L'altre dia, un parell d'amics i amigues, xerràvem d'estar grassos i prims (ja sé que m'he d'amagrir, i un bon grapat de roves!) , de tota la qüestió de l'anorèxia, la bulímia i de com les modes poden empènyer molta de gent a passar rusca, a avorrir el menjar i veure's grassa fora estar-hi i acabar patint aqueis trastorns. Els esforços de segons quines actrius i cantants per estar (encara més!) magres no hi ajuden gens. I, el pitjor de tot (per a les dones que miren de tenir aqueix aspecte cadavèric tan "in" i "cool") és que això no és el que agrada als homes, almanco a la gran majoria. Un exemple, clar i llampant, referit a actrius televisives: na Tery Hatcher que, segons diuen, ha tornat anorèxica (És ver que s'ha amagrit molt, però no crec que siga per tant). Sí, és l'actriu que feia de na Lois Lane a Lois & Clark i, anys més tard, de na Susan Mayer a Mujeres desesperadas: quan era més actrativa, ara o abans? I no, no em referesc a qüestions d'edat, ni de "rues", sinó de còrpora: és segur que quan feia d'estimada d'en Superman feia devers deu quilos més que no ara. I, tan sols que ens entenguem, no és que l'actual Tery no siga atractiva i guapa (vet si ho és!), però d'aleshores a ara hi ha unes bones trenques ferm. O això és el que en pens jo. A on pareix més atractiva?
a) En aqueis videos de Lois & Clark ?
(Bé, realment és el mateix, el primer en versió curta i el segon en versió allargada, d'un dels episodis que em va agradar més ;)