i fora dir res de si l'he llevada); quan n'hi sortia més d'una només he llevada la que m'ho ha demanat (dient que la fotografia ha estat modificada).

Au idò, la Beata ja és aquí!


El concert...

Renoouu (i del bo)!

Gent amb nissaga del carrer Llibertat

Es Rafel

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

En Toni i n'Imma

Es dos Joseps, bota que et bota!

I na Ju, que no els quedava a darrera...

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

Vaja quina violinista!

Imatge modificada ja que una persona que hi ha estat reproduïda ha manifestat el seu desacord dient que li hagués pogut demanar permís

Heavy metal women!

En Nico, el nostro rock'n'roll man!

Na Calvó i na Sílvi, que només begueren suc de melicotó i de pinya tot el vespre
Na Maria del Mar, ídem d'ídem

Què tenien, ganes de berenar (de tant de beure suc de fruita) o rapinyera?

Una mostra de fraternitat interètnica



I dins es Colomer...

Truii!!!







Amb el DJ Butxet

Es brother i na Silvi

Ieah!


Es brother i en Toni

Karaoke d'acomiadament.

Na Maria Antònia, la cosina-amiga (sí, amb guió) se'n va. Mos deixa. La madona, mira-la't, a ella, ha decidit veure món, passar el pi de Son Tovell i alenar aire nou. Amb poques paraules, que la madona canvia de feina. Per bé, si he de dir ver, i estic molt content per ella. Només és que jo l'enyoraré (i també els que l'han tractada). Demà, el trio antic de Tonis i Metxos de la feina (ella i nosaltres dos) ho brufarem així com pertoca (ho sents, cosina: hem dit com PERTOCA, així és que grata't la butxaca!). En Resi i n'Arxi (és a dir, en Tonior i jo) li hem preparat un poc de Karaoke, amb aqueixes cançons dels Amigos de Ginés i de na Jeannette, que perpetrarem (no ho podem dir d’altra manera) quan ella no ho esperi.

Amigos de Ginés



Jeanette


PD: cosina, perquè ho sàpigues, n’hi ha que en poder seguiran el teu camí. De veres.