The Bates versionant Billy Jane

Fa anys, vaig comprar un CD de segona mà,amb una portada no gaire afortunada(pel meu gust), però amb bones cançons de punk-rock. Era Pleasure and pain (1995), del grup alemany (que cantaven en anglès) anomenat the Bates, que va versions, i d'èxit, de diferents grups, entre les quals hi ha aqueixa versió de Billy Jane de Michael Jackson. De tot d'una ja em va cridar l'atenció com la convertien (i de bé) en una cançó de rock fort. De ben segur que durant un parell de mesos aqueixa excel·lent versió tornarà a sonar per Alemanya. I a qualque festa de per ací.

Zero, d'Smashing Pumpkins, en versió electrònica

Què pot passar, quan qualcú o qualque banda del món electrònic fa una nova mescla --un remix, en diuen-- d'una cançó de rock. Ben sovint, que l'espifien, però de vegades --només de vegades-- li donen un aire nou a la cançó, suggestiu, sorprenent. A parer meu, és el cas (entre d'altres) d'Spahn Ranch i la versió que feren d'AC/DC (shot down in flames) o d'aqueixa versió de Smashing Pumpkins que han fet Le Castle Vania.I no, a aqueixes edats no m'he fet "maquinero": això és rock (i per cert, m'agraden moltes de cançons d'electrònica, siguen o no electro-rock: un trauma més gros va ser reconèixer que m'agradaven las Grecas, los Chichos i los Chunguitos, i mira, encara som viu i naveg.)

Shine on

Una cançó que sempre m'ha agradat, tant en la versió original --de the House of Love, de 1987-- com en la versió recent d'Apoptygma Berzerk, de prop de vint anys després (2006).

Noah's Ark Was A Space Ship

Un grup que m'ha sorprès gratament. Torna el Noise-rock?

"Otra ves", tot recordant en Willie de Ville

A començaments dels vuitanta, feia coses així:

Un poc més de rock (dance) electrònic

Avui escoltava Apoptygma Berzerk, una banda de Noruega. Tenen una extensa trajectòria i enguany han tret un disc nou que, diuen, és massa comercial i massa poc tecno-dance. A mi, ho diguen com ho diguen, m'agrada molt.

Tanmateix, és ver que sonen diferents --més rockers-- i més accessibles que abans, com podeu veure en el video de més a baix, en què enverguen una branca dance-rock que fa pardal. Si a la festa Malafama de Can Picafort els DJ tecno que la tancaven haguessen posat qualque cançó d'aqueixes, pentura hauria quedat una estona més i no hauria esquitxat a les quatre. Ara que, si ho haguessen fet, potser haurien espantat la seva "clientela" més dance. Però se suposava que la festa anava més de rock, o no?.

És mort en Willie de Ville

Quant som a punt de partir cap a la fira ecològica nocturna de Can Picafort, i llavò al Selva Rock, vull fer esment d'una notícia que he vist: és mort en Willie de Ville. Als cinquanta-cinc anys, se'n va un rocker de bon dir de veres, de fets, actituds i posat.





Podeu llegir la notícia ací

Avui m'ha pegat per...

Avui m'ha pegat per escoltar música electrònica de base rock, o feta per grups de rock que també saben (o sabien) fer servir els instruments de sempre. Per exemple, els meus estimats Primal Scream

videos del correfoc (BRUTAL!) dels dimonis de Hiachat a Artà (31/07/09)

Quina passada: Correfoc dels dimonis de Hiachat a Artà (31/juliol/2009)